Avui ens hem llevat gairebé sense despertador, hem fet una bona dormida que crec que necessitavem. Hem baixat a fer un bon esmorzar i després de passar pel banc a canviar una mica de diners... hem anat a llogar una moto, si avui anirem per lliure per les carreteres de Laos.
Hem llogat la moto al "Jasmine", on per un preu d'uns 6 euros, ens han equipat amb dos casco més monos...
Un altre tema ha estat el funcionament de la moto i les instruccions de la noia, quatre marxes, sense embrague i no sé que ens explicava de les marxes...hem decidit que la millor manera d'apendre és amb la pràctica...
Enseguida li hem agafat el tranquillo tant a la moto, com a la manera de conduir dels laosians i al fet d'estar totalment alerta a veure que pot sortir a la carretera, no només cotxes, camions, busos o motos, sino que també en qualsevol moment pot sortir una gallina, com un gosset, o una vaca... la ruleta dels animalets...
Sota un sol de justicia (pel que hem parat a posar-nos cremeta), hem tirat fins al desviament al Wat Pho (l'objectiu de l'excursió) que després d'uns kilòmetres et porta a un poble (que no sé ben bé perquè s'ha de pagar al arribar-hi) on hi surten els ferries o transbordadors per anar a l'altra banda del Mekong.
Hi han dos llocs on surten els transbordadors, un pels cotxes i furgos i l'altre per les motos, ens ha costat una mica trobar-ho, ja que ens hem passat, però finalment ho hem trobat. El transbordador de motos és molt curiós, no és més que un parell de barques unides per una fusta on hi poden arribar a haver-hi tres motos. El Mario molt decidit ha pujat la moto al transbordador i darrere hi he pujat jo. El creuament del Mekong ha estat molt guai, val un euro i és com caminar per sobre les aigúes del Mekong, i anar amb compte de no moures gaire que pots remullar-te de franc...
Al arribar-hi el Mario ha hagut de passar una altra barca per poder arribar a terra i després pujar una pujada important, però com expert conductos de motos... ho ha fet perfectament!!
Abans de pujar a la moto hem fet unes fotos i allà on hem parat ens han atacat unes formigues vermelles enormes, pel que hem fugit pitant!!!
Amb una mica més de moto hem arribat al nostre destí, on abans de començar a visitar els temples hem fet una paradeta per refrescar-nos i hidratar-nos una mica.
Amb el sol ben amunt i una calor de dimonis hem començat a veure el temple de Wat Pho (l'entrada val 3 euros) que és una construcció de l'època dels temples d'Angkor (així li serveix al Mario de preludi al que ens espera els pròxims dies). Està no gaire ben conservat però les vistes i pensar en el que devia haver estat, és impressionant.
El temple comença amb una gran esplanada on hi havia antigament un parell d'estanys (barays) a cada costat i que hem atravessat suant moooolt.... Acabada l'esplanada comencen les escales, moooooltes i amb moooolta calor, el Mario que no tenia res mes a fer, ha contat que estan agrupades en trams d'onze esglaons.
Ens ha costat (sobretot a mi) una mica pujar-ho ja que la calor era insuportable, però al final com sempre he pujat fins a dalt de tot, eh mare??
Les vistes des de dalt eren impressionants i hem pogut veure la part del temple de dalt. Fins i tot una pedra amb un elefant esculpit.
La baixada ha sigut molt més fàcil que la pujada i en molt menys temps ja tornavem a ser a la moto, amb la que ja hem anat directes de tornada cap a Pakse. Hem seguit el mateix camí (barca transportadora inclosa, tot i que aquest cop per baixar el Mario ha hagut de creuar 3 barques més a part de la que anavem).
La tornada ha sigut una miqueta més dura ja que el sol ens venia de cara i a sobre picava molt, pel que podeu imaginar que estem una mica vermellets tot i la crema oi??
Al arribar a Pakse hem anat al hotel a fer-nos una bona dutxa, descansar, i actualitzar el blog.
Com no havíem dinat cap a quarts de 6 hem pujat a la terrassa del hotel des on hi han unes vistes molt maques i hi ha un restaurant i hem fet un bon soparet i amb això.... s'acaba Laos, però no el viatge eh???
Hem llogat la moto al "Jasmine", on per un preu d'uns 6 euros, ens han equipat amb dos casco més monos...
Un altre tema ha estat el funcionament de la moto i les instruccions de la noia, quatre marxes, sense embrague i no sé que ens explicava de les marxes...hem decidit que la millor manera d'apendre és amb la pràctica...
Enseguida li hem agafat el tranquillo tant a la moto, com a la manera de conduir dels laosians i al fet d'estar totalment alerta a veure que pot sortir a la carretera, no només cotxes, camions, busos o motos, sino que també en qualsevol moment pot sortir una gallina, com un gosset, o una vaca... la ruleta dels animalets...
Sota un sol de justicia (pel que hem parat a posar-nos cremeta), hem tirat fins al desviament al Wat Pho (l'objectiu de l'excursió) que després d'uns kilòmetres et porta a un poble (que no sé ben bé perquè s'ha de pagar al arribar-hi) on hi surten els ferries o transbordadors per anar a l'altra banda del Mekong.
Hi han dos llocs on surten els transbordadors, un pels cotxes i furgos i l'altre per les motos, ens ha costat una mica trobar-ho, ja que ens hem passat, però finalment ho hem trobat. El transbordador de motos és molt curiós, no és més que un parell de barques unides per una fusta on hi poden arribar a haver-hi tres motos. El Mario molt decidit ha pujat la moto al transbordador i darrere hi he pujat jo. El creuament del Mekong ha estat molt guai, val un euro i és com caminar per sobre les aigúes del Mekong, i anar amb compte de no moures gaire que pots remullar-te de franc...
Al arribar-hi el Mario ha hagut de passar una altra barca per poder arribar a terra i després pujar una pujada important, però com expert conductos de motos... ho ha fet perfectament!!
Abans de pujar a la moto hem fet unes fotos i allà on hem parat ens han atacat unes formigues vermelles enormes, pel que hem fugit pitant!!!
Amb una mica més de moto hem arribat al nostre destí, on abans de començar a visitar els temples hem fet una paradeta per refrescar-nos i hidratar-nos una mica.
Amb el sol ben amunt i una calor de dimonis hem començat a veure el temple de Wat Pho (l'entrada val 3 euros) que és una construcció de l'època dels temples d'Angkor (així li serveix al Mario de preludi al que ens espera els pròxims dies). Està no gaire ben conservat però les vistes i pensar en el que devia haver estat, és impressionant.
El temple comença amb una gran esplanada on hi havia antigament un parell d'estanys (barays) a cada costat i que hem atravessat suant moooolt.... Acabada l'esplanada comencen les escales, moooooltes i amb moooolta calor, el Mario que no tenia res mes a fer, ha contat que estan agrupades en trams d'onze esglaons.
Ens ha costat (sobretot a mi) una mica pujar-ho ja que la calor era insuportable, però al final com sempre he pujat fins a dalt de tot, eh mare??
Les vistes des de dalt eren impressionants i hem pogut veure la part del temple de dalt. Fins i tot una pedra amb un elefant esculpit.
La baixada ha sigut molt més fàcil que la pujada i en molt menys temps ja tornavem a ser a la moto, amb la que ja hem anat directes de tornada cap a Pakse. Hem seguit el mateix camí (barca transportadora inclosa, tot i que aquest cop per baixar el Mario ha hagut de creuar 3 barques més a part de la que anavem).
La tornada ha sigut una miqueta més dura ja que el sol ens venia de cara i a sobre picava molt, pel que podeu imaginar que estem una mica vermellets tot i la crema oi??
Al arribar a Pakse hem anat al hotel a fer-nos una bona dutxa, descansar, i actualitzar el blog.
Com no havíem dinat cap a quarts de 6 hem pujat a la terrassa del hotel des on hi han unes vistes molt maques i hi ha un restaurant i hem fet un bon soparet i amb això.... s'acaba Laos, però no el viatge eh???
2 comentaris:
Alerta amb les cremades del sol, eh? I molt bé, Eva, eh? així m'agrada. Avui he vist el Carlit des del Coma d'Or (2825). Una pujada que déu n'hi do però superguapo!
Petonets
Glòria
Espléndida aventura amb la moto,sobre barcas de dos o tres juntas.Sort del bon pilot del Mario. petons,l'Avl.
Publica un comentari a l'entrada