Avui el dia ha començat molt i molt aviat. Cap a les 4:45, ha sonat el despertador i amb els ulls tancats i càmara en mà, hem baixat les escales de la guest house sense fer soroll intentant no despertar al nostre hostaler, que dorm al costat de la porta. Però a aquestes hores l'habilitat no és un punt fort i al final ens ha hagut de venir a ajudar a obrir la porta per sortir.
Hem sortit al carrer, encara fosc i sense quasi bé ningú, per encaminar-nos a veure la sortida del monjos que passen en processó a recollir els donatius en forma de menjar que la gent els vulgui donar a canvi de la seva benedicció. Hem estat fent unes fotos i observant el ritual des de les 5:30 que ha començat, fins a les 6:15 que hem tornat a la guest house a intentar contentar el nostre cos que ens deia que encara li deviem unes horetes de son....
Cap a les 9:30, ens hem aixecat per segona vegada el mateix dia, i després de la dutxa de rigor, hem anat a esmorzar a Joma Bakery, on hem tornat a degustar la quiche i un pastisset per acompanyar un cafè amb llet prou digne, a més d'aprofitar l'internet gratuït que ens oferia per penjar un nou dia i moltes i moltes fotos al blog, a més d'altres tasques socials via facebook o mail.
Un cop acabada la feina informativa, hem anat a comprar els bitllets d'autobus per l'endemà, al final farem el viatge en minivan, que dura unes 5 hores i ens ha costat uns 12 per persona. Ja explicarem que és exactament i com va....
Un cop enllestides totes les tasques, hem decidit que avui ens dedicariem un dia de relax i plaer, i vaja si ho hem fet....
Ens hem apropat a peu a unes instal·lacions que ahir els hi vam posar l'ull a sobre que es diuen Spa Garden, i que evidentment ens hi anavem a fer un massatge....
El lloc fantàstic, decoració impecable i un ambient relaxant només posar un peu a dins. Un amable Laosià, ens ha donat una carta tipus restaurant, on hi havia una infinitat de massatges, a més de múltiples combinacions entre ells...
Avui hem escollit un massatge amb aromaterapia que tenia més pinta que seria un massatge de fricció amb oli que no un on ens dobleguessin tot el cos... i així ha estat....de primer ens donen un barnus 3/4 i una tovallola, ens fan passar a una zona de dutxa separada per sexes, i ens trobem allà dins sense saber exactament que fer. Deduim que ens hem de treure tota la roba i netejar-nos aquesta suor que tant ens estima i ve a nosaltres continuament, i així ho fem. Sortim i després de guardar roba i motxilla en una guixeta, ens fan passar a una sala on unes massatgistes ens fan treure el barnús i posar-nos sobre una camilla... Les llegendes més negres sobre Asia i el seu component eròtic-festiu ens han vingut al cap, però no ha calgut patir i la massatgista molt professional ens ha fet un massatge que ens ha deixat extasiats sense necessitat de cap servei extra... Al sortir, una altra dutxa i un tè que ens han preparat ens esperava a un racó. Tot aixó per uns 15 euros per persona un massatge d'una hora, molt ben invertits.
Sortint relaxadíssims volíem anar cap a la guest house a fer les bosses i carregar el portàtil, i per fer-ho hem decidit agafar un tuc-tuc que ha resultat que no parlava anglès i ens ha deixat una miqueta lluny de l'objectiu, però era tant simpàtic.....
Hem fet motxilles a la guest house i hem sortit per anar a picar alguna coseta ja que eren cap a les 16 hores i l'estomac en demanava teca, tot i això al sortir ens hem hagut d'aixoplugar perquè estava caient una de les pluges monzòniques. Finalment, hem pogut satisfer la panxeta acontentant-lo amb un tros de pizza per cap i a seguir endavant....
Després de recuperar cos i ànima, hem anat cap al turonet del Phu Si, que està al centre de Luang Prabang i té unes vistes privilegiades. Això si, per arribar-hi s'ha de pagar uns 2 euros, i pujar un nombre incontable d'escales, amb una calor sofocant i un núvol d'insectes al voltant. Però l'esforç té recompensa i les vistes que hi ha no te les pots perdre: vista panoràmica de tota la ciutat, i els seus límits entre les muntanyes i el Mekong. Si tens sort i no hi ha núvols, la posta de sol deu ser meravellosa, encara que nosaltres no hem tingut aquesta sort.....
Després de baixar les escales, hem anat a recuperar-nos dels litres de suor que hem perdut mitjançant una beer Lao gran molt i molt freda, que ajudada per un ventilador de sostre, ens ha semblat que ens tornava a la vida.
Hem continuat cap al mercat d'artesania a visitar alguns llocs que ahir no hi vam comprar, i els venedors se'ls hi ha il·luminat la cara només veure'ns. Hem fet unes compres sempre precedides de l'amable regateig de l'Eva amb les venedores i hem sortit del paradís de les compres per anar a sopar.
Hem tornat a anar al Lao Lao garden, que ens va encantar l'ambient i ens vam quedar amb les ganes de probar algun platet que hi havia a la carta. He sopat una mica de pollastre acompanyat de patates fregides i amanida, i carn de búfal d'aigua amb el mateix acompanyament. La veritat és que hem sopat força bé. I ara a dormir que demà toca aixecar-se d'hora.....
Hem sortit al carrer, encara fosc i sense quasi bé ningú, per encaminar-nos a veure la sortida del monjos que passen en processó a recollir els donatius en forma de menjar que la gent els vulgui donar a canvi de la seva benedicció. Hem estat fent unes fotos i observant el ritual des de les 5:30 que ha començat, fins a les 6:15 que hem tornat a la guest house a intentar contentar el nostre cos que ens deia que encara li deviem unes horetes de son....
Cap a les 9:30, ens hem aixecat per segona vegada el mateix dia, i després de la dutxa de rigor, hem anat a esmorzar a Joma Bakery, on hem tornat a degustar la quiche i un pastisset per acompanyar un cafè amb llet prou digne, a més d'aprofitar l'internet gratuït que ens oferia per penjar un nou dia i moltes i moltes fotos al blog, a més d'altres tasques socials via facebook o mail.
Un cop acabada la feina informativa, hem anat a comprar els bitllets d'autobus per l'endemà, al final farem el viatge en minivan, que dura unes 5 hores i ens ha costat uns 12 per persona. Ja explicarem que és exactament i com va....
Un cop enllestides totes les tasques, hem decidit que avui ens dedicariem un dia de relax i plaer, i vaja si ho hem fet....
Ens hem apropat a peu a unes instal·lacions que ahir els hi vam posar l'ull a sobre que es diuen Spa Garden, i que evidentment ens hi anavem a fer un massatge....
El lloc fantàstic, decoració impecable i un ambient relaxant només posar un peu a dins. Un amable Laosià, ens ha donat una carta tipus restaurant, on hi havia una infinitat de massatges, a més de múltiples combinacions entre ells...
Avui hem escollit un massatge amb aromaterapia que tenia més pinta que seria un massatge de fricció amb oli que no un on ens dobleguessin tot el cos... i així ha estat....de primer ens donen un barnus 3/4 i una tovallola, ens fan passar a una zona de dutxa separada per sexes, i ens trobem allà dins sense saber exactament que fer. Deduim que ens hem de treure tota la roba i netejar-nos aquesta suor que tant ens estima i ve a nosaltres continuament, i així ho fem. Sortim i després de guardar roba i motxilla en una guixeta, ens fan passar a una sala on unes massatgistes ens fan treure el barnús i posar-nos sobre una camilla... Les llegendes més negres sobre Asia i el seu component eròtic-festiu ens han vingut al cap, però no ha calgut patir i la massatgista molt professional ens ha fet un massatge que ens ha deixat extasiats sense necessitat de cap servei extra... Al sortir, una altra dutxa i un tè que ens han preparat ens esperava a un racó. Tot aixó per uns 15 euros per persona un massatge d'una hora, molt ben invertits.
Sortint relaxadíssims volíem anar cap a la guest house a fer les bosses i carregar el portàtil, i per fer-ho hem decidit agafar un tuc-tuc que ha resultat que no parlava anglès i ens ha deixat una miqueta lluny de l'objectiu, però era tant simpàtic.....
Hem fet motxilles a la guest house i hem sortit per anar a picar alguna coseta ja que eren cap a les 16 hores i l'estomac en demanava teca, tot i això al sortir ens hem hagut d'aixoplugar perquè estava caient una de les pluges monzòniques. Finalment, hem pogut satisfer la panxeta acontentant-lo amb un tros de pizza per cap i a seguir endavant....
Després de recuperar cos i ànima, hem anat cap al turonet del Phu Si, que està al centre de Luang Prabang i té unes vistes privilegiades. Això si, per arribar-hi s'ha de pagar uns 2 euros, i pujar un nombre incontable d'escales, amb una calor sofocant i un núvol d'insectes al voltant. Però l'esforç té recompensa i les vistes que hi ha no te les pots perdre: vista panoràmica de tota la ciutat, i els seus límits entre les muntanyes i el Mekong. Si tens sort i no hi ha núvols, la posta de sol deu ser meravellosa, encara que nosaltres no hem tingut aquesta sort.....
Després de baixar les escales, hem anat a recuperar-nos dels litres de suor que hem perdut mitjançant una beer Lao gran molt i molt freda, que ajudada per un ventilador de sostre, ens ha semblat que ens tornava a la vida.
Hem continuat cap al mercat d'artesania a visitar alguns llocs que ahir no hi vam comprar, i els venedors se'ls hi ha il·luminat la cara només veure'ns. Hem fet unes compres sempre precedides de l'amable regateig de l'Eva amb les venedores i hem sortit del paradís de les compres per anar a sopar.
Hem tornat a anar al Lao Lao garden, que ens va encantar l'ambient i ens vam quedar amb les ganes de probar algun platet que hi havia a la carta. He sopat una mica de pollastre acompanyat de patates fregides i amanida, i carn de búfal d'aigua amb el mateix acompanyament. La veritat és que hem sopat força bé. I ara a dormir que demà toca aixecar-se d'hora.....
1 comentari:
Veig que segueixes els meus consells, Eva, eh? Molt bçé, sempre amunt, amunt que tindràs recompensa.
Publica un comentari a l'entrada