1r dia: De Barcelona a San Diego

Avui han començat les nostres vacances, aixecant-nos a les 6:30, i us podem assegurar que no ho hem fet amb el mateix ànim que quan anem a treballar...

Les motxilles ja preparades, feia dies que ens demanaven per sortir a fer un volt, així que les carreguem a l'esquena i cap a l'aeroport que falta gent.

La primera parada i fonda del vaitge serà a San Diego, on l'Alex segur que ens estarà esperant amb els braços oberts. El vol és amb escala a Londres, així que anem per feina i cap a les 11:20 ja estem aixecant els peus de terra i encaminant-nos cap al Big Ben. Arribem a Heathrow i al·lucinem, és com una mini-ciutat, per fer el canvi de terminals ens porten en autobús, i després de fer un mos i després que aparegui la porta d'embarcament al tauler, hem d'agafar un especie de tranvia subterrani per fer el canvi de porta...

L'últim pas, nou control de passaports i bosses, i sembla que quasi ho tenim, però encara l'Eva haurà de passar un "random security control", que deu ser el quart que "al·leatoriament" fan passar en els seus viatges a l'Eva... Ens preguntem si el "Gran Hermano" l'ha assenyalat "aleatòriament" per les seves múltiples visites a la Índia.

Ja a l'avió que ens portarà a San Diego, passem les 11 i pico hores de vol, llegint, veient pel·licules, dormint, fent petar la xerrada, i contemplant el paissatge. Espectaculars les vistes al passar per sobre de Islàndia i Groenlandia, crec que les hem marcat amb una X a la columna de "falten i això no pot ser"...

Arribem cap a les 18:15 hora local a San Diego, a Barcelona deuen ser les 3 del matí, i l'últim tràmit d'entrada es fa una mica llarg. Hem escollit la fila dels lents i pràcticament som els últims on un inspector tot ben uniformat i armat ens fa unes quantes preguntes, i demés tràmits de rigor.

El cotxe l'hem llogat amb la companyia "Dollar", i hi ha un mini-bus que ens hi porta des de l'aeroport. No sé que esperavem però el cotxe que hem llogat és un tot-terreny enorme quasi bé nou. Crec que em tremolen les cames pensant que l'hauré de treure del parking.... per sort super-Alex arriba en aquest punt al nostre rescat i després de presentar-nos a la seva xicota, la Kioko, ens explica una miqueta com funciona la bèstia que ens han donat i ens fa de xofer fins el lloc triat per sopar.

Fem un soparet ben bò en un lloc (Café Cleo), que podriem trobar perfectament al Born barceloní, i ens posem al dia de les nostres respectives vides en una molt agradable vetllada, on catàla, castella i anglès es disputen el paper d'eina principal de comunicació...

Encara que el Jet Lag apreta, decidim fer una volteta i prendre alguna coseta que això de retrobar-nos a San Diego no passa molt sovint. Fem una volteta passejant pels carrers del Down-Town, i la zona de marxa de la ciutat, on trobem un seguit de bars i discoteques on conviuen noies amb mini-vestits tretes de videoclips de la MTV, amb nois de tots tipus i races, cotxes enormes, alguna que altre moto cridanera...

Observem un petit enrenou en un bar,i l'Alex ens explica que aquí està permès portar armes, encara que pel que ens diu la majoria de gent no en porta...crec que això ens tranquilitza una mica...

Fem un assortiment de cerveses autòctones al "Neighibourhood", un bar del centre on tenen múltiples cerveses de diferent gust, textura i olor. Al sortir del bar, l'Alex ens mostra una sorpresa. Ens encamina cap als lavabos, i ens diu que empenyem un barrils de cervesa apoyats a la paret, ho fem incrèduls i els movem obrint-nos pas cap a un altre local molt fashion on només pots entrar si has reservat prèviament. Espectacular la decoració i l'ambient, però no ens hi podem quedar així que destrossats pel viatge, anem en els respectius cotxes cap a "La Jolla" que és on viu l'Alex i on ens ha convidat a passar la nit, per poder reposar d'un dia de 32 hores que esgota una barbaritat....