19e dia: San Francisco multicultural

Avui dia sencer a San Francisco i ens espera una bon dia de caminar, així que amb les piles a tope després d'una nit en que hem dormit de conya, ens disposem a sortir de l'hotel després de les tasques higièniques matinals. Agafem la nostre inseparable càmara i unes galetes de llimona fabuloses que hem descobert per aquí, i sortim a rebre la boira matutina i aquest cel gris que combinat amb un aire fresquet, ens fa pregar perquè el sol deixi de fer el ronso i aparegui en algun moment...

Hi ha Starbucks a cada cantonada de SF, així que avui toca cafè del bo i comencem a fer cua, que n'hi ha una miqueta. Ja encafetonats, comencem la ruta, agafem el carrer Stockton que ens fa creuar Chinatown. Aquest carrer no és tan turístic, un 99% de la gent que hi trobem és asiàtica i en aquest carrer es troben les botigues on fan vida, la veritat ens trobem enmgig d'un atuèntic gueto xinès...
Sortim de Chinatown, i arribem al barri italià, aquí pots trobar restaurants italians a mansalva i alguna que altre gelateria i cafeteria. Trobem un parc on conviuen uns gimnastes preparant-se per les properes olimpiades de jubilats amb un grupet de venerables, també d'edat avançada, que practiquen Tai-chi.

Agafem el carrer Columbus, que ens ha de portar cap a Fisherman's Wharf, l'antiga zona de pescadors i on actualment es troba un dels punts turístics més destacats, des d'on surten excursions per veure Alcatraz, Golden Gate, etc...

Fem una passejadeta per la zona, constatant que és un reclam per a turistes, amb botiguetes, restaurants, i resta de coses imprescindibles per reclamar l'atenció i els diners del visitant. Nosaltres volem anar cap a Alcatraz, així que comencem la búsqueda. Després de molt voltar ens informen que les visites a Alcatraz estan esgotades, que sembla que s'han de reservar amb unes tres setmanes d'antelació. Llàstima que no ens ho diguéssin fa tres setmanes, així que Alcatraz ens hauràs de venir a veure tu, que a nosaltres no ens va bé. El mon està mal repartit, tants que hi volien sortir i uns que no podem entrar-hi...

Sense poder visitar la presó, ens contentem amb una visita a les botigues de souvenirs, i al Pier 39 on unes foques i lleons marins fan de reclam...

ja comença a ser hora de dinar,  fem volteta pels restaurants de la zona, tipus barceloneta. Busquem una cosa barateta, però que puguem seure sota cobert, que fa fred i estem cansats...
Trobem un lloc, on podem degustar un plat típic de la zona, Clam chouder, o alguna cosa semblant, que consisteix en un pà rodó obert i buidat, que omplen d'una sopa-crema de cranc i verdures. No som massa agosarats i només en demanem un, i la veritat és que està força bo...

Restaurats i amb quatre ratlles de bateria cadascú, tornem fent parada al carrer Lombart després d'una pujada...
fetes unes fotos seguim i arribem a Chinatown, però aquesta vegada agafem el carrer Grant que creua el barri i està ple de botiguetes, aquestes si per turistes...

Amb alguna que altre compra feta, passem per l'hotel per fer un mini descans. Cap a les 17 hores sortim amb destí Japantown i Alamosquare seguint el carrer Sutter. L'arribada a Japantown ens la indica els nombrosos restaurants japonesos que hi ha, això és el paradís...

Però abans de sopar, cap a Alamo square, on després d'una passejadeta hi arribem i podem fer una estoneta de relax sobre la gespa. Contemplant el personal amb els seus gossos, o com jugen amb el frisby. També per suposat contemplar i inmortalitzar, si es que encara no ho estava prou, les cases que sortien a "Padres Forzosos", ai recors d'infància....

Tornem cap al Japotown, veient pel camí com quatre camions de bombers acudeixen per socorrer un petit accident de trànsit. Per sort tots sans i estalvis...
Seguint la baba que haviem deixat, arribem al restaurant que haviem escollit per fer el sopar. Fem uns quants sushis, sopa de miso, makis, i una rainbowroll, que és com una barra de gitano de sushis de diferents peixos...Tot aixó per uns 40 $. Com ens hem quedat...

Ara si tornem cap a l'hotel per quedar-nos-hi, trobant pel camí un gimnàs que obre 24 hores al dia, 365 dies a l'any, perquè a qui li ve de gust un dissabte a les 4 del matí estar fent una copa al Salamandra (d'aquí és clar) saludant al Dani Thin,  si podem estar fent unes bones abdominals en aquest gimnàs...