Despres de passar una nit horrible en el tren amb el tifo i un indi pesat que es pensava que estava sol en el compartiment, ens vam aixecar a les 3:45 ja que el tren arribava a les 4 a Aurangabad.
Al baixar del tren un home va venir directe a nosaltres (sera que es nota que som guiris???) per oferir-nos un hotel o.... mes be varios. Ens va portar a veure'n un i com que ens va semblar correcte, despres de regatejar ens hi vem quedar (aquest cop vaig haver de regatejar fins i tot l'hora del check out). Mentre el Guillem i el Xavi estavem posant dades del passaport jo vaig passar a negociar excursions amb l'home, aixi que ja vem aparaular l'excursio d'Ajanta per aquell dia i a Ellora pel dia seguent.
Vam dormir una horeta i vam fer una bona dutxa (no ho haviem fet des de Barcelona, una mica cochinets estavem) i a les 8 ja estavem preparats per anar a Ajanta i l'home ens va portar a esmorzar una Dosa (traduccio: una mega crepe cruixent) i un te.
Quan casi arribavem a Ajanta l'home ens va preguntar si voliem entrar per les taquilles com tothom o.... si voliem entrar pel view point tot i que hi havia una excursioneta. Adiveneu quin vam triar..... Siiiii l'excursio!!!!
Realment la primera impressio ha sigut increible ja que des d'aquell punt es podien veure totes les coves, peroooo aqui va comencar el descens en picat per escales (que despres.... HAURIEM DE PUJAR!!!). Primer vam anar a parar a un segon view point, on a part de les coves tambe es veia una cascada molt maca. Seguint baixant escales vam anar a parar a un pont que ja creuava cap a les coves. Perooo hi havia un senyor que controlava els tickets que nosaltres evidentment no teniem (perque haviem baixat per la muntanya), aixi que aquest senyor, primer es va descolocar una mica, i despres ens va portar a les taquilles (MES ESCALES).
Amb l'entrada a la ma, vam decidir que necessitavem AIGUA i endivineu, siiiii mes escales avall per poder comprar-la, amb la consequent pujada d'escales per poder entrar a les coves.
Aqui vam comencar a descubrir tot un mon de chatyas i viharas, la diferencia..... ho hem sabut avui (unes son monestirs (chatya) i les altres temples (viharas), visualment no us explicare haureu d'esperar al millo de fotos). Podeu imaginar que cada una de les coves portava asociades.... ESCALESSSS, si compteu que hi havia 28 coves.... hasta aqui puedo leer. Ahhhh no recordava totes questes escales anavaen asociades a un sol descomunal...... i haviem d'anar racionant l'aigua com si estiguessim al desert si voliem arribar vius a dalt del cim.
Fora conyes, les coves son impressionants sobretot si es te en compte quan es van fer i que estan escavades a la roca. Hi han moltes pintures pero es veuen molt poc perque hi ha molt poca iluminacio.
Millor no us explico la pujada, la podeu imaginar. Al arribar a dalt li vam demanar al xofer que ens portes directament a beure una coca-cola.
La tornada semblava que seria sencilla, pero.... NOOOO, quan no portavem ni mig cami, es va espatllar el cotxe, aixi que l'home, el va aparcar i vam esperar a que passes el bus i cap a dalt ven apretadets amb una multitud d'indis. Al arribar a Aurangabad tampoc vam anar directes a l'estacio de tren, sino que vam haver d'agafar un rickshaw per quatre, pel que el Guillem anava a sobre del Xavi i meu.
Com podeu imaginar, tenint en compte que des de Barcelona no haviem fet una bona dormida, estavem rebentats aixi que a les 6 ja voliem sopar, pero vam haver d'esperar a que obrissin els restaurants. I com bons nens a sopar i dormir.
Al baixar del tren un home va venir directe a nosaltres (sera que es nota que som guiris???) per oferir-nos un hotel o.... mes be varios. Ens va portar a veure'n un i com que ens va semblar correcte, despres de regatejar ens hi vem quedar (aquest cop vaig haver de regatejar fins i tot l'hora del check out). Mentre el Guillem i el Xavi estavem posant dades del passaport jo vaig passar a negociar excursions amb l'home, aixi que ja vem aparaular l'excursio d'Ajanta per aquell dia i a Ellora pel dia seguent.
Vam dormir una horeta i vam fer una bona dutxa (no ho haviem fet des de Barcelona, una mica cochinets estavem) i a les 8 ja estavem preparats per anar a Ajanta i l'home ens va portar a esmorzar una Dosa (traduccio: una mega crepe cruixent) i un te.
Quan casi arribavem a Ajanta l'home ens va preguntar si voliem entrar per les taquilles com tothom o.... si voliem entrar pel view point tot i que hi havia una excursioneta. Adiveneu quin vam triar..... Siiiii l'excursio!!!!
Realment la primera impressio ha sigut increible ja que des d'aquell punt es podien veure totes les coves, peroooo aqui va comencar el descens en picat per escales (que despres.... HAURIEM DE PUJAR!!!). Primer vam anar a parar a un segon view point, on a part de les coves tambe es veia una cascada molt maca. Seguint baixant escales vam anar a parar a un pont que ja creuava cap a les coves. Perooo hi havia un senyor que controlava els tickets que nosaltres evidentment no teniem (perque haviem baixat per la muntanya), aixi que aquest senyor, primer es va descolocar una mica, i despres ens va portar a les taquilles (MES ESCALES).
Amb l'entrada a la ma, vam decidir que necessitavem AIGUA i endivineu, siiiii mes escales avall per poder comprar-la, amb la consequent pujada d'escales per poder entrar a les coves.
Aqui vam comencar a descubrir tot un mon de chatyas i viharas, la diferencia..... ho hem sabut avui (unes son monestirs (chatya) i les altres temples (viharas), visualment no us explicare haureu d'esperar al millo de fotos). Podeu imaginar que cada una de les coves portava asociades.... ESCALESSSS, si compteu que hi havia 28 coves.... hasta aqui puedo leer. Ahhhh no recordava totes questes escales anavaen asociades a un sol descomunal...... i haviem d'anar racionant l'aigua com si estiguessim al desert si voliem arribar vius a dalt del cim.
Fora conyes, les coves son impressionants sobretot si es te en compte quan es van fer i que estan escavades a la roca. Hi han moltes pintures pero es veuen molt poc perque hi ha molt poca iluminacio.
Millor no us explico la pujada, la podeu imaginar. Al arribar a dalt li vam demanar al xofer que ens portes directament a beure una coca-cola.
La tornada semblava que seria sencilla, pero.... NOOOO, quan no portavem ni mig cami, es va espatllar el cotxe, aixi que l'home, el va aparcar i vam esperar a que passes el bus i cap a dalt ven apretadets amb una multitud d'indis. Al arribar a Aurangabad tampoc vam anar directes a l'estacio de tren, sino que vam haver d'agafar un rickshaw per quatre, pel que el Guillem anava a sobre del Xavi i meu.
Com podeu imaginar, tenint en compte que des de Barcelona no haviem fet una bona dormida, estavem rebentats aixi que a les 6 ja voliem sopar, pero vam haver d'esperar a que obrissin els restaurants. I com bons nens a sopar i dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada