Pàgines

divendres, 24 d’agost del 2007

Dotzè dia - Manuel Antonio

Ens hem despertat a la nostre hora habitual i hem tornat a fer un esmorzar d'aquests esplèndids que ja comencem a estar acostumades. A les 8 i quart hem agafat el bus de l'hotel que portava a l'entrada del parc de Manuel Antonio.



Just abans de l'entrada s'ha de creuar un riuet (la desembocadura) i ens hi han portat amb una barqueta. Ja només entrar al parc veus les primeres platges, són impressionants i precioses i amb l'afegit que no hi ha res construit (de fet el parc el van fer quan van veure que hi volien construir). Només entrar ja hem vist la nostra primera iguana. Bordejant la platja hem anat passejant fins que s'acabava aquesta i d'aquí anaves a parar a la segona platja, imagineu típiques platges de postal amb palmeres....




Però no penseu que ens hem anat directes a banyar sino que primerament hem fet una excursioneta, primer hem vordejat tota la petita península que hi surt entre les dues platges i després ens hem apropat a una tercera platja que es diu playas gemelas. Durant l'excursioneta hem vist bastantes més iguanes i sobretot un munt de monos cara blanca, els hem pogut fotografiar tant i com hem volgut.







Després de tanta excursioneta i de suar ben suada la samarreta ja hem anat a descansar a la platja i banyar-nos constantment perque feia una calor..... Us podeu creure que estant amb l'Eulalia ens hagi fet un dia impressionant????? tant aprop de la platja????

Quan hem acabat fartes de platja ja hem sortit del parc i hem estat passejant pel poble i mirant botiguetes, ahh i també hem parat a menjar en un bar amb molt bon ambient i amb vistes directes a la platja. Amb l'últim bus hem tornat a l'hotel i després d'una bona dutxa estic aquí escrivint i ara anirem a fer una cerveseta per celebrar el cumple de l'Eulalia.




Oncè dia - de Tamarindo a Manuel Antonio

Després d'un estupendo esmorzar a l'hotel de Tamarindo (unes truites amb camarones enormes) ja hem sortit cap a Manuel Antonio. Avui la ruta tot i que ha sigut molt llarga ha sigut per carreteres bones (el que passa es que en totes les carreteres el límit de velocitat es de 80km hora, per tant molt ràpid no podíem anar).



Per evitar el últim tram de carretera que havíem fet al anar a Tamarindo (que segur que amb la pluja del día anterior encara estava molt pitjor), hem anat en direcció nord primer, per poder agafar sempre una carretera en millors condicions. Per tant, encara que haguem fet més kilòmetres en temps hem trigat el mateix.

Evidentment hem tornat a passar pel pont de l'amistad de Taiwan i hem tornat a agafar la interamericana fins a l'altura de Punta Arenas, que ja hem hagut d'agafar una altra carretera, tot i que el principi era molt bona carretera (fins hi tot tenia dos carrils) ja que Punta Arenas es un port molt important pel que sembla.

A aquesta altura hem posat gasolina i hem canviat de conductora i ja hem tirat tot seguit fins a Quepos, que és la població més important propera a Manuel Antonio. I d'aquí ja en busca de l'hotel que està a la punta d'un sortint i per tant la carretera que hi accedeix es moooolt dolenta.

Per variar un cop fet el check in ens han rebut amb un suc de guacabano o guacamayo o alguna cosa semblant, que pel que hem averiguat es la nostra xirimoya. I ens han portat a les maletes i nosaltres amb un carret (com els que es fan servir en el golf) fins a l'habitacio. Que per variar tenia un llit king i era enorme i amb bones vistes.



El resta de la tarda l'hem passada provant les diferents piscines que té l'hotel i disfrutant de les magnífiques vistes. Hi ha un parell de piscines principals amb jacuzzi i tot i després hi ha una piscina més petiteta però que només és per adults (si, si, ens han deixat entrar :) ).


dimecres, 22 d’agost del 2007

Deuè dia - Tamarindo

L'esmorzar d'aquest hotel ha sigut diferent, aquí no hi havia buffet sino que et feien triar un plat principal (pankekes de diferents tipus o diferents tipus de truites) i a part tenies torrades, mantega, mermelada, pastetes, suc de taronja natural i te o cafe. Com podeu imaginar hem quedat força plenes com cada dia.

A les 8 en punt ens han vingut a buscar per anar a l'excursio que haviem contractat. Hem passat a buscar 6 persones és a d'altres hotels i hem arribat a una platja on hem pujat a una barqueta que ens ha portat al catamarà. El dia encara aguantava tot i que indicava que es posaria a ploure en un moment o altre.

Només sortir de la platja hem vist a lo lluny unes balenes, però s'han fet les remolones i no s'han deixat veure gaire. Durant el trajecte hem estat pendents a veure si en veiem més i no ha sigut així tot i que hem vist alguna ratlla saltadora.



Després de navegar una horeta i de començar a ploure fortament, hem parat per fer snorkelling, així que estavem al mar mirant peixets i plovent molt, de fet l'aigua del mar estava calentona, mentre que la de la pluja més aviat estava freda. Hem vist molts tipus de peixos, però el més curios era el peix globus que era com una bola i semblava que tingués punxes, però si el tocaves era tovet. També hem vist coralls i ostres.

Al sortir de l'aigua ens esperava un bon dinar, entrepans i fruita (pinya, sindria i mango) així que ens hem atipat força i ja hem agafat el camí de tornada sense que parés de ploure. Per tant en mig de la pluja ens han desenvarcat ben molles i ens han portat cap al hotel.

Al arribar al hotel, tal i com ens havien avisat no hi havia ni aigua ni llum, així que ens hem esperat una horeta llegint per poder prendre una dutxa ben calenteta. La tarda l'hem passada conectant-nos a internet i llegint i a última hora hem anat cap al poble a comprar al super i també a sopar. Avui de posta de sol com podeu imaginar res de res ja que no hi ha manera de que pari de ploure.

dimarts, 21 d’agost del 2007

Novè dia - de Monteverde a Tamarindo

Avui ha tornat a tocar ruta. Hem sortit de Monteverde a les 8 del matí per que no sabíem quan de temps trigaríem per arribar a Tamarindo. Aquest cop la carretera dolenta ha sigut d'uns quants kilòmetres menys i després ja n'hi havia una altra de una mica milloreta. Això ens ha portat a la Interamericana que hem agafat en direcció nord per anar cap al puente de la amistad que permet passar a la peninsula de Nicoya.



El últim tros de la carretera que portava a Tamarindo també era bastant un desastre i hem vist que de tornada potser fent una mica més de volta trobem una carretera millor. El poble de Tamarindo es de costa i consta d'una serie d'hotels i restaurants un al costat del altre en un carrer sense asfaltar.

El hotel un altre vegada torna a ser tot un luxe (Cala Luna) pero aquesta vegada d'una manera més conquetona. Després de deixar les coses a la habitació hem anat a donar una petita volta per la platja que hi ha més propera al hotel. És una platja molt maca però no gaire indicada per a banyar-se, ja que hi ha moltes roques tocant a la platja. Per tant, hem decidit que ens feiem un bany a la piscina del hotel ja que encara feia bon temps.



Després del bany ja hem anat a donar una volta pel poble i hem estat investigant per fer alguna excursioneta al dia següent. Si podia ser de fer snorkelling. Hem vist que a tot arreu ens oferien el mateix i al mateix preu. Pero al final hem trobat una que tot i que era el mateix preu ens ha semblat millor. Així que l'hem contractada i despres hem anat a conectar-nos a internet ja que s'ha posat a ploure i per tant tampoc no teníem res a fer.



Molt d'hora, al sortir d'internet, hem anat a sopar, i, al acabar hem tingt la sort de poder veure una posta de sol magnífica al oceà pacífic ja que a el sol s'anava amgant en mig dels núvols i es veien diferents tons de rosat.


Vuitè dia - Monteverde

Despres de llevar-nos a la nostra hora habitual (6 del matí), i d'esmorzar hem anat a fer una petita excursioneta pels voltants del hotel que hi ha una colla de "senderos" per seguir. N'hem fet un parell que anaven pel bosque nuboso (ja que el nostre hotel esta a les portes de la reserva de bosque nuboso de Monteverde), això del bosque nuboso no deixa de ser un bosc molt humit.

A les deu ja ens han vingut a buscar per fer el cannopy i despres l'excursió pels ponts penjats.

Un cop al lloc de Selvatura (que està a la entrada de la reserva natural de bosque nuboso de Santa Elena) ja hem anat a fer cua per fer cannopy (es un circuit de tirolines pel bosc, a diferentes altures i de diferents longituts) i ens hem trobat un altre cop la parella de Madrid, per tant hem pogut fer el circuit els quatre junts.

Per poder-ho fer primer et posen un arnés i un casc i et donen uns guants molt reforçats. Llavors et porten a la primera plataforma, però, abans de pujar-hi, et donen quatre indicacions, una d'elles es que no frenis a no ser que t'ho digui el guia ja que si et quedes parat al mig d'una de les tirolines t'has d'arrossegar a pes fins a la següent plataforma. Les altres indicaciones eren bàsicament que fessim cas dels guies quan ens diguessim si haviem de frenar o no i si ho haviem de fer amb una mà o amb dues. Ahhh i tambe ens han indicat la posició de les mans quan et llances amb la tirolina.



Amb totes aquestes indicacions ja hem pogut començar el circuit i la veritat es que al estar a la primera plataforma abans de llençar-nos feia molt de respecte pero ens han colocat com assegudes i amb les mans ben colocades per no perdre l'estabilitat i no començar a girar, i amb una petita empenta ja hem començat i ha sigut molt divertit. Hem fet ben bé uns deus cables de tirolina i pel mig hem parat per si voliem fer el tarzan pero l'Eulalia i jo hem dit que no que ens feia molt respecte.

Al acabar el circuit de canopy ja hem anat als ponts penjats, son uns ponts que estan a molta altura i que passen per sobre el bosc. La veritat es que es una sensació molt xula ja que sempre hem anat a boscos, pero mai els hem pogut veure desde les altures o com si et passagesis per sobre. En total de ponts n'hem passat 8.





Al acabar la ruta de ponts ja ens han tornat cap al hotel i alli hem agafat el cotxe per anar al poble, ja que hi haviem quedat amb la parella de Madrid per anar-hi a sopar. Després de sopar com eren les festes de Santa Elena hem anat a la zona de les carpes i ha sigut tot un espectacle. Les atraccions no tenien nom, eren estil les que tenim allà però en rudimentari. I el millor ha estat quan hem entrat a la carpa i ha començat el concurs de ranxeres. Pel que sembla aquí a Costa Rica en les zones rurals agrada molt aquest tipus de música. Així que n'hem estat escoltant algunes dels concursants i no tenien desperdici.

Setè dia - d'Arenal a Monteverde

Per variar, estant a l'hotel Arenal Kioro tant fantàstic, nomes llevar-nos vem anar de pet al jacuzzi per començar el dia ben relaxades. Ara, després d'esmorzar, ja vem sortir cap a Monteverde ben d'hora ja que ens havíen avisat que era una carretera força dolenta.

El primer tros de carretera era rodejant la laguna de Arenal i tot i que el volcà estava completament tapat per nuvols, els paisatges eren molt macos.



Quan vem arribar a Tilaran la carretera es va complicar bastant, va deixar de ser asfaltada, per ser un camí de terra, sort que portavem el 4x4 i així no havíem de patir pel cotxe. Perque durant unes dues hores i mitja vem estar patint bots, pujades, baixades, roques..... Ara, els paisatges que es veien eren preciosos. Com més ens anavem acostant a Monteverde més semblava com si estiguessim a Suissa. Finalment vem arribar a Montverde i al final de tot vem trobar el nostre hotel.

L'hotel es totalment estil montanya, ara, l'habitació torna a ser mes gran que el meu pis, en aquest hem tingut un llit queen i un de king, a part de un petit salonet.



Un cop deixades les coses al hotel ens hem anat al poble per donar-hi una volta i també per informar-nos de les diferents empreses que fan canopy, en una el rappel era obligatori i a l'Eulalia no li ha fet gaire gracia. Una altra l'hem trobat massa forta i per tant ens hem quedat amb la tercera.

En el poble ens hem trobat dues parelles que haviem conegut a Tortuguero i per tant hem donat una volta i hem anat a sopar un casado en un restaurant típic (li diuen casado perque cada dia es el mateix). El casado que hem demanat era de pollastre i al igual que sempre portava arros, verduretes i frijoles a part del pollastre amb salsa clar.

Al arribar al hotel hem contractat la excursio amb l'empresa que haviem decidit previament. Selvatura.

dissabte, 18 d’agost del 2007

Sisè Dia - Arenal

Sembla que ja he aconseguit posar-me al dia.

Avui ens hem llevat una mica abans de les sis i hem anat directes al jacuzzi per despertar-nos poquet a poquet i anar veient el volcà. D'aqui hem anat a esmorzar, avui a part de la fruita de sempre hem pogut menjar una truita amb els ingradients que volguessim, ja que te la feien davant mateix. Com podeu veure no passem gana en els esmorzars eh?



Despres d'aquest bon esmorzar hem anat a la catarata de la Fortuna en cotxe, però per arribar a la base de la catarata s'han de baixar (que despres hem hagut de pujar evidentment) unes 450 escales (l'eulalia les ha contat quan pujavem). Pero les vistes un cop a baix son impressionants. Allí ens hi hem banyat i tot i que l'aigua al començament estava una mica freda ha sigut genial. Un cop hem pujat totes les escales hem descansat una mica i mes tard hem anat cap al volcà Arenal.





L'hem rodejat totalment i hem vist per on actualment cauen les colades de lava, tot i que hem arribat al poble del Castillo, les bones vistes eren una mica mes a baix i per tant al tornar ha sigut quan hem fet les fotos de rigor. D'aqui hem anat a on comença la laguna Arenal (només al començament ja que demà per anar a Monteverde l'haurem de rodejar tota) i després ja hem anat de tornada al hotel a reposar una mica i menjar una mica.





Després d'un matí tan agitat necessitavem una tarda de relax per tant ens hem aprofitat un altre cop de les termes del hotel i avui ens hi hem estat una horeta i mitja. Sortint d'allà hem anat a passejar per la Fortuna i tambe hi hem sopat, i ara després d'escriure ja anirem cap a l'habitació que demà ens espera una bona ruta fins a Monteverde.

Cinquè dia - de Puerto Viejo a Arenal

Ahir va ser un dia sobretot de ruta, pero tot i així encara vem aprofitar per poder veure cosetes i no només conduir.

Com que a Puerto Viejo no havíem tingut temps de veure res, ens hem llevat a les 6 del matí (aquí és una hora de lo més normal, ja que es fa de dia a quarts de sis) i sense dutxar-nos ni esmorzar hem agafat el cotxe i hem anat a la platja de Punta Uva, que esta gairebé tocant a Panamà, les vistes eren maquíssimes i l'aigua (tot i que encara no havia sortit de tot el sol) es veia de color esmeralda. A part, al ser tant d'hora no hi havia ningú a la platja, aixi que hi erem soles. Després d'aquesta platja hem anat a la de davant del hotel que es la més indicada per fer surf de la zona (tranquils que ni a mi ni a l'Eulalia ens ha donat per fer surf, per tant seguim senceres).



Aqui ja haviem fet gana i hem anat a esmorzar, com sempre no ens hem quedat amb gana, suc de "guacamayo", mango, pinya i sindria, torrades amb tomàquet (sencer), pernil i formatge... i després ja ens hem dutxat i hem fet la bossa per marxar.

De camí hem visitat el poble de dia (típic caribeny i amb molt ambient de surf) i ja directes cap a Arenal que hem trigat unes 6 horetes que ens repartit equitativament entre l'eulalia i jo.





El millor del dia ha sigut l'arribada al hotel d'Arenal (l'Arenal Kioro), només arribar ja ens han donat indicacions per aparcar i ens han dit que de moment deixessim l'equipatge al cotxe, ens han dirigit a recepció i ens han fet el check in sentades en un sofà. Un botones ens ha indicat on estava l'habitació per anar-hi en cotxe i ell hi ha anat a peu. Al arribar ens ha agafat les bosses i ens les ha portat a l'habitació, nosaltres dues només hem hagut de fer l'esforç de pujar-nos a nosaltres mateixes. El botones ens ha hagut d'explicar tota l'habitació que intentaré resumir. Un petit saló a l'entrada amb un sofà llit i un despatxet. Passat aquest l'habitació principal amb dos llits queen, una tauleta amb un parell de sofàs i recolça peus. La taula amb la tele, una dutxa separada del bany, i.... un jacuzzi, evidentment tot amb vistes al volcà. No esta malament oi?



Després de menjar alguna coseta i descansar hem anat a les termes que pertanyen al hotel (s'ha d'anar amb cotxe però son gratuites pels de l'hotel) i ens hi hem estat ben be una horeta provant les 8 piscines amb xorros que hi han. Aixi que com podeu veure avui anem d'estupendes, i si avi, no anem de barraquetes aquesta vegada com pots veure.

El dia l'hem acabat sopant i conectant-nos a internet.

Quart dia - de Tortuguero a Puerto Viejo

Hola un altre cop, avui seguire a on ho vaig deixar ahir a veure si aconsegueixo posar-me al dia.

El quart dia de la nostra estada a Costa Rica el vem comencar a Tortuguero amb el dia plovent, pero despres d'esmorzar ja va parar i va sortir el solet. La tornada va ser com l'anada, viatge primer en barca fins a un embarcadero i d'alla en bus (seguint amb el tema d'organitzacio, on primerament l'Eulalia i jo no sabiem molt be on ens haviem de posar, pero finalment ens van ubicar en un bus).

El bus ens va portar a un restaurant que es diu Caribbean Dish on ens van donar de dinar (tot i que nomes eren quarts de dotze del mati) i aixi vem esperar que arribes el del cotxe de lloguer.

No us penseu que es tan facil el tema del lloguer, ja que s'estaven amb cada un que llogava un cotxe una mitja horeta explicant-ho tot (jo crec que amb nosaltres s'hi va estar menys, pero amb els anteriors segur que es va estar una mitja horeta o mes). Aixo va fer que no ens entreguessin el cotxe fins a dos quarts de dues del migdia.

Amb el 4 x 4 ja ens vem posar en ruta cap a Puerto Viejo (recorregut que teoricament ens havia de durar unes dues hores), pero quan portavem una horeta de ruta ens vem trobar la carretera tota parada i alli ens hi vem tirar mes d'una hora i mitja (mes tard ens vem assabentar que s'havia volcat un trailer i era el que tenia parada la carretera en les dues bandes).

Com que s'havia colapsat tot de tal manera, va fer que llavors la carretera fins a Puerto Limon anes molt densa i anessim molt lents. Per sort de Puerto Limon a Puerto Viejo ja anava molt millor. Amb tot vem arribar a quarts de sis a l'hotel de Puerto Viejo, el Cariblue.

Nomes arribar ja ens vem trobar la parella de madrid i valencia que estaven al mateix hotel, vem deixar les coses a l'habitacio i ens vem donar una volteta per la platja de davant de l'hotel i despres de refrescar-nos una miqueta vem anar amb la parella a donar una volta pel poble i sopar-hi. Vem sopar un plat estil caribeny molt boc (gambes amb una salsa de tomaquet i coco amb acompanyament d'arros, patates i amanida).



Aquesta nit vem tornar a dormir en un llit king size.

divendres, 17 d’agost del 2007

Tercer dia - Tortuguero

Despres d'un bon esmorzar hem anat a buscar unes botes d'aigua per poder fer l'activitat del mati (per sort l'Eulalia n'ha trobat unes mes o menys del seu peu).

Amb les botes i uns patalons llargs tal i com ens han demanat, ens han portat al parc nacional de Tortuguero i ens han proposat dues caminates diferents, una a peu pla per poder observar plantes i una mica d'animals, i una altra consistent a pujar al Cerro Tortuguero des d'on es tenen vistes del canal de Tortugero. Tan nosaltres dues, com les dues parelles que hem conegut, ens hem quedat amb la segona opcio.

Per comencar el guia ens ha comencat a explicar coses, pero hem comencat a sentir sorolls, i hem averiguat que eren una parella de monos aranyes i per tant per comencar els hem estat observant.



Despres ja hem comencat l'excursio primer a peu pla pero ple de fang (aquesta era la rao de les botes d'aigua, ja que aixi no feiem malbe el nostre calcat) i despres la cosa ja s'ha anat complicant mes i ha comencat la pujada forta sense deixar enrere el fang. Pel cami hem vist unes granotes vermeles que son verinoses pero tenen un colo impressionant. Amb bastants esforcos hem aconseguit arribar a dalt i veure les vistes. La baixada ha sigut mes complicada, pero per sort els nois de les parelles que coneixem ens han estat ajudant tant a l'Eulalia com a mi.





Al tornar al hotel ben acalorats i bruts, hem decidit anar directes a la piscina abans de dinar, ja que just despres de dinar hi havia una altra activitat.

L'activitat de la tarda consistia en una ruta en barca per observar la fauna del lloc. Hem pogut observar iguanes (adultes i joves), monos (cara blanca, aranyes i aulladors), cries de caima (o almenys aixo es el que deia el guia que eren), diferents tipus d'ocells, i un basilisc (o dit vulgarment un llangardaix).







Al tornar a l'hotel, voliem agafar unes canoes, pero ens han dit que era massa tard i per tant ens hem hagut de conformar en anar a la piscina per acabar el dia.

Segon dia - anada a Tortuguero

Seguim amb els dies que portem per aqui.

En vem aixecar a tres quarts de cinc ja que a tres quarts de sis ens venien a buscar per anar a Tortuguero. Tot i aixi vem poder esmorzar alguna cosa en el restaurant que tot just ho estaven posant tot. Realment estava tot bonissim, sobretot la fruita, mango, pinya, melo, papaya i sindria, ahh i un suc de sindria bonissim.

Un cop dins l'autobus va comencar la ruta d'hotels per anar a buscar a altra gent i despres ja vem tirar cap a Tortuguero tot passant pel parc nacional de Braulio Carrillo i cap a les 10 vem parar per esmorzar (si, si una altra vegada). D'aqui ja vem anar directes a on vem agafar una barqueta per anar a traves dels canals al hotel de Tortuguero on ens esperaven amb un coctel de bienvenida (realment no estem acostumades a aquestes coses).

Vem tenir el temps just per deixar les coses a l'habitacio (amb un llit de tamany king) i anar a dinar (vamos que no parem de menjar) ja que per la tarda anem al poble de Tortuguero a passejar, sembla un poblet mes aviat turistic i d'ambient caribeny, si mes no estem al mar carib.





Al tornar al hotel com que fa molta caloreta ens anem a fer un banyet a la piscina amb una parella de Vic que hem conegut mentre dinavem i una altra mig de Madrid mig de Valencia. Al acabar el banyet ens hem canviat i directes a sopar per poder anar a l'excursio de les tortugues a les vuit del vespres (que aqui a aquestes hores ja es negre nit).

Ens ha tocat el guia mes plasta (despres es clar de l'organitzacio pertinent que sempre toca en cada activitat), parlava tant lent.... i es repetia tant... que gairebe ens dormim a la platja esperant que aparagues la tortuga. Per sort hem pogut veure una tortuga que tornava al mar ja que no havia trobat un lloc idoni per fer el desove. Les tortugues son enormessss, fan mes d'un metre de llarg i mes de mig d'ample, aixi que podeu imaginar el rastre que deixen a la platja.

Despres d'aquesta n'hem vist una altra fent el desove, es impressionant, quan estan fent el desove entren en trance i el guia li ha pogut aixecar les aletes per a que poguessim veure com sortien els ous (que son com unes pilotes de ping pong) i com despres els tapava tots per a que no els trobessin els depredadors.

Amb aquesta excursio ja vem acabar el dia.

Arribada a Costa Rica - via Panama

Hola a totssss

si, ja se que he tardat uns dies a escriure, pero fins avui no havia trobat un lloc des d'on poder-me conectar. Ara estem a Arenal, pero fare memoria dels cuatre dies que portem aqui.

El vol de Barcelona a Madrid ja va sortir amb una mitja horeta de retras i va fer que a Madrid haguessin d'espavilar una miqueta amb la cua de torn per passar seguretat un altre cop (es veu que a Barcelona no ens havien xequejat). Per torna el vol de Madrid a San Jose tambe va sortir amb retras de mitja horeta. Aqui no passava res perque ja haviem recuperat el temps quan casi arribavem a Costa Rica i llavors va ser quan ens van dir que haviem d'anar a Panama ja que l'aeroport de San Jose estava tancar per mal temps.

A Panama hi vem estar poc mes de una horeta pero sense baixar de l'avio ja que van tornar a obrir l'aeroport de San Jose i hi vem poder anar (pel que sembla normalment l'avio acostuma a fer nit a Panama els casos en que ha passat, per tant ens podem sentir afortunades). Per poder agafar el transfer al hotel Melia Cariari vem haver d'esperar una mica ja que uns dels que venien amb nosaltres els hi havien perdut les maletes (es veu que en el nostre vol van perdre 50 maletes, totes elles provinents de Barcelona, perque despres la ministra digui que el Prat va be).

El Melia es molt xulo, pel que hem pogut veure abans d'anar a dormir en una habitacio amb dos llits de tamany queen, vamos que incomodes no hem estat.



Continuara.....