Ja ens estem fent nostre aquest país, del jet lag ni ens enrecordem, el trànsit ja el tenim dominat, el nostre tot terreny el dominem com un utilitari i el nostre anglès, que direm del nostre anglès...
Avui per acabar amb el jet-lag ens hem aixecat a les 6, hem recollit les coses de l'habitació del Motel al que començavem a agafar carinyo, i hem anat cap a Los Angeles, on volíem visitar diferents coses i on el transport públic és força limitat, i a més el trànsit és una bogeria, LA és una ciutat enorme amb una estructura no massa definida.
Hem entrat a L.A. molt aviat i no hem trobat quasi bé trànsit. La primera parada era el Stapples Center, la pista on juguen els Lakers, i ens ha semblat que més que un pabelló esportiu semblen uns grans magatzems. Després de fer-hi una ullada hem anat cap a Hollywood, on hem aparcat el cotxe i hem pogut fer un trocet del passeig caminant per sobre de les estrelles fins arribar al Kodak Teathre.
Al Kodak Teathre hi ha una placa amb el nom de la pel·licula guanyadora de l'Oscar des de la primera cerimònia. Després de donar una volta hem anat a les gal·leries que hi ha al costat on hem pogut fer un bon esmorzar americà...
D'aquí i amb la gana amagada sota una truita de tres ous, hem anat cap a l'observatori Griffith, des d'on hi ha una vista panoràmica de la ciutat espectacular. En aquesta ubicació es van rodar moltes escenes de "Rebeldes sin causa", i com no haviem de fer un petit homenatge...
L'observatori està situat dins del parc del mateix nom i és una extensió enorme on poder fer excursions. En la part que toca a ciutat hi ha unes cases que poc tenen a envejar a les de Beverly Hills.
D'aquí hem anat cap a Rodeo Drive on voliem gastar quatre durets que ens sobraven, llàstima que al ser diumenge les botigues estaven tancades i no ens han pogut fer la pilota com a la Julia Roberts...
Abans de sortir de L.A. hem passat per Beverly Hills a fer una ullada. No ens ha acabat de convencer cap casa, així que no us preocupeu que tornarem a BCN.
Desprès d'una operació sortida de L.A. una mica complicada, hem anat cap a Venice, on hem caminat una estoneta pel passeig marítim quedant-nos bocavadats amb el personal que hi havia. Una barreja de noies patinadores, corredors sense samarreta, passejants de races diverses, skaters amb les seves rampes, artesans de mil i un tipus, i un ventall de personatges molt curiosos que ens han meravellat. És com un passeig per les Rambles barcelonines elevat a l'enèssima potència, però amb l'aventatge de no anar patint que et robin la cartera...
Encara amb la boca oberta de Venice Beach, ens hem arribat a Marina del Rey, a la escola d'arts marcials de Dan Inosanto, però al ser diumenge i estar tancada no hem pogut fer una ullada.
Des d'aquí hem anat allunyant-nos dels Ferraris i el glamour, per després de passar unes quatre horetes entre intens trànsit, camps petrolífers i molta calor, arribar al Secuoya National Park, on després de pagar l'entrada per tots els parcs nacionals que val uns 80$, hem plantat tenda al camping "Buckeye Flat", on per uns 18$ tens una parcel·la on pots deixar cotxe, plantar tenda, barbacoa, taula de picnic i un exèrcit de mosquits esperant-nos...
Amb les labors d'intendència fetes sota la estricta batuta de l'Eva, hem comprat un parell d'entrepans i una cerveseta a un super que hem trobat sortint del parc. Després d'haver sopat a la fresca, i guardat el menjar restant en compartiments estancs perquè algun os negre despistat no ens faci una visita nocturna, decidim anar a dormir i que si ens venen a veure els ossos o pumes ens trobin descansats...
Si no escribim més posts podeu donar les gràcies o reclamar-nos, depenent si sou familia o amics, a algun graci-ós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada