Avui hem pogut dormir força, ja que no havíem quedat fins les 10. Hem sortit una mica més tard i hem anat directes al Potala, que està molt vigilat per militars, al igual que tots els carrers de Lhasa, almenys a la part antiga.
El Potala era la residencia d'hivern i del poder polític dels Dalai Lama des que s'hi va traslladar el 5e Dalai Lama. Durant la Revolució Cultural el 1959 va ser bombardejat, però no va patir gaires danys i enseguida el primer ministre xino el va protegir.
Al arribar hem estat fent fotos pels afores una bona estona, i quan hem volgut pujar cap a els palaus, el guia se n'ha adonat que teníem hora a les 12:40 i que no podíem entrar fins a les 12. Així que hem hagut d'estar fent temps durant una hora (una bona organització.....).
A les 12 ja ens han deixat passar i hem anat pujant totes les rampes d'escales fins a l'entrada al palau, vamos, sessió d'steps a 3700m d'altitud, la veritat és que ens ha costat bastant a tots.
Després ja hem començat a veure l'interior del palau, tant el blanc (el primer construit) com el vermell, que estan plens de capelles. La veritat és que és molt maco, però la quantitat de turistes xinos que hi havia (que a més a més criden) fa que tinguis una sensació molt extranya, ja que estan veient allò que casi destrueixen.
Quan hem acabat amb el Potala hem anat al banc ja que alguns havíen de canviar i ens han deixat al costat del hotel per dinar en tres quarts d'hora (avui a les 2:45, jo ja no sé quan dinar i quan no).
A les 4 de la tarda i amb un sol de justicia, hem anat al Jokhang (l'estructura religiosa més venerada del Tibet), el temple és preciós però aquí si que m'ha agafat una mica de mala llet, contra els xinos clar (els hi estic agafant una mania...) ja que tenint en compte que estavem en un temple, els xinos seguien cridant sense cap mena de respecte, a part suposo que per l'hora que era no hi havia tibetans resant (deuen anar-hi al matí), així que un lloc que deu ser molt espiritual amb els xinos perdia tot el seu encant.
Des de la terrassa hem pogut fer fotos xules ja que a més es veia el potala. A part hem comprat algunes compres als lames d'allà que al veure que erem pro Dalai Lama i que teníem la Lonely on el pròleg és del Dalai ens ho han fet molt més barato. A més ens hem assegurat que els diners anaven per ells i no cap al govern xino.
Quan hem sortit del Jokhang amb el Marcel i la Judit hem estat voltant per allà aprop i fent compres i després hem fet una part d'uns dels circuits a peu que proposa la Lonely, i hem pogut veure algunes coses xules.
Al arribar al hotel nosaltres dos ens hem quedat sopant en un lloc del carrers que feien uns pintxos de diferents coses boníssims.
Per acabar el dia el Marcel i la Judit han portat una birra a l'habitació i hem estat xerrant una estoneta.
El Potala era la residencia d'hivern i del poder polític dels Dalai Lama des que s'hi va traslladar el 5e Dalai Lama. Durant la Revolució Cultural el 1959 va ser bombardejat, però no va patir gaires danys i enseguida el primer ministre xino el va protegir.
Al arribar hem estat fent fotos pels afores una bona estona, i quan hem volgut pujar cap a els palaus, el guia se n'ha adonat que teníem hora a les 12:40 i que no podíem entrar fins a les 12. Així que hem hagut d'estar fent temps durant una hora (una bona organització.....).
A les 12 ja ens han deixat passar i hem anat pujant totes les rampes d'escales fins a l'entrada al palau, vamos, sessió d'steps a 3700m d'altitud, la veritat és que ens ha costat bastant a tots.
Després ja hem començat a veure l'interior del palau, tant el blanc (el primer construit) com el vermell, que estan plens de capelles. La veritat és que és molt maco, però la quantitat de turistes xinos que hi havia (que a més a més criden) fa que tinguis una sensació molt extranya, ja que estan veient allò que casi destrueixen.
Quan hem acabat amb el Potala hem anat al banc ja que alguns havíen de canviar i ens han deixat al costat del hotel per dinar en tres quarts d'hora (avui a les 2:45, jo ja no sé quan dinar i quan no).
A les 4 de la tarda i amb un sol de justicia, hem anat al Jokhang (l'estructura religiosa més venerada del Tibet), el temple és preciós però aquí si que m'ha agafat una mica de mala llet, contra els xinos clar (els hi estic agafant una mania...) ja que tenint en compte que estavem en un temple, els xinos seguien cridant sense cap mena de respecte, a part suposo que per l'hora que era no hi havia tibetans resant (deuen anar-hi al matí), així que un lloc que deu ser molt espiritual amb els xinos perdia tot el seu encant.
Des de la terrassa hem pogut fer fotos xules ja que a més es veia el potala. A part hem comprat algunes compres als lames d'allà que al veure que erem pro Dalai Lama i que teníem la Lonely on el pròleg és del Dalai ens ho han fet molt més barato. A més ens hem assegurat que els diners anaven per ells i no cap al govern xino.
Quan hem sortit del Jokhang amb el Marcel i la Judit hem estat voltant per allà aprop i fent compres i després hem fet una part d'uns dels circuits a peu que proposa la Lonely, i hem pogut veure algunes coses xules.
Al arribar al hotel nosaltres dos ens hem quedat sopant en un lloc del carrers que feien uns pintxos de diferents coses boníssims.
Per acabar el dia el Marcel i la Judit han portat una birra a l'habitació i hem estat xerrant una estoneta.
2 comentaris:
Ja veig que a partir d'ara faràs un front antixino. Amb tanta patejada, suposo que el lumbago ja se n'ha anat.
He estat algúns dies sense poder conectar-me a Internet, i per aixó
no podia saber res de les teves aventures. Aquests últims blogs, son verdareres super-aventures de al risc.Espero que tornis bé totalment de les teves dolencies i sencera. Molts petons,avi.
Publica un comentari a l'entrada