Avui ha estat un dia de cotxe i més cotxe i a més no hem encertat en les decisions preses, encara que sempre tot acaba bé quan bé acaba...però millor anem per parts...
Primer de tot , com avui no hi ha massa per comentar, tenim espai per fer algun petit apunt d'algun gran comentari i/o preguntes rebuts al blog.
- Si, ens hem trobat amb algun Walker Texas Ranger i no hem mort, ni hem estat apallisats. Però em sembla que els Rangers del parc s'assemblen més al guarda del os Yogui que no al Chuck Norris...
- I de l'allotjament no vem fer cap chiste perquè se'ns va congelar l'humor...
-En quan a banyar-nos als llacs, la resposta és que no!!! que està prohibit i que l'aigua esta molt i molt calenta...També mentre dormiem ens ha visitat algun cervol i esquirol, però cap ós ens ha vingut a veure per sort...Indis n'hem vist molts, sobretot de navajos!!!!
Comentaris fets, anem pel dia cotxero.
Ens hem despertat cap a les 8, i després de fer el ronço una mica més de l'habitual, hem agafat carretera no sense abans proveïr-nos d'un got de l'excel·lent cafè del país...
La carretera ens ha acompanyat durant una estoneta, la primera parada ha sigut per repostar en una benzinera al mig del desert de Nevada que tenia un casino!!!!!
Una miqueta més de carretera per anar cap al llac Tahoe i intentar dinar per la zona. Ens semblava un bon lloc per fer picnic, amb unes vistes precioses, però no ha pogut ser...
S'havia de pagar per poder aparcar fos on fos, una zona de molt alt nivell, amb tot de caminets particulars que et porten al llac. L'únic que ens ha agradat davant d'aquesta prespectiva, és que la ciutat de South Lake Tahoe, a tocar del llac, està dividida entre Nevada i California, i la meitat té casinos i l'altre establiments de restauració...
Així que sense poder aparcar, hem donat compte de la pizza que portavem quasi bé de peu i de mala manera en un picnic improvisat i a sortir d'allà que estàvem una mica desencantats. A més per sortir una caravana espectacular que ens ha fet anar tard...
Seguint per carretera ja de terres Californianes, voliem anar cap a Bodie, ciutat molt prospera durant la febre de l'or (la 2a de California) i posteriorment abandonada... Actualment, restaurada en part. Hem fetcarretera de muntanya per arribar-hi, però tancaven a les 18 hores, i amb el retràs que portavem, només ens han deixat veure l'entrada...
I ara a desfer camí, i cap a Yosemite... De passada ens hem trobat amb el Mono Lake, un llac sobre una muntanya a uns 2000 metres d'altitud, que te unes formacions calcàries que sobresurten de l'aigua i una colonia enorme de gavines. La particularitat és que està regat per unes corrent subterraneas, que s'estan desviant cap a Los Angeles, així que aquest llac mil·lenari s'està secant progressivament...
Ja cap al tard i buscant camping o motel desesperats, entrem a Lee Vining, l'última població abans d'entrat al parc. Busquem i busquem Motel, però tot està a ple, ja ens veiem dormint al cotxe quan trobem cap a les 21 hores un camping per posar-hi tenda. Això sí el més car que hem pagat ...
Avui sembla que també passarem fred, així que una volteta pel poble per fer-nos a la idea, i dormir que ja toca...
Primer de tot , com avui no hi ha massa per comentar, tenim espai per fer algun petit apunt d'algun gran comentari i/o preguntes rebuts al blog.
- Si, ens hem trobat amb algun Walker Texas Ranger i no hem mort, ni hem estat apallisats. Però em sembla que els Rangers del parc s'assemblen més al guarda del os Yogui que no al Chuck Norris...
- I de l'allotjament no vem fer cap chiste perquè se'ns va congelar l'humor...
-En quan a banyar-nos als llacs, la resposta és que no!!! que està prohibit i que l'aigua esta molt i molt calenta...També mentre dormiem ens ha visitat algun cervol i esquirol, però cap ós ens ha vingut a veure per sort...Indis n'hem vist molts, sobretot de navajos!!!!
Comentaris fets, anem pel dia cotxero.
Ens hem despertat cap a les 8, i després de fer el ronço una mica més de l'habitual, hem agafat carretera no sense abans proveïr-nos d'un got de l'excel·lent cafè del país...
La carretera ens ha acompanyat durant una estoneta, la primera parada ha sigut per repostar en una benzinera al mig del desert de Nevada que tenia un casino!!!!!
Una miqueta més de carretera per anar cap al llac Tahoe i intentar dinar per la zona. Ens semblava un bon lloc per fer picnic, amb unes vistes precioses, però no ha pogut ser...
S'havia de pagar per poder aparcar fos on fos, una zona de molt alt nivell, amb tot de caminets particulars que et porten al llac. L'únic que ens ha agradat davant d'aquesta prespectiva, és que la ciutat de South Lake Tahoe, a tocar del llac, està dividida entre Nevada i California, i la meitat té casinos i l'altre establiments de restauració...
Així que sense poder aparcar, hem donat compte de la pizza que portavem quasi bé de peu i de mala manera en un picnic improvisat i a sortir d'allà que estàvem una mica desencantats. A més per sortir una caravana espectacular que ens ha fet anar tard...
Seguint per carretera ja de terres Californianes, voliem anar cap a Bodie, ciutat molt prospera durant la febre de l'or (la 2a de California) i posteriorment abandonada... Actualment, restaurada en part. Hem fetcarretera de muntanya per arribar-hi, però tancaven a les 18 hores, i amb el retràs que portavem, només ens han deixat veure l'entrada...
I ara a desfer camí, i cap a Yosemite... De passada ens hem trobat amb el Mono Lake, un llac sobre una muntanya a uns 2000 metres d'altitud, que te unes formacions calcàries que sobresurten de l'aigua i una colonia enorme de gavines. La particularitat és que està regat per unes corrent subterraneas, que s'estan desviant cap a Los Angeles, així que aquest llac mil·lenari s'està secant progressivament...
Ja cap al tard i buscant camping o motel desesperats, entrem a Lee Vining, l'última població abans d'entrat al parc. Busquem i busquem Motel, però tot està a ple, ja ens veiem dormint al cotxe quan trobem cap a les 21 hores un camping per posar-hi tenda. Això sí el més car que hem pagat ...
Avui sembla que també passarem fred, així que una volteta pel poble per fer-nos a la idea, i dormir que ja toca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada