Pàgines

dimarts, 14 de juliol del 2009

Seguim visitant el Tibet: avui, de Shigatse a Gyantse

Avui hem tornat en ruta, tot i que ha sigut més aviat curteta, suposo que comencem a estar acostumats a llargues distàncies i per tant avui fins i tot se'ns ha fet curt.

Hem deixat la població de Shigatse per anar cap a Gyantse (3950m d'altitud). Evidentment els paissatges que hem anat veient, han sigut una passada, muntanyes àrides, amb camps de color groc i altres de color verd i els poblets de cases blaques amb negre i colors... vamos, maquíssim!!

Quan portàvem més o menys una horeta de bus hem parat a una fàbrica de tsampa, que ve a ser una farina que fan a partir d'un cereal que conreen aquí, a part a partir d'aquesta tsampa també fan una beguda que em sembla que segons la zona es diu ee o chang. A part allí hem aprofitat per poder disfrutar una mica dels paissatges. Desrpés d'una bona estona d'estar allí ja ens hem encaminat cap a Gyantse i debem haver trigat menys d'una hora.





La població és força petita i acollidora, molt més que Gyantse. Era una de les poblacions més importants abans de que els xinos entressin al Tibet, ja que era un important creuament de carreteres, cap a Lhasa, Butan, Sikkim...

Hem arribat cap allà les 12:30 i el guia ens ha deixat temps fins a les 2:30 per dinar, com els catalans no teníem gana hem anat a passejar pel poble i igual que les anteriors poblacions, està clarament diferenciat la part xina de la part tibetana, així que ens hem apropat fins a la part antiga que està entre el monestir i la fortalesa (que està a dalt d'un turó, que ves a saber l'altura, i dona una imatge força impressionant i inespugnable).

La fortalesa va ser un dels punts claus en l'intent d'invasió britànica de principis del segle XX.

Tornant, hem parat a un super a comprar algunes porqueries (patates i pistachos a part d'aigua) per menjar alguna coseta fins la nit.

A les 2:30 i amb un sol de justicia hem anat cap al Monestir de Pelkor Chode i la Gyantse Kumbum. Hem començat visitant el monestir que junt amb el Kumbum (o estupa o chorten) son del 1418. En el seu dia era un complexe format per 15 monestirs que unia a tres ordres diferents del budisme tibetà. Avui en dia queda molt poc del que hi havia inicialment, pujant a la fortalesa sembla que es veu bastant l'extensió del que era. Només entrar al monestir apareixen els 4 reis guardians i un gran mural de la Roda de la Vida i després ja es va a parar a la sala de reunions, on hi ha tot de bancs preparats per a que se seguin els lames i es posin les vestidures de gala. A part hi han diferents capelles de diferents budes. Des de la part de dalt del monestir es veuen bastantes bones vistes de la fortalesa o Gyantse Dzong.



Del monestir alguns hem pujat a la Gyantse Kumbum, té 5 plantes i cada una d'elles amb moltes capelles de diferents budes o deus, al principi les hem anat visitant totes, però després ja hem anat directes a la 5a planta per veure les vistes espectaculars que hi han de tota la regió. Realment ha valgut molt la pena, i pensar que bastants del grup no hi han pujat...





La idea sortint d'aquí junt amb el Marcel i la Judit era pujar a la fortalesa, però hi havia uns nuvols negres.... que es veia clarament que es posaria a ploure, així que hem passat i hem anat cap a la l'hotel, a més l'altura va fent els seus efectes i jo em sentia força cansada i el Alfonso portava un bon mal de cap.



Hem estat descansant al hotel i jo fins hi tot m'he dormit una miqueta. M'he despertat amb mal de cap i amb fred, però ens hem forçat a anar menjar alguna cosa, així que hem anat al restaurant on al migdia havíen anat molts del grup ja que tenia menjar de tot tipo (avui no ens venien de gust els momos).

Allí ens hem trobat a tot el grup, així que hem sopat amb ells. Quan hem acabat, alguns ens hem anat a fer una birra i chang (la beguda d'aquí) a un bar tibetà que ens ha portat un del restaurant. Allà ens ha ensenyat a jugar al Sho que es un joc tibetà, que tot i que ens ha costat entendre les regles, crec que finalment les hem entès força bé.