Pàgines

diumenge, 11 de juliol del 2010

Adeu Laos, hola Cambodja

Avui és l'últim dia a Laos i li hem fet un petit homenatge amb la calma com a bandera.

Ens hem despertat cap a les 8, després d'haver dormit unes quantes horetes...i després de l'últim esmorzar a Laos, hem fet les motxilles, cada cop més dífícils de tancar per la multitud de records que hi portem, eh Kike....

Hem fet comptes amb l'hotel i hem negociat un tuk-tuk fins l'aeroport de Pakse, que està a uns deu minutets del centre. Quasi bé hem sigut els primers en arribar a l'aeroport, l'avió sortia a les 13:20 i nosatres a les 10:30 ja hi donavem voltes pel petit aeroport, que només té quatre vols al dia. Hem llegit una miqueta i l'ordinador ens ha fet passar l'estoneta que ens faltava, i després de passar un control bastant laxe, hem pujat a l'avió...



... i com que ja hi erem tots, doncs 40 minuts abans de l'hora ens hem enlairat cap a Siem Reap. L'avió era petitet i després d'una horeta tocant els núvols, hem aterrat a l'aeroport de Siem Reap. Passar els controls, on per fer el visat hi ha unes deu persones, ha estat una cosa rapideta. Sortint amb les motxilles, hem hagut d'esperar al tuk-tuk que ens enviava la guest-house que havíem reservat, però com hem arribat una miqueta abans d'hora, un quants espabilats autòctons ens han intentat portar a l'hort cap al seu taxi, inventant històries, però l'Eva ha tret el seu caràcter i els ha fet posar firmes a tots, fins que ens han donat per perduts....una miqueta més tard ha arribat el nostre conductor, i ens ha col·locat a un remolc enganxat a un ciclomotor que aquí li diuen tuk-tuk, i és el parent més proper, que hem vist fins ara, als moguts per la força de les cames del portador.



La guest-house és espectacular, un jardinet amb hamaques i butaques, un bar-restaurant força ben posat, i després de presentar les credencials i pagar per anticipat els 16 dolars per nit, on ens regalen un massatget, un noiet Cambodja ens ha portat al bar, on ens han preparat un combinat deliciós, mentre dissenyavem la ruta pels temples que farem els propers dies i pactavem el preu del transport, amb el seu anglès accelerat...i és que aquí pel que sembla tot va una marxa més ràpid que a Laos...

Hem desfet motxilles a l'habitació, que ens ha encantat, i hem sortit a començar a conèixer la població i de pas portar a rentar una miqueta de roba que falta ens feia...



Hem pogut constatar que aquí tot està orientat al turista, grans hotels a prop de l'aeroport, moltíssims bars molt arreglats, i molta gent al carrer que t'ofereix coses d'una manera més vehement del que estavem acostumats fins ara, però sempre amb el respecte asiàtic per bandera.

Després de fer una cerveseta al Temple Bar i empapar-nos una miqueta de carrer, hem decidit fer el sopar a un local que hem triat per atzar, on posava que hi havia cuina autòctona i l'hem encertat de ple...

Hem menjat un parell de bols a compartir, un de pollastre i herbes variades, tot banyat amb salsa de coco i acompanyat d'arròs que el serveixen a part del que demanis, i un altre amb una especie de gratinat de patata, que recobria un sofregit de gambetes i verdures. Excel·lent tant un plat com l'altre, a més hem canviat de país, així que calia acompanyar-lo de la cervesa de la zona i aquí el que es veu és Angkor Beer, i tot això per uns vuit dolars, que és la moneda que es fa servir, a part tenen el riels, però només te la tornen quan són quantitats menors a un dòlar.



Per finalitzar el dia, i abans d'anar a dormir que demà tocarà aixecar-se molt aviat, fem un passeig pel night-market, on hem pogut veure nombroses botiguetes on venen samarretes, pulseres o quadres, o hi podem trobar llocs on et fan massatges, o algun que altre bar per fer una copa...nosaltres de moment ho deixarem per un altre dia.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon viatge per Cambodga i que sigui tan divertir com fins ara. petons,lÀvi.

Glòria Bordons ha dit...

Ja ha anat bé una mica de descans... i de rentada, que segur que devíeu anar d'un pringue... Petonets i que vagi bé la darrera setmana

Glòria