Avui ha sigut un dia durillo la veritat, m'he aixecat prou d'hora i despres d'esmorzar he estat llegint esperant al noi de la moto, que com a un quart de deu no havia vingut (havíem quedat a les 9) he regatejat amb un altre (jo crec que no ha vingut perque ahir li vaig donar carbasses i al veure que jo no estava interessada doncs.... ha passat de venir :) ).
Per comencar el dia he anat a la presó Toul Sleng (tot i que el conductor em portava primer a els killing fields, sort que jo me n'he adonat que estavem anant molt lluny per ser la presó) on a les 10 del matí passaven una peli d'una horeta que estava interesada a veure, tot i que no ho he pillat tot, la peli anava sobre un matrimoni on ell es del Khmer Rouge i ella no i esta explotada al camp, evidentment el final no es felic sino que tots dos moren a la presó de Toul Sleng. A part d'explicar la historia d'ells dos, tambe va explicant coses sobre la preso.
Després de la peli he passat a veure la presó, era una antiga escola que es va fer servir com a presó o millor dit com a lloc d'interrogatoris i tortures.
A aquesta presó portaven als que se suposaven els enemics del regim, al principi eren intelectuals, gent de les ciutats, gent de l'antic regim i fins hi tot algun occidental, pero en els últims temps també hi portaven gent del propi partit, quan es van comencar a paranoiar veient enemics per tot arreu.
Els diferents edificis s'usaven per a diferents menesters, el primer o A es a on en unes sales més o menys grans, interrogaven i torturaven al presos. En els altres edificis era on els tenien tancats, en uns "zulos" de uns 2 metres per 0.80 més o menys.
En diferents edificis hi han explicacions, una exposició d'un suec que va venir a veure la Cambotja comunista al 78 i els seus pensaments llavors i ara sabent tot el que va passar. I finalment també hi ha les fotografies de molts dels que van passar per la presó.
Es compta que hi van passar uns 20.000 dels quals només 7 van sobreviure, tela eh????
El que més impressiona de les fotografies es saber que totes aquestes persones (homes, dones i nens que debien ser de la meva edat) van morir assasinades pel Khmer Rouge sense cap causa aparent més que ser de la ciutat? no comunista? no Khmer Rouge? ..... bufffff
Sortint d'quí i seguint amb el tema he anat als Killing Fields, el lloc on portaven la gent de la presó de Toul Sleng o d'altres un cop ja havien fet una declaració correcta dient que eren de la CIA, Vietnamites o del KGB o coses així. En aquest lloc en mig de camps sencillament els mataven a tots, els feien agenollar i els mataven a cops i per si de cas a vegades els cremaven.
S'han trobat unes 129 foses comuns amb restes de tot tipus de persones, i a dia d'avui han fet una stupa conmemorativa on hi ha moltes de les calaveres trobades en aquell lloc.
Després d'aixo ja hem tornat cap al hotel i d'aqui me n'he anat a veure el Royal Palace i la Silver Pagoda, una de les poques coses que els del Khmer Rouge van deixar en peu (es van carregar tot el referent a religio, segons ells no hi havia religio i van matar també molts monjos). Per entrar has d'anar amb els bracos coberts així que m'he hagut de posar una samarreta de maniga llarga o sino no entrava.
Els edificis són macos i la silver pagoda es impressionant perque tot el seu terra esta cobert amb plata i dintre hi ha el buda esmeralda.
Sortint del palau he anat cap al riu i he passat per una serie de paradetes on diguem que el menjar que hi havia no el trobaríem d'allo més bo, hi havia tota mena d'escarbats i bitxos fregidets i preparats per menjar, vamos.... una delicia que únicament he fotografiat.
He passejat una mica pel costat del riu ja que en aquesta zona és on s'uneixen el riu Tonle Sap amb el Mekong.
Després ja he sopat alguna cosa, avui aviadet ja que tenia una mica de gana la veritat i ara aniré a descansar una mica que després del que he vist i que mentre sopava he acabat el llibre que em vaig comprar aquí "Stay alive, my son" m'he quedat una mica bufffff.
Per cert totalment recomanable el llibre, es sobre un cambotja que va conseguir escapar pero que veu morir a tota la seva familia.
No se, pensar en el que va passar aquí i que només fa 30 anys.... es dificil no??? no se es que la gent de la meva edat ho va viure, en condicions totalment extremes... sense gairebé poder menjar treballant moltíssimes hores.... i tot en nom de que???? increible que passin coses així oi???
Per comencar el dia he anat a la presó Toul Sleng (tot i que el conductor em portava primer a els killing fields, sort que jo me n'he adonat que estavem anant molt lluny per ser la presó) on a les 10 del matí passaven una peli d'una horeta que estava interesada a veure, tot i que no ho he pillat tot, la peli anava sobre un matrimoni on ell es del Khmer Rouge i ella no i esta explotada al camp, evidentment el final no es felic sino que tots dos moren a la presó de Toul Sleng. A part d'explicar la historia d'ells dos, tambe va explicant coses sobre la preso.
Després de la peli he passat a veure la presó, era una antiga escola que es va fer servir com a presó o millor dit com a lloc d'interrogatoris i tortures.
A aquesta presó portaven als que se suposaven els enemics del regim, al principi eren intelectuals, gent de les ciutats, gent de l'antic regim i fins hi tot algun occidental, pero en els últims temps també hi portaven gent del propi partit, quan es van comencar a paranoiar veient enemics per tot arreu.
Els diferents edificis s'usaven per a diferents menesters, el primer o A es a on en unes sales més o menys grans, interrogaven i torturaven al presos. En els altres edificis era on els tenien tancats, en uns "zulos" de uns 2 metres per 0.80 més o menys.
En diferents edificis hi han explicacions, una exposició d'un suec que va venir a veure la Cambotja comunista al 78 i els seus pensaments llavors i ara sabent tot el que va passar. I finalment també hi ha les fotografies de molts dels que van passar per la presó.
Es compta que hi van passar uns 20.000 dels quals només 7 van sobreviure, tela eh????
El que més impressiona de les fotografies es saber que totes aquestes persones (homes, dones i nens que debien ser de la meva edat) van morir assasinades pel Khmer Rouge sense cap causa aparent més que ser de la ciutat? no comunista? no Khmer Rouge? ..... bufffff
Sortint d'quí i seguint amb el tema he anat als Killing Fields, el lloc on portaven la gent de la presó de Toul Sleng o d'altres un cop ja havien fet una declaració correcta dient que eren de la CIA, Vietnamites o del KGB o coses així. En aquest lloc en mig de camps sencillament els mataven a tots, els feien agenollar i els mataven a cops i per si de cas a vegades els cremaven.
S'han trobat unes 129 foses comuns amb restes de tot tipus de persones, i a dia d'avui han fet una stupa conmemorativa on hi ha moltes de les calaveres trobades en aquell lloc.
Després d'aixo ja hem tornat cap al hotel i d'aqui me n'he anat a veure el Royal Palace i la Silver Pagoda, una de les poques coses que els del Khmer Rouge van deixar en peu (es van carregar tot el referent a religio, segons ells no hi havia religio i van matar també molts monjos). Per entrar has d'anar amb els bracos coberts així que m'he hagut de posar una samarreta de maniga llarga o sino no entrava.
Els edificis són macos i la silver pagoda es impressionant perque tot el seu terra esta cobert amb plata i dintre hi ha el buda esmeralda.
Sortint del palau he anat cap al riu i he passat per una serie de paradetes on diguem que el menjar que hi havia no el trobaríem d'allo més bo, hi havia tota mena d'escarbats i bitxos fregidets i preparats per menjar, vamos.... una delicia que únicament he fotografiat.
He passejat una mica pel costat del riu ja que en aquesta zona és on s'uneixen el riu Tonle Sap amb el Mekong.
Després ja he sopat alguna cosa, avui aviadet ja que tenia una mica de gana la veritat i ara aniré a descansar una mica que després del que he vist i que mentre sopava he acabat el llibre que em vaig comprar aquí "Stay alive, my son" m'he quedat una mica bufffff.
Per cert totalment recomanable el llibre, es sobre un cambotja que va conseguir escapar pero que veu morir a tota la seva familia.
No se, pensar en el que va passar aquí i que només fa 30 anys.... es dificil no??? no se es que la gent de la meva edat ho va viure, en condicions totalment extremes... sense gairebé poder menjar treballant moltíssimes hores.... i tot en nom de que???? increible que passin coses així oi???
1 comentari:
Sí noia, increible tot això :-(
Que no et quedi mal regust de boca l'últim dia !!
Bé, que tinguis bon viatge de tornada.
Petons i fins aviat
Albert
Publica un comentari a l'entrada