Pàgines

diumenge, 19 de setembre del 2010

6è dia : de Cantàbria a la Rioja Alavesa

Ben aviat i després d'haver descansat la mar de bé, un bon esmorzar ens esperava a la taula de la posada. Li hem fet els honors i seguidament ens hem posat en camí, deixant ben marcat el camí de tornada a la posada "Peredo y Villa" que segur tornarem a fer...



El dia ens havia de portar cap a la terra dels vins i el primer pas ha estat conduir per l'autovia Cantabria-Meseta que sembla feta per sobre de les muntanyes i on estàs més temps sobre ponts construïts que sobre terra ferma. A Reinosa vam deixar l'autovia agafant direcció cap a "l'embalse de l'Ebro" on rodejant-lo i degustant les vistes, vam seguir en direcció Laguardia. Després de passar una carretera plena de revolts i en força mal estat, i molt justets de combustible, l'aparició d'una benzinera a Oña ens va fer tornar a agafar forces i poder arribar al nostre destí després d'una estoneta més al manillar...



Arribant ja a la Rioja decidim parar a Briones per fer un mos, on ens han servit una amanida boníssima i uns pintxos també molt bons. D'aquí ja hem tirat en direcció el nostre destí a Laguardia.



L'hotel Villa Laguardia ens esperava amb una sorpresa, i és que a més de donar-nos una habitació genial, teníem a la nostre disposició una entrada gratuïta al spa del mateix hotel,quina grata sorpresa...



Una estoneta més tard, ja estavem relaxant-nos probant totes les bombolles i "xorritos"...així que un cop relaxats, era obligat un passeig al poble de Laguardia, on passejant pel casc antic vam decidir comprar un productes de la terra i degustar-los a l'hotel mentre veiem com el Barça s'estrenava a la Champions golejant als grecs. I d'aquí relaxats i bén contents a dormir que l'endemà ens esperen unes quantes bodegues...

dijous, 16 de setembre del 2010

5è dia: de Bilbo a Queveda (Cantàbria) 202 Km

Avui hem deixat Bilbao, però abans de fer-ho hem fet una despedida a la vasca fent un esmorzar de pintxitos.....

Després de trobar la moto sencera i al mateix lloc on l'havíem deixat, hem sortit de Bilbao amb destí Cantàbria.

Recorrent un trocet d'autovia del cantàbric, que per cert tan carretera com paisatges són espectaculars, hem sortit per Laredo, i després de passar per uns quants poblets, hem arribat a Santoña, on la fama de les seves antxoves havia arribat a les nostres terres, i per contrastar les hem hagut de probar, així que hem fet un mos amb un bon platet d'anxoves artesanals que ens han encantat...i després d'una petita caminadeta pel passeig espectacular i sota un solet ben bò, ens hem tornat a posar en ruta.





La següent aturada ja la volíem fer a la posada, per deixar totes les bosses, i així conduïnt la moto per unes carreteres on els paisatges et convidaven a quedar-t'hi, hem arribat a la posada de "Peredo y Villa" on ens esperaven amb les portes obertes i amb un ambient acollidor i familiar. Des del primer moment ens hi hem sentit a gust, per un preu de trenta euros l'habitació amb esmorzar, ens hem sentit com a casa a unes habitacions "abuhardillades" genials.

Hem deixat els trastos i hem decidit fer una excursió motera pels voltants. La posada està situada a Queveda, un poblet a tocar de Santillana del Mar, i des d'aquí hem fet cap a San Vicente de la Barquera on hem pogut dinar de tapes, tot constatant que deuen fer unes mariscades ben bones, perquè hem vist 5 o 6 restaurants que oferien preu tancat de mariscada...

Les tapetes espectaculars, i després de fer unes fotos al port, que amb el joc de les marees vives, té un bon grapat de barques sobre bancs de sorra, hem tornat a agafar la moto per reconduirnos cap a Comillas.



A Comillas, hi ha una petita esglesia que es diu "El Capricho de Gaudí" i que no hem pogut visitar perquè tanquen els dilluns...

Tot el poble està ple d'obres d'autors catalans: el mateix Gaudí, Domenech i Montaner i Jaume Martorell. Així que després de fer un volt per sentir-nos com a casa, hem anat a veure la platjeta que estava fantàstica.

D'aquí i després de constatar que tenim la pantxa com un globus que ens impedia caminar amb lleugeresa, hem tornat cap a la posada on hem descansat una miqueta. Al vespre i a la mateixa posada, hem fet un soparet de cuina casolana acompanyat de vinet, que ens ha fet dormir com uns angelets....


dimecres, 15 de setembre del 2010

4t dia: Passejant per Bilbo

Avui que no hem de fer ruta, ens hem dedicat a fer el ronso que ja tocava, així que un cop ben descansadets, ens hem començat a posar en marxa. Per poder començar el dia hem anat a esmorzar una miqueta (tot i que em sembla que encara estàvem plens del sopar d'ahir!!) al cafè Boulevar (un cafè classic que han modernitzat una mica, però molt maco).

Amb la panxa plena hem anat xino xano cap al Guggenheim, a fer-li mil fotos per totes les bandes, pel davant amb el gat, pel costat amb les fonts, pel costat del darrera amb una escultura de boles, pel darrera amb l'aranya i per l'altre costat amb el pont.









Un cop ben fotografiat, hem anat dins a veure si ens interessava alguna exposició, però més aviat no i com l'entrada era una mica cara (13 euros per persona) pos... no hem entrat, i hem anat a creuar a l'altre banda de la ria per seguir fent fotos al Guggenheim.





Com ja era una mica hora de picar una mica doncs hem anat tirant a buscar un bar que ens havien recomanat, ens ha costat una mica però amb ajuda de la memòria i del mòvil finalment l'hem trobat, tot i haver parat prèviament en un a fer un zurito amb pintxo de truita i veure les últimes voltes de la fòrmula 1. Al Okela hem fet un parell de pintxos d'aquests de delicatessen que estaven realment bons i així hem agafat forces per tornar cap a la pensió, però abans hem parat al cafè Boulevard a fer uns pintxos més per donar el dinat per acabat.

A la pensió hem fet una migdiadeta (per un dia que la podem fer...) i hem estat mirant rutes pels següents dies i hem buscat per internet quins llocs tenien els millors pintxos de bilbao.

Així que amb aquesta informació ens hem dedicat a buscar-lo i tastar uns quants pintxos a cada lloc acompanyats de zuritos, per així poder anar a dormir ben plans...

dilluns, 13 de setembre del 2010

3r dia: de Hondarribia a Bilbo (202 km)

Sona el despertador cap a les 8, i el cap encara el tenim una mica enturbiat després de la sessió de pintxos i vinets.



Per sort teníem esmorzar inclòs i els dels paradors són espectaculars. Donem bona compte del que som capaços de fer i tornem a sortir rodolant (tònica habitual del viatge), cap a la moto.



Deixem Hondarribia,segur que hi tornarem perquè ens ha encantat, i ens dirigim cap a San Sebastian. Hi arribem, passant de llarg perquè la nostre primera parada serà a Zarautz. On visitem el restaurant de Karlos Arguiñano, i una platja molt i molt llarga plena de surfistes.





D'aquí cap a Guetaria, que està a 3'6 kilòmetres de Zarautz i han fet un passeig peatonal molt concurrit enganxat al mar i que hem pensat venir a fer algun dia....

El següent poblet que ens ha fet parar, ha sigut Zumaia, on després de fer unes fotos al pont i a la ria, hem seguit fent camí cap a Mutriku, un poblet pescador on les cases estan penjades sobre el port, i on hem pogut fer un refresc amb el port de fons.






La moto ens demanava seguir, així que hem seguit fent carretera una mica més interior, però empassada per la natura i passant per les poblacions de Ondarroa, Lekeitio i Elantxobe. Tot seguit hem fet cap al Bosque de Oma, a la població de Kortezubi, però al arribar hem desistit perquè s'havia de fer un passejet de 3 kilòmetres caminant per visitar-lo i les 3 del migida i tot càrregats no era la millor opció, així que un altre cop en ruta, hem seguit cap a Guernika i Bermeo on les vistes per la carretera de la costa son espectaculars.



Passat Bermeo hi ha el santuari de San Juan de Gaztelugatxe, una esglesia en una illeta adossada a terra ferma per una escalinata que cansa només de veure...



Ja tornant a la moto i bastant cansats, hem anat cap a Bilbao, després de passar Bakio.

Ens ha donat temps d'aparcar, trobar la pensió i anar a un bar on poder veure emprenyats com l'Hercules ens guanyava 0-2 al Camp-nou...

Per intentar canviar l'humor, ens hem endinsat al casc antic, on tenim la pensió, i hem començat a provar un seguit de pintxos, encara que hem finalitzat el dia, sopant a una sidreria, on hem fet el menú típic ple productes del país així com un tros de carn que espantava...

diumenge, 12 de setembre del 2010

2n dia: de "peregrinos" de Sos a Hondarribia (256km)

Després de llevar-nos d'hora en aquesta habitació de 20 llits per nosaltres solets, i de fer una bona dutxa hem pujat a la moto i ens hem posat en direcció Olite per unes carreteres precioses plenes de vinyes (resulta que estem a la ruta del vi de Navarra).

A Olite hi hem pogut veure el castell que és maquíssim, així com passejar pels carrers de la part vella que ens ha agradat molt, finalment hem anat a fer un bon esmorzar a una pastisseria i amb la panxa ben plena hem reanudat la marxa.





Ens hem posat en direcció Pamplona i un cop allà ja hem començat la nostra ruta de "peregrinos" en direcció contrària. Hem pujat per una carretera xulíssima cap a Roncesvalles, tot fent una paradeta per observar el paisatge i disfrutar de la tranquil·litat.





Un cop a Roncesvalles, hem fet una passejadeta per l'esglesia i l'alberg de "peregrinos" i ens hem tornat a posar en ruta, aquest cop en direcció Saint Jean Pied du Port.



És un poblet francès del camino de Santiago molt maco però potser extremadament turístic, hem donat una volteta i hem intentat fer un mos, però en el bar que finalment ens hem decidit no feien menjar ja, així que hem pres dos cocacoles a preu d'or acompanyades d'uns carquinyolis que portàvem per poder continuar la ruta.



La ruta ens ha portat pel país vasc francès a través d'uns paratges preciosos, tot verd ple de caserios de diferents colors... jo en vull un!!! Hem anat fins a Saint Jean de Luz, però estava tot tant ple que ens hem agobiat una mica i tot i que tenia el cul destrossat hem decidit tirar fins a Hondarribia que ja ens quedava molt poquet...

Un cop a Hondarribia hem localitzat el parador i en ell ens hem fet una bona dutxeta per anar a passejar una miqueta, i resulta.... que són festes!!!! així que hi havia un ambient.... a més la gent va vestida tota igual, amb una peça tejana a sota i una samarreta, camisa.. blanca i amb un mocador de color blau i blanc, molt maco la veritat.







Per sopar al final hem aconseguit fer alguns pintxos amb vinet i després... a fer nones en el parador com uns angelets ;)

dijous, 9 de setembre del 2010

1r dia: De castells des de LLeida fins a SOS del Rey Católico (270km)

Ahir, sortíem de Barcelona, després d'una dura jornada laboral, carregar les alforjes i demés a la moto, ens vem posar en marxa, amb destí Lleida per l'A2, i després d'un parell d'horetes per una carretera fantàstica, se'ns va fer de nit arribant a Lleida. Hem dormit a casa la Carme i l'Antoni que ens havien preparat un soparet d'allò més deliciós...un truita de patates i unes croquetes per llepar-se els dits!!!!



Després de dormir com uns troncs i esmorzar alguna croqueta que quedava, ens hem acomiadat posant la moto a la carretera i encaminant-la cap a Osca. Un cop passat Osca i després d'alguna paradeta per repostar i estirar les cames, hem visitat el castell de Loarre, al qual no hem entrat, però les vistes del castell i del paissatge valen la pena la visita.





Seguint per carreteres secundàries i perfectes per fer-les en moto, hem anat revolt rere revolt, gaudint del fantàstic paissatge que anavem trobant.

Més carretera fins arribar al pantà de Yesa, on vorejant les seves aigües verd-blaves hem parat a dinar al poble que dona nom a l'estany, i després de fer un menú ben apanyat, la moto ens ha portat cap al castell de Javier, tot saludant una guineu que hem trobat pel camí.







Feta la visita al castell, la propera destinació es Sos del Rey Católico, un tranquil i maco poblet, castell inclòs, que aquesta nit ens donarà de sopar i lloc on dormir a un Alberg de Joventut....Si!!!!! de joventut encara que haguem hagut de pagar suplement.... però on hi hem estem nosaltres sols, si, si, tot l'alberg per nosaltres dos!!!






Ruta motera pel Nord d'Espanya

Ja tornem a ser en ruta i aquest cop amb la moto, tenim uns deu dies de vacances i ens dedicarem a fer una mica del nord d'Espanya. Aquest cop ens centrarem en el País Vasc i una mica de Cantabria, tot tocant Navarra i la Rioja.

Així que ja us anirem informant de com ens va tot.


Mostra Setembre 2010 en un mapa més gran

divendres, 16 de juliol del 2010

Dia de platja i relax a Kho Yao Noi

El primer dia de relax al paradís ha començat cap a les 8 que ens hem despertat, el plan era agafar una petita embarcació que ens portaria cap una petita illeta deshabitada on podriem fer tumbing i una miqueta de snorkel. Però abans hem anat a omplir-nos la panxa al buffet d'aquest fantàstic hotel. Hi ha de tot: cinc o sis varietars de sucs, formatge, pastissets, fruita fresca, i altres cosetes que hem menjat pels ulls perquè per la boca ja no ens passava res més...



El nostre pla s'ha començat a esgarrar perquè ha fet aparició la pluja, cosa que ens ha portat a quedar-nos a una de les tumbones de l'hotel, primer prenent els núvols i després un solet ben bò. Entre banyet i banyet a la platja o piscina pràcticament desertes, hem demanat un Lemon soda, que és la beguda que ens van portar a l'arribar i ens encanta...









Després d'estar seguint la vida i miracles dels crancs que viuen a la sorra i que quan t'apropes fan un foradet i s'amaguen, ens hem adonat que traspassant la crema protectora, el sol ens està tornant a deixar cremadets, així que hem recollit estris i cap a l'habitació a fer una miqueta de jacuzzi, que ja que hi és l'hem d'aprofitar, no???, posats el litres de crema hidratant i després d'una estoneta llegint al balanci de la terrasseta hem anat cap a les 6 a berenar-sopar, que ja tocava menjar alguna coseta, i avui ens hem decantat per cuina occidental que ja en teníem ganes. Una amanida Cesar per compartir, la primera amanida verda que hem fet des que vam sortir,i un parell de pizzes ben bones.



Un cop sopats, hem estat donant una volteta per l'hotel, i comprobant el joc de les marees, que és espectacular com va variant a mesura que avança el dia, ara si ens volguéssim banyar, hauriem de fer uns 100 metres ben bons per tocar aigua, a més es poden veure les tres embarcacions que hi ha com queden varades a la sorra...



També hem pogut veure una miqueta de la fauna que ens acompanya amb els seus crits durant la nit. Unes granotetes molt petitones, unes garsses força grosses que van d'arbre a arbre, i altres ocellets bastant curiosos.

Per acabar el dia, hem anat a una zona habilitada amb seients comodíssims, on hi ha wi-fi, i hem actualitzat el blog a part de posar-nos al dia de la vida real.

I un cop conectats al món, ara toca anar a dormir i desconectar-se d'ell... .

dijous, 15 de juliol del 2010

Un altre canvi de país, de Cambotja a Tailandia

Sembla que això s'acaba eh?? Però.... encara ens queda lo millor!!!!

Avui ens hem llevat d'hora i hem fet un bon esmorzar al restaurant de la guesthouse i després ja teníem el Tia esperant-nos per anar a l'aeroport.

Allí hem fet el check in, hem pagat els 25 dòlars per sortir del país (taxes no incloses als bitllets d'avió) i hem estat passejant per l'aeroport, petitó però molt cuco.

Hem sortit en un avió petitó abans d'hora en direcció Bangkok a on hem arribat abans i hem fet el transfer tot passant per immigració una altra vegada (ja no sé quants segells tenim!!). Just davant de la porta d'embarc del nostre següent vol (cap a phuket), hi havia una sala d'espera per la nostra companyia (Bangkok Airways) on hi havia per beure, menjar, descansar i conectar-se a internet (vamos com una sala VIP però sense anar en Business).





Amb una mica de retràs ha sortit el nostre avió amb direcció Phuket, on al arribar hem recollit les nostres motxilles que han arribat perfectament i hem anat en busca d'un taxi que ens portés a Ban Rong Pier, el port des d'on surt el vaixell cap a la nostra illeta, Ko Yao Noi!!!

Només arribar al port ja hi havia un vaixell, que ha sortit al cap de una mitja horeta, les vistes des del vaixell han sigut molt maques tot i que hi havia força núvols, es veien tot de roques en mig del mar que ho feien preciós.





Fent una parada prèvia a Ko Yao Yai hem arribat finalment al nostre destí, Ko Yao Noi, només baixar del vaixell ja ens ha vingut un preguntant on anàvem i al dir-li li han agafat les preses i m'ha agafat la motxilla directe a la seva furgo tuk tuk, jo volia saber el preu però me la mig dit i ens ha colocat dins i s'ha fet el longuis, com us podeu imaginar m'he anat posant d'una mala llet..... però bueno al final hem arribat al hotel que està a l'altra punta de l'illa. Només entrar-hi ja ens ha encantat, de rebuda ens han portat una tovalloleta refrescant i al fer el check in ens han portat una beguda de benvinguda boníssima. I clar al arribar a l'habitació..... impressionant, a part ens han fet un upgrading i ens ha posat en una habitació millor, amb una terrasseta super xula i amb un jacuzzi exterior, vamos una passada.

La dutxa és semiexterior i l'interior de l'habitació és molt maco però sense recarragaments, vamos que l'hem encertat de ple.



Com ja era una mica tard per fer un bany al mar i a part la marea estava baixa, hem decidit fer un bany al jacuzzi, que tot i estar una mica fred ha sigut genial i després una bona dutxa.



Ben vestidets i monos hem baixat a la zona propera a la recepció per poder-nos conectar a internet i actualizar el blog i posar-nos al dia del que ha passat, tot i que això també ho podem fer a l'habitació ja que hi ha la tve internacional.

Per acabar el dia hem fet un bon soparet al restaurant de l'hotel tot provant un parell de plats tailandesos que estaven boníssims però picaven moooolt.

I avui a dormir d'horeta que estem una mica cansats de tant trasllat, i demà.... més!!!