Pàgines

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Udaipur i el Llac Pichola

Despres d'una nit d'infern on hem hagut de sofrir per una banda tifons gelats i per una altra un indio que no parava d'anar al lavabo, hem arribat a Udaipur a les 7:30 del mati. Directament hem agafat un rickshaw i hem demanat que ens portes a Lal Ghat. El Rickshaw podriem dir que no tirava gaire i patia bastant amb les pujadeds, tenint en compte que anavem el conductor, nosaltres (que precisament petitets no som) i les nostres motxilles. Anant amb el rickshaw he vist l'hotel on voliem anar i l'he fet parar.

Com hem arribat massa d'hora no tenien llestes les habitacions, aixi que hem anat a esmorzar a la terrasseta.... UN CREPE DE XOCOLATA amb unes vistes fantastiques al llac Pichola i a Udaipur en general. Cap a les 10 ens han deixat veure una habitacio i ens ha semblat genial, la veritat es que te molt encant. Evidentment el primer que hem fet ha sigut fer una dutxa que ja tocava.



Despres de la dutxa ja ens hem anat a veure la ciutat, comencant pel palau, realment es una pasada com vivien aquests majarajas, a part que sabien molt be com evitar la calor que fa per aquestes contrades, ja que dins el palau s'estava genial, ara quan hem sortit.... queia una soleiada.... que ens hem anat directament a pendre una cocacola i hem aprofitat per dinar i veure si disminuia una mica el sol i la calor.









En vistes que quan hem sortit seguia fent calor hem anat al hotel a fer les nostres necessitats pero.... el Xavi i jo ens hem quedat totalment dormits (pero somiant i tot eh???) fins que el Guillem s'ha cansat i ens ha despertat dient-nos que haviem de veure moltes coses i no ens quedava temps abans de la posta de sol. Aixi, que ja ens veieu al Xavi i a mi cual zombis anant a visitar un temple que tenim davant de l'hotel.

Una mica mes desperts hem voltejat el llac per veure les vistes del palau des de l'altre banda (realment impressionants) i ja hem anat a la terrassa del hotel a veure la posta de sol.







Per finalitzar el dia hem donat una mica de voltes per veure si compravem alguna cosa i despres a sopar i ara anirem a caure morts als nostres llits.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Llegint el teu blog, m'adono que ja se m'ha passat l'edat de fer viatges d'aquest tipus. Quin esgotament! Clar que us quedeu adormits" M'agradaria anar a l'Índia però com a "marajana", hehehe.