7e dia: De Gran Canyon a Monument Valley

Avui era el dia que havíem d'acomplir les promeses que veniem carregant a les nostres motxilles des de les llunyanes terres catalanes, així que cap a les 6:30 un cop desperts i ben dutxats, ens hem enfundat les nostres respectives elàstiques blaugranes i ens hem posat en marxa.

Avui tocava provar si podiem volar en helicopter, el temps semblava haver millorat una mica, encara que el fort vent seguia bufant. Hem saludat a l'amable noia que amb uniforme d'aviadora ens ha indicat que en una mitja hora avisarien per pujar-hi. Ens han passat un video de seguretat que et tranquilitza enormement...i cap a dins que fem tard. Ens enlairem amb música de "Don't worry be happy" posada als auriculars, i posem rumb cap a la gran escletxa. Des de l'aire veiem que tot el voltant sembla un gran bosc, i de sobte canvia la música a "2001 una odisea a l'espai" i ens trobem cara a cara amb el Gran Canyon, ESPECTACULAR!!! aquesta sensació... Durant uns 35 minuts pots contemplar aquesta maravella natural a vista d'ocell, mentre escoltes les explicacions en "spanish"...

Un cop aterrats en perfecte estat físic, però amb la psique una mica alterada per l'emoció, hem tornat cap al Lodge per fer el Check-out i iniciar la "Desert View" , una carretera panoràmica amb diferents miradors on poder fer una última i aclaparadora vista del Sr. Canó. Als diferents miradors i amb la samarreta blaugrana posada, una barbaritat de gent se'ns ha acostat a parlar-nos, no se si es que avui fem cara de simpàtics o és aquesta samarreta màgica... Per cert durant el viatge hem vist 5 persones amb la samarreta blaugrana i 0 del Real Madrid. Si algú es pregunta per què?, potser és pels arbitres, el calendaris o la UEFA, però segurament deu ser perquè d'això de jugar a futbol som els millors i a la gent sembla que això li agrada...

Adeu Grand canyon ens tornarem a veure, que ens hem deixat alguna coseta per fer!!!!

Per cert l'Eva ja ha complert la seva promesa de posar-se la samarreta del Barça al Grand Canyon com a conseqüència de la victòria del Barça a la final de la champions, ara només falto jo...

El destí ajudat pel nostre Ford Escape, ens havia de portar cap a Monument Valley, passant per Kayenta un poblet on hem fet un dinar per uns 30$ a l'Amigo Café, un lloc com la majoria d'aquestes contrades on el mejar mexicà era una part important a la carta. Espectacular la Chimichanga que s'ha menjat l'Eva.

Després del copiós dinar, busquem allotjament a un camping (Goldings Campground) proper a Monument Valley per plantar la tenda, i en n'hem trobat un molt apropet i que estava realment bé per uns 27$. Un cop feta la feina amb un vent fort bastant incòmode per la tasca, les pel·licules de John Ford ens esperaven. Tota aquesta zona és territori Navajo (igual que Grand Canyon), i a més d'haver-hi paradetes a la carretera on venen productes artesanals, també tenen la facultat de gestionar aquest parc nacional entre d'altres. L'entrada a aquest val 5$, com la carretera és de sorra i en algun moment agraeixes de veritat portar un tot-terreny, a més pots fer un tour amb els guies Navajos que aprofiten per fer negoci de tot el que olor a diners...

Un cop a dins, hi ha un Lodge amb unes vistes tant espectaculars, com alts els seus preus, tot regentat pels indis, i al costat una zona amb unes panoràmica esplèndida de la zona...

El recorregut en cotxe, dura entre dues i tres hores, segons l'estona que vulguis parar a fer fotos. Hi ha un total d'onze parades senyalitzades, i on destaca especialment la número 4, "John's Ford Point", que es veu que era el lloc preferit d'aquest director, la veritat és que les vistes son de pel·licula i mai millor dit...

Seguim la ruta pels diferents sectors on pares a fer fotos a quasi tots, i després te'n dones compte que son totes molt semblants...quin gran invent les màquines digitals on pots esborrar les fotos repetides...

Després d'una parell d'horetes i mitja, sortim del parc, tornant a passar per la panòramica entrada i després de fer una divertida foto que ens ha costa el seu temps...

Tornem cap al camping, fem una "laundry" demanada per la nostra roba amb insistencia i una bona dutxa, que amb tanta sorra... ja tocava. Per acabar el dia a sopar i dormir sota un mar d'estrelles. Això si,aquesta nit no hi ha cerveseta que estem a l'estat de Utah i a l'estat dels Mormons no en trobem ni sota les pedres...