9e dia: Carreteres espectaculars i Bryce canyon

Matí de matinada i sona el despertador, dutxa, recollida i en camí que avui tenim tema per estona...

Sortim de Page i ens encaminem cap al Bryce Canyon, el parc que visitarem avui. Deixem el territori àrid Navajo amb la cabellera intacta i entrem a Utah, on de seguida observem un canvi substancial. Deixem de banda les paradetes artesanals i comencem a trobar infinat d'establiments amb temàtica del Far West, i a quin més curiós...Des de motels a restaurants la oferta és aclaparadora i si el nostre pressupost fos més elevat avui dormiem en un d'aquest motels temàtics...

Fent carreteres espectaculars, i coordinant l'hora amb l'arribada al parc, avui hem fet un esmorzar-dinar cap a les 11:30, a Hatch, on he pogut combinar unes delicies autòctones com café de carretera, hamburguesa Rodeo (amb salsa barbacoa a tope i patates fregides) i una miqueta de coca-cola per acompanyar. Si l'estómac avui no diu res podem estar tranquils la resta del viatge. L'Eva ha estat més mesurada i ha acompanyat la seva hamburguesa amb ceba,pebrot,xampinyons i formatge, amb una amanideta i una coca-cola...

Ara ja teniem les reserves energètiques més que fetes, així que cap al parc s'ha dit. Abans d'entrar-hi hem passat per una scenic view (carreteres amb vistes panòramiques espectaculars), que ens ha portat serpentejant pel Red Canyon, que com el seu nom indica son unes formacions rocoses de color vermellós...

Arribats al Bryce, aquesta vegada no paguem perquè aquest parc l'engloba el National Pass que ja vam adquirir, així que encara més contents si és possible ens disposem a visitar-lo. L'Eva ha tingut la fantàstica idea d'arribar fins el final del parc i anar baixant per carretera parant a tots els miradors senyalitzats fins arribar a l'últim on hi havia unes caminadetes interessants. Des del primer ja hem vist que seria espectacular...

Aquest parc ofereix unes formacions rocoses amb colors diferents que han estat modelades per la pluja. Realment és un parc no massa gran i altament recomanable.

Hem arribat al final dels miradors i quan ens disposavem a realitzar la caminata, el nostre seny avui ha estat present, i sense que serveixi de precedent, ens ha dita cau d'orella que a les dues del migdia, amb un sol i calor asfixiants, i tenint en compte l'experiència de l'excursió d'ahir, potser era millor deixar l'excursió per un altre dia...

Ho sento Glòria, haurem de recuperar-ho en segona convocatòria...

Avui, a més tocava dia de carretera, i que millor que fer-la per un altre scenic view, així que sortint del parc hem agafat la carretera 12 direcció Est i hem començat a passar el temps mentre al nostre voltant evolucionava el paissatge d'una manera quasi màgica.

Hem passat de carreteres sinuoses entre montanyes escarpades i desèrtiques, en les que en algun tros hem fet camí per l'única part hortizontal de la muntanya, ha sigut com passejat per sobre el llom d'una serp amb precipicis a banda i banda.

Si us agrada conduir aquesta és la vostre carretera, com m'he enrecordat amb enyorança de la meva moto, o millor encara i per fer païs somiant, cavalcant a sobre d'una de les moltíssimes Harleys que es poden veure per la carretera...

I en unes poques milles passant per muntanyes de frondós bosc plenes de campings i algun que altre parc natural, i per últim arribant a un paissatge intermig on es troba el poble de Torrey, on hem trobat un camping fantàstic, com tots els d'aquí, el qual es diu Thousand Lakes, i on per uns 20 $ hem pogut plantar tenda. Així que avui a sopar amb cerveseta, avui si que ja tocava....i a dormir aviat que hi ha molts mosquits i entre les seves picades, i les de la mosca de la son que ja comença a rondar per aquí avui serem dels primers a agafar el son. Bona Nit!!!!