Pàgines

dilluns, 13 de setembre del 2010

3r dia: de Hondarribia a Bilbo (202 km)

Sona el despertador cap a les 8, i el cap encara el tenim una mica enturbiat després de la sessió de pintxos i vinets.



Per sort teníem esmorzar inclòs i els dels paradors són espectaculars. Donem bona compte del que som capaços de fer i tornem a sortir rodolant (tònica habitual del viatge), cap a la moto.



Deixem Hondarribia,segur que hi tornarem perquè ens ha encantat, i ens dirigim cap a San Sebastian. Hi arribem, passant de llarg perquè la nostre primera parada serà a Zarautz. On visitem el restaurant de Karlos Arguiñano, i una platja molt i molt llarga plena de surfistes.





D'aquí cap a Guetaria, que està a 3'6 kilòmetres de Zarautz i han fet un passeig peatonal molt concurrit enganxat al mar i que hem pensat venir a fer algun dia....

El següent poblet que ens ha fet parar, ha sigut Zumaia, on després de fer unes fotos al pont i a la ria, hem seguit fent camí cap a Mutriku, un poblet pescador on les cases estan penjades sobre el port, i on hem pogut fer un refresc amb el port de fons.






La moto ens demanava seguir, així que hem seguit fent carretera una mica més interior, però empassada per la natura i passant per les poblacions de Ondarroa, Lekeitio i Elantxobe. Tot seguit hem fet cap al Bosque de Oma, a la població de Kortezubi, però al arribar hem desistit perquè s'havia de fer un passejet de 3 kilòmetres caminant per visitar-lo i les 3 del migida i tot càrregats no era la millor opció, així que un altre cop en ruta, hem seguit cap a Guernika i Bermeo on les vistes per la carretera de la costa son espectaculars.



Passat Bermeo hi ha el santuari de San Juan de Gaztelugatxe, una esglesia en una illeta adossada a terra ferma per una escalinata que cansa només de veure...



Ja tornant a la moto i bastant cansats, hem anat cap a Bilbao, després de passar Bakio.

Ens ha donat temps d'aparcar, trobar la pensió i anar a un bar on poder veure emprenyats com l'Hercules ens guanyava 0-2 al Camp-nou...

Per intentar canviar l'humor, ens hem endinsat al casc antic, on tenim la pensió, i hem començat a provar un seguit de pintxos, encara que hem finalitzat el dia, sopant a una sidreria, on hem fet el menú típic ple productes del país així com un tros de carn que espantava...