Varkala

Ahir vem estar tot el dia per Varkala, al mati vem fer un bon esmorzar, i despres vem anar una estoneta a la platja, a Varkala n'hi ha dues, pero tots els del lloc ens han recomanat una d'elles, i hem suposat que era per un tema de corrents d'aigua.

La platja era de sorra negras, i hi havia forces onades, pel que nos hem adinsat gaire per no patir les corrents, ara, l'aigua del mar arabig esta molt calenteta, o almenys a l'altura que estem. Evidentment, amb l'Eulalia no ens ha durat molt el sol i hem tornat a l'hotel a dutxar-nos i despres hem anat a fer-nos una pedicura i manicura amb massatges a les mans i peus inclosos.

Al sortir del massatge estava plovent i no ha parat de fer-ho fins que hem anat a dormir. Pero nosaltres no hem deixat d'anar de compres sota la pluja i finalment fer un bon sopar de despedida de l'India.

Be, i amb aquest misstage acabem el viatge a l'India, fins la proxima.

D'Allepey a Varkala

Ens hem despertat al houseboat despres de no haver dormit gaire be ja que feia molta calor a l'habitacio i ni jo ni l'Eulalia hem gosat posar el ventilador per no despertar-nos una a l'altra. Per sort hem pogut veure com es despertava el sol i ha valgut la pena.

Al cap d'una estona ja ens han portat l'esmorzar i despres ja hem tornat a port on ja ens esperava un rickshaw per poder anar a l'estacio d'autobusos.

Avui, els busos ens han anat que ni pintats, tant a Allepey per anar fins a kaballam com alla per anar fins a varkala. el que no ha anat tant be es el rickshaw fins a varkala beach que s'ha perdut bastant.

Un cop instalades, ja hem anat a donar una volta per carrer principal (l'unic que hi ha) i fer alguna compra a part de trobar un centre ayuvedic per fer-nos un massatge i quedar com noves, i despres un bon sopar.

Backwaters

Ahir, despres de passejar una estona per allepey y fer fotos de la vida d'una ciutat, ja ens van venir a buscar per anar a la houseboat, al ser una barca una mica mes petita que el resta, hem pogut navegar per canals mes petits i veure la vida autentica que fa la gent que viu en aquests canals.

Tota la vida la fan al voltant de l'aigua, hem vist gent banyant-se, pescant, rentant roba, rentant plats, o prenent el te al costat dels canals.

Tambe hem vist nens que anaven i tornaven de l'escola i els ferries interns dels canals que son com autobusos, fins i tot n'hi han que son exclusius pels nens que tornen de l'escola.

En el vaixell ens han cuinat per dinar, berenar, sopar i esmorzar, tot eren especialitats keralis i estaven bonissimes. El que he vist mes sencill ha sigut el platan fregit que hem berenat i els hi he demanat la recepta per intentar fer-ho quan arribi a Barcelona.

A ultima hora de la tarda, el cel ha comencat a posar-se molt negre, pero tot i aixi els de la barca han decidit que anessim a veure una esglesia i aixi caminavem una miqueta. Evidentment a mig cami ha comencat a diluviar (anant amb qui vaig que havia de passar....) i a l'esglesia per tornar la monja ens ha hagut de deixar uns paraigues per poder tornar a la barca una mica menys mullades. Evidentment, ens ho hem pres molt be i hem dit que era perque volien que prenessim una dutxa :).

Tot i els nuvols, hem pogut veure una miqueta de posta de sol.

De Munnar a Allepey (o allapuzza)

Ahir vem anar de Munnar a Allepey (seguent parada de la nostra ruta), per poder fer-ho vem haver d'agafar un bus a les 11:30 a Munnar i no vem arribar a Allepey fins a les 6 de la tarda, ja que tot i que pensavem que era directe, vem anar via Cochi.

El viatge, tot i ser llarg, no se'ns va fer molt pesat ja que vem anar veient paissatges molt macos i a les ciutats sempre es molt entretingut el trafic.

Al arribar a Allpey, va venir un noi per oferir-nos un hotel molt aprop del centre, aixi que el vem anar a mirar i ens va semblar molt be i a molt bon preu, aixi que ens hi vem quedar.

De pas li vem demanar informacio de houseboats i ens va portar a veure els barcos que ell tenia i aixi ja ens vem decidir per un i avui ja anirem a agafar-lo i hi estarem tot el dia i nit.

Per acabar el dia vem fer un bon sopar.

Munnar - te, cafe, pebre, sandal....

Avui hem sortit per fer l'excursio a les 8 del mati, i ens hem dirigit cap al parc natural de chinnar.

Altrecop amb el nostre conductor de rickshaw que condueix molt be pero no xerra gaire, nomes lo just i necessari perque sapiguem que estem veient i no admet preguntes dificils.

Ens ha portat a traves de les muntanyes plenes de plantacions de te i varies cascades, on en una d'elles ens ha fet fer una petita excursio.

Pel cami hem vist de tot, comencant pel te tipic de la regio (te negre), i seguint primer per pebre, paper, cafe, sandal, sucre, bambu, coco, platan... Aqui tot el que forma el bosc es aprofitable.

Com hem sortit de una altura considerable, despres hem anat baixant, cosa que ha fet que la vegetacio anes canviant.

Al arribar a chinnar, el guia pretenia que fessim un trekking de 3 hores, i nosaltres hem preferit anar a la torre de guaita a veure les vistes que aixi nomes caminavem mitja horeta amb una bona calor.

Pel cami hem anat veient diferents animalons, com ara vaques (molt diferents de les del nord de la india i mes molsudetes), cabres (moooltes), papallones (groses), esquirols (grisos i petitets), monos (grisos i negres), pajaro loco, corbs (que no paren de cridar i son molt negres i lletjos), bous d'aigua i escarabats vermell florescent.

Arribada a Munnar

Hem sortit del hotel a les 6:30 del mati i hem agafat un rickshaw per anar a l'estacio de busos, d'on a les 8 sortia el que anava cap a Munnar. Ha sigut molt puntual i hi hem estat 4 hores i mitja per arribar a Munnar, en un autobus estil India, on en alguns moments podriem dir que erem molta gent a dins.

Al baixar de l'autobus ja ens ha vingut un indio per colocar-nos un hotel que hem anat a veure i ens ha semblat molt maco, aixi que ens hi hem quedat.

Un cop colocades, el mateix noi ens ha estat parlant de les diferents excursions que es podien fer desde Munnar i ja hem agafat la primera per aprofitar tota la tarda, pero primer li hem demanat d'anar a dinar una miqueta.

Sortint de Munnar amb el rickshaw ja hem comencat a veure plantacions de te que son precioses i tenen diferents tipus de verds en funcio si les fulles estan mes o menys crescudes. El que no acabavem d'entendre es com ho feien per recollir el te, pero mes endavant hem pogut veure com ho feien les indies (si, si, nomes les indies recullen te i els homes s'ho miren o fumigen). Per recolectar el te fan servir unes tisores grans amb una bossa acomplada on es van acumulant les fulles tallades, ja que el que fan es tallar les fulles mes noves o superficials i per aixo queda tot tan uniforme.

D'aqui vem anar al top station o view point pero..... amb la boira que hi havia no es veia res de res, tambe figura que haviem de veure unes flors blaves que es veu que n'hi han moltes, pero... no es veia res de res, i el nostre conductor ja va intentar que ho veiessim, i de molt lluny les vem veure.

De tornada a Munnar, vem passejar una mica i vem provar unes patates de tapioca, i despres vem buscar un lloc per sopar (no n'hi han gaires) i vem menjar molt be (tot i que una mica picant) i unes parottes bonissiimes.

Arribada a la Indiaaaaa

cBueno despres de una dura jornada de viatge finalment hem arribat a la India, a l'aeroport de Bombai hi hem passat unes quantes hores, pero hem arribat a Cochi a les 7:30 del mati, hora india (3 hores i mitja mes que a Barcelona).

Un cop hem conseguit un hotel, hem dedicat a informar-nos de tota la zona, per poder decidir totalment l'itinerari que volem fer aquests dies que passarem per aqui.

Despres hem decidit fer una dormideta ja que sino no aguantavem tot el dia. Pero d'aqui ja hem anat a veure les xarxes de pescadors xineses i inclus hem vist com ho feien per pescar.

Despres, ens hem dedicat a averiguar d'on surtien els ferries a l'altra part de Cochi (nosaltres estem a Fort cochi l'antiga poblacio portugesa) per poder dema anar a agafar el bus a Munnar. I evidentment ja hem comencat a anar de compres :)

El mes espectacular ha estat la posta de sol sobre les xarxes xineses i el soparet que hem fet de cara al mar tot menjant calamars i gambetes a un preu de riure.

A la India un altre cop!!!!

Si, si, demà marxo a la India, més concretament a l'estat de Kerala que està al sud de la India, volem a cochi on arribarem el dilluns 16 a les 7 del matí hora d'allà, a partir d'allí ja aniré explicant el que vagi veient val?

Taormina i Catania

El dijous tot i despertar-nos a vulcano ja vem anar directes al port per agafar el vaixell i anar cap a Milazzo i d'allà al hotel que està a la zona de Giardini Naxos.

D'aquí ja vem anat a Taormina per on hem passejat i hem vist el teatre grec amb les seves fabuloses vistes, llàstima que no es veies el Etna i hagués sigut perfecte.

Ahir per acabar vem fer una visita curta pel centre de catania amb la seva catedral i també un petit passeig pel mercat inclòs el de peix.

Illes eòliques

El segon dia, ens vem dedicar a visitar les illes eòliques. Primer vem veure una miqueta de la illa on estàvem dormint, vulcano, la qual té un cràter actiu i es pot veure com surt fum d'ell, a part que molt sovint es pot sentir l'olor a sofre dels gasos que es desprenen. En aquesta illa hi ha la possibilitat de banyar-se en fangs sulforosos (sempre que s'aguantin les fortes olors a sofre) i diuen que deixa la pell molt fina.

De vulcano, vem anar a Lipari, diria que la més gran de les illes eòliques, que té una poblet molt maco i a part és una illa on hi ha una cantera de pedra pómez que va a parar a l'aigua i fa que es vegin unes aigües amb un color turquesa preciós. Allà ens van deixar banyar des del vaixell.

De Lipari vem anar a Panarea, una de les illes més exclusives de les eòliques, on van forces famosos a passar les seves vacances. La majoria d'ells amb un yate clar. Totes les illes el que no tenen gaire són platgetes, però l'entorn és preciós.

Finalment hem anat a la més espectacular de les illes: Stromboli, és una illa que té una forma cònica perfecte del volcà i que encara està totalment actiu, per tant, per la nit he pogut veure com erupcionava i queia una mica de lava.

L'Etna

Com heu pogut veure no he anat explicant-vos el viatge per Sicilia, així que intentaré fer un resum d'aquests dies per Sicilia i les eòliques.

El primer dia, després de despertar-nos a Brucoli (una població que està entre Catania i Siracusa), hem anat cap al Etna que estava tot tapat i no hem arribat a veure en tot el seu esplendor. Hem arribat fins als 2000m (l'Etna fa 3350m) on hi han part dels cràters laterals (per on surt la lava quan es troba dificultats per sortir pel cràter principal) i tot i haver-hi força boira hem vist unes bones vistes.

D'aquí ja hem anat cap al port de Milazzo, tot passant per Mesina i veient les vistes de Calabria i l'estret de Messina. A Milazzo hem agafat un catamaran en direcció vulcano on hem dormit.

Sicilia i les illes eòliques

Hola un altre cop,

inesperadament dilluns me'n vaig 5 dies a Sicilia o més concretament a les illes eòliques, espero poder anar explicant coses des d'allà i si no és així ho faré al arribar a Barcelona un altre cop.

Fins aviat

Excursió fustrada a Montevideo

Bé, ahir vem intentar anar a Montevideo, però no ho vem aconseguir, ja que tot i tenir els bitllets des de fa més d'un mes, degut al vent i el mal temps el port de Montevideo no estava obert i el vaixell no va sortir fins a la tarda, així que al final no hem pogut trepitjar Uruguay (tot i que jo si que ho vaig fer l'any passat).

Bé de moment aquest blog no hi hauran més entrades fins que torni a marxar de viatge, ja que avui ja torno cap a Barcelona, però no us preocupeu no tardaré molt a tornar a escriure.

Navegació pel Beagle

L'última de les nostres excursions a Ushuaia ha sigut la navegació pel Canal Beagle. Perquè no fos gaire massificada l'hem feta amb un barquet petit (Patagonia explorer) que només hi podien anar 12 turistes, si no el reste ja eren catamarans molt més grans, semblants al que vem agafar per fer la navegació dels glaciars.

En principi havíem d'anar directes al Far dels Eclaireurs però s'ha girat molt de vent i per tant hi havia massa onades per navegar, per tant hem anat directes a la illa Birdges a on hem pogut baixar i caminar-hi una mica i veure alguns jaciments yamanas a part d'unes vistes fabuloses cap a la bahia d'ushuaia i cap a les illes de navarino i hoste (ambdues xilenes).

D'aquí hem seguit navegant per anar a veure cormorans rokeros i imperiales en diferents illes i també lleons marins.



Com que el temps s'ha calmat, un cop vistos els lleons marins, si que hem pogut anar fins el far dels Eclaireurs i semblava que fos el far de la fi del món ja que amb prou feines es veia la sortida del canal Beagle. D'aquí ja hem anat de tornada al port.

Excursió als llacs en 4x4

Avui hem anat als llags Escondido i Fagnano en un 4x4, o més específicament en un Land Rover, així que és com si hagués tornat a la infantesa.

Tot seguint la carretera el primer lloc on hem parat ha sigut una zona on hi ha tot de capelletes, aquestes han sigut posades pels habitants de Ushuaia, ja que cada un d'ells provenen de diferents zones d'Argentina i tenen diferents creències, però el que si que han fet ha sigut posar les capelles unes al costat de les altres.

D'aquí ja hem anat cap a la zona a on vem estar ahir a la nit i hem continuat passant per Cerro Pastor (on hi ha una estació d'esquí alpí, les altres són d'esquí de fons) i fent una parada en un mirador des d'on es veia el Lago Escondido.



D'allà ja hem continuat i ens hem ficat en un camí que només podíen accedir 4x4 i així hem pogut estar enmig del bosc i ens han anat explicant coses del bosc, així com dels castors que van ser introduits per l'armada argentina i que ara mateix tenen veus en contra, però també en tenen a favor.

Al final del passeig en 4x4 hem anat a parar al Lago Fagnano que és un llac que fa 110 km de llarg (com si a catalunya tinguessim un llac des de Barcelona a Tarragona) i que com feia bastant de vent, la veritat es que semblava un mar.



D'aquí ja hem anat a l'hosteria a dinar un bon cordero fueguino.

Nit de raquetes i Huskies

Ahir al vespre vem fer una excursió de nit que anava a una de les valls on es practiquen esports de neu.



Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l'hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.

Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l'ambient i no semblava que s'estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d'un vi calent (fet amb canyella, clau d'olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un "potaje" de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.



Per tornar a l'hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s'havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.

Parc Nacional de Tierra del Fuego i Tren del Fin del Mundo

Aquest matí hem fet la visita al Parc Nacional de Tierra del Fuego i dins d'ell hem agafat el Tren del Fin del Mundo (que era el tren que feien servir els presos per anar a tallar arbres per construir el presidi i també la Ushuaia incipient).



Tot i que no és tan espectacular com pot ser el Perito Moreno o les torres del Paine, si que hi han uns paisatges impressionants i com a més va canviant la llum i van apareient nuvols i van marxant, doncs es poden veure unes imatges maquíssimes.

Quan hem baixat del tren, ja teniem al guia esperant-nos i hem anat seguint la ruta 3 passant pel lago Roca i finalment hem anat a parar a la Bahia Lapataia i ens ha explicat coses dels indigenes de la zona (que en 100 anys des que va arribar l'home blanc van ser exterminats).

Camí cap a la fi del mon

Si, avui ens hem despertat a El Calafate, però per anar cap a la fi del mon. O més exactament cap a Ushuaia. Avui el tema avions ha anat perfectament, en hora i han arribat les maletes.

Les cabanyes que tenim aquí són maquíssimes Patagonia Villa, i la noia que les porta encantadora i ens ha ajudat a organitzar-nos tots el dies i contractar totes les excursions.



Com que encara ens quedava tarda per endavant, hem anat a visitar el Museu Marítim d'Ushuaia que es troba en l'antic presidi que va estar actiu del 1902 al 1947. Allà hem enganxat una visita guiada on ens han explicat com era la vida allà i també les històries dels seus presos més famosos. Realment allò era una tortura a part del fet que si escapaven igualment no tenien a on anar ja que això està apartat de tot.

Torres del Paine

Ahir vem fer l'excursió de tot un dia a Torres del Paine (Xile). Tot i sortir que encara era de nit, va estar molt bé perquè vem veure com es feia de dia quan passàvem per les mesetes totes nevades (uns colors impressionants).

Després de forces hores de viatge vem haver de passar les dues fronteres (l'Argentina i la Xilena) perquè ens posessin els respectius segells de sortida i entrada.

Poc després de passar a Xile ja vem començar a veure el massís de Torres del Paine i és realment impressionant, i durant tot el dia vem anar veient per tots els costats i no hi ha banda que no sigui maca, tant les Torres com el Cuernos del Paine com el Paine són una passada.

Potser el que més ens va sobtar és que tot i ser unes muntanyes impressionats no estan envoltades de vegetació com passaria a Europa sinó que estan al mig de l'estepa patagònica i sense res de vegetació i a part com és una de les últimes estribacions dels Andes doncs no està enganxat a d'altres muntanyes sinó que estan apartades de tot.

Un dia en els glaciars

Tot i no estar gaire fina (havia passat la nit del lloro amb vomiteres i diarrea) vem anar a fer l'excursió dels glaciars on es va a veure el glaciar Spegazzini (dos vegades més alt que el Moreno), el glaciar seco, el glaciar Upsala (el més llarg) i diversos glaciars a la Bahia Onelli. El dia era espectacular, però tot i això feia força fred i anavem d'allò més abrigats perquè al sortir a fora del vaixell feia molt de vent.

Per arribar a la Bahia Onelli vem haver de fer una petita excursioneta per un petit bosc i així arribar a un llac tot congelat i amb tot de trossos de icebergs que es desprenen dels glaciars, allà vem estar una bona estona i vem dinar tot passant un munt de fred.

Tot el recorregut vem poder veure un munt de icebergs, la majoria provinents del glaciar Upsala, cada un amb formes diferents i també amb diferents tonalitats de blaus (depenent del grau de compactació del glaciar).

Perito Moreno, en dos paraules Im Presionant

Si, si, avui hem anat a veure el Perito Moreno i la veritat és que és molt difícil expressar en paraules el que hem vist, quan veus aquestes coses, és quan un pensa que els humans realment no som res de res, la natura ho pot tot.

Tot i que ens ha plogut tot el dia, la vista era impressionat i el glaciar es veia d'una barreja de blaus maquíssims (pel que sembla només es veu en aquests colors quan fa mal temps i no quan fa sol), a part els sorolls que es senten quan es va trencant el gel són espectaculars i veure caure un tros de gel et deixa sense paraules.

Evidentment també hem agafat el vaixell que t'apropa al glaciar, on tot i passar molt fred no podia no estar a dalt observant el glaciar i pensar el la cosa tant petita que som.

Unes quantes hores de retràs

Ahir a primera hora del matí vem anar a Ezeiza a buscar la meva motxilla que va arribar perfectament bé i a l'hora que tocava, es veu que estava bé a Barcelona i no volia venir :) Des de l'aeroport ens vem assabentar que el nostre vol a El Calafate l'havien reprogramat i en comptes de sortir a les 13:40 sortia a les 15:00. Així que després de voltar per Buenos Aires vem anar més tard a Aeroparque, però al arribar allà ens van dir que el vol tenia retràs i sortiria a les 16:30, així que vem fer mooooltes hores d'aeroport. Però per la nit vem arribar a El calafate i a les cabanyetes, que són super xules Santa Monica Aparts

La maleta perduda

Ya hem començat el viatge per Argentina i hem arribat a l'hora que tocava a Buenos Aires, llàstima que la meva motxilla no ha arribat, per sort ja està localizada i es veu que no ha sortit de Barcelona i vindrà amb el següent vol, pel que demà al matí anirem un altre cop al aeroport per poder recuperar-la. Quan ja la tinguem (espero) tornarem a l'hotel perquè després ja anem cap El Calafate. Així que com veieu hem tingut un començament una mica mogut. Espero que a partir d'ara tot vagi molt millor. Avui ja hem sopat espectacularment a l'Arturito.

En una setmana..... Argentina

Si, si, d'aquí a una setmana començo les vacances i aquest cop torno cap a L'Argentina, l'any passat ja hi vaig estar i a part de Buenos Aires vem visitar Bariloche, Puerto Madryn i Iguazú.

Aquest cop el que pensem visitar és el Perito Moreno a El Calafate i Ushuaia (la ciutat més austral del món). Si voleu una mica d'informació sobre el país podeu anar a: Lonelyplanet - Argentina

Com m'agrada viatjar

Hola,

soc l'Eva i a partir d'ara us intentaré anar explicant els meus viatges a partir d'aquest blog, espero que us agradi o potser fins i tot que us sigui d'utilitat. I si no sempre us pot servir per saber el que faig o deixo de fer en els meus viatges.