Un cop fet un bon esmorzar (torrades amb truita el Guillem i jo, i crepe de xocolata el Xavi), hem agafat un cotxe amb conductor per anar primerament a Kumbhalgarh que es una fortalesa que esta ubicada a dalt de tot de una muntanya, les muralles fan solament 36 km (tranquils!!!! que no les hem fet caminant), pero si que hem pujat a dalt de tot de la fortalesa i evidentment ens ha tocat pujar algunes escales (ja les comencavem a trobar a faltar).
Les vistes eren realment impressionants i dintre del recinte que forma la muralla es trobaven esparcits moolts temples jainistes (segons la guia 300 tot i que em sembla que sempre exagera).
Despres de pendre alguna coseta per refer forces hem tornat a agafar el cotxe per anar cap a Ranakpur. La carretera millor no us explico com era no??? Una carretera de muntanya pero estil indio (traduccio: amb vaques, monos, persones, gossos, bufals i altres essers vius en mig dee la carretera que s'havien d'esquivar). Quan faltava poc per arribar el xofer ha decidit que haviem de dinar, pero nosaltres no teniem gana, aixi que mentre ell dinava, nosaltres hem pres una aigua.
Finalment hem arribat a Ranakpur i en comptes de pagar entrada nosaltres ho han fet les nostres camares i com el Guillem i el Xavi son uns descarats i anaven ensenyant cuixa els hi han fet posar uns pantalons llargs (jo avui m'he portat be que anava vestida estil indi).
El temple principal es impressionant, tant per fora, com sobretot per dins on hi ha un bosc de columnes (segons la guia 1444 pero tornem a discrepar, NO EN PODEN HAVER TANTES) totes elles profundament tallades i amb escultures per tot arreu, ara si, amb uns vigilants que et deien a on podies fer fotos i a on no (de fet el que no es podia fotografiar era el mes lleig de tot).
La tornada per una mena d'"autopista" ha sigut tot un rally on hem menjat unna quantitat de pols impressionant, pero hem arribat sans i estalvis a Udaipur i encara hem pogut anar a berenar pastissos a una german bakery.
Avui ens portarem millor i ara soparem per anar a dormir aviadet que dema torna a tocar tren, aixi que segur que dema no escrivim.
Les vistes eren realment impressionants i dintre del recinte que forma la muralla es trobaven esparcits moolts temples jainistes (segons la guia 300 tot i que em sembla que sempre exagera).
Despres de pendre alguna coseta per refer forces hem tornat a agafar el cotxe per anar cap a Ranakpur. La carretera millor no us explico com era no??? Una carretera de muntanya pero estil indio (traduccio: amb vaques, monos, persones, gossos, bufals i altres essers vius en mig dee la carretera que s'havien d'esquivar). Quan faltava poc per arribar el xofer ha decidit que haviem de dinar, pero nosaltres no teniem gana, aixi que mentre ell dinava, nosaltres hem pres una aigua.
Finalment hem arribat a Ranakpur i en comptes de pagar entrada nosaltres ho han fet les nostres camares i com el Guillem i el Xavi son uns descarats i anaven ensenyant cuixa els hi han fet posar uns pantalons llargs (jo avui m'he portat be que anava vestida estil indi).
El temple principal es impressionant, tant per fora, com sobretot per dins on hi ha un bosc de columnes (segons la guia 1444 pero tornem a discrepar, NO EN PODEN HAVER TANTES) totes elles profundament tallades i amb escultures per tot arreu, ara si, amb uns vigilants que et deien a on podies fer fotos i a on no (de fet el que no es podia fotografiar era el mes lleig de tot).
La tornada per una mena d'"autopista" ha sigut tot un rally on hem menjat unna quantitat de pols impressionant, pero hem arribat sans i estalvis a Udaipur i encara hem pogut anar a berenar pastissos a una german bakery.
Avui ens portarem millor i ara soparem per anar a dormir aviadet que dema torna a tocar tren, aixi que segur que dema no escrivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada