Pàgines

dilluns, 12 de juliol del 2010

Siem Reap : 1r dia pels temples d'Angkor

Primer dia i a matinar, ens desperta la celestial música del despertador a les 4 del matí, que bonic és aixecar-se a aquesta hora i no haver d'anar a treballar. Prenem un tè, sirvase usted mismo, al bar de la guest-house encara tancat, i sortim al carrer on trobem el nostre conductor, de nom Tia, que estava dormint molt ben tapadet al seu tuk-tuk esperant-nos a la porta.

Després de les presentacions oportunes, ens encaminem cap a la sortida de sol per uns carrers on comença a haver-hi moviment. Fem una paradeta per comprar aigua i després d'uns deu minutets arribem a comprar els passes pel temples. Un de tres dies amb una foto bén maca que ens han fet, ens ha costat 40 dolars per persona.

Els temples d'Angkor van ser construïts per l'imperi jemer, que ocupava l'actual Cambodja i van ser un del imperis més poderosos dels seus temps(Segles IX al XIII).

Amb el nostre passi i sortejant el vehicles que començen a arribar, anem a veure la sortida de sol a sobre Srah Srang.Un petit moll de pedra per embarcacions petites davant d'un llac. Hem fet una ruta diferent a les habituals començant per aquest punt, i ens ha donat resultat, perquè l'afluència de turistes era molt petita, i hem pogut veure una fantàstica sortida de sol quasi bé en familia...





En el mateix punt i creuant la carretera, hem visitat el primer temple, de nom Banteay Kdei, que és un palau rodejat d'una muralla on pel que hi sembla hi vivien monjos. L'hem pogut visitar pràctimanet sols i és un plaer la pau que es respira conjugant el passejar entre aquestes pedres mil·lenaries amb la suau melodia de la natura al despertar el dia...



D'aquí ens ha recollit el Tia, per portar-nos a la següent parada, en aquest cas era el Ta Prohm, un dels temples més esperats perquè l'hem pogut veure a alguna pel·lícula de Lara Croft entre d'altres. Segons es diu a aquest temple hi vivien unes 12000 persones, i ara la natura l'ha fet seu, corrent el perill que l'acabi de devorar. L'hem pogut visitar també quasi bé sols, i així els nostre esperits s'han posat els barrets, per convertir-nos per una estoneta en Indiana Jones, intentant descobrir passadissos secrets als racons del temple...





Un cop digerides les emocions, hem esmorzat a una de les paradetes de la zona, per agafar força pel que ens esperava. Així amb energia ens hem encaminat cap al Ta Keo, un temple muntanya amb forma piramidal, on hem intentat assolir el cim per la cara nord, trepant per les escales de pedra no aptes per temerosos... de fet ho hem aconseguit sense patir cap baixa a l'expedició, i n'hem deixat constància amb la nostre càmara....



Un cop acabat el descens i haver-nos refrescat amb una miqueta d'aigua bén fresqueta que ens esperava al tuk-tuk, hem posat proa cap a dos temples més, el Chau Say Tevoda i el Thommanon, dos temples menors però no per això menys interessants. Els hem pogut veure tranquilament, son més petitets i després de fer servir una miqueta la càmara, hem tornat cap al tuk-tuk per seguir cap a la segúent parada de la nostra aventura...





Ja vistos el temples més allunyats del circuit menor, ens hem dirigit cap Angkor Thom, la gran capital de l'imperi Jemer i que segons diu la història, hi vivien més d'un milió d'habitants. Hem creuat per sota de la porta de la Victòria per entrar a la ciutat, i ens hem encaminat cap al Bayon, el temple de les mil cares. Aquest temple, és diu que era un santuari hindú, i és característic perquè a les parets hi ha gravades nombroses cares que sembla que t'estiguin vigilant en tot moment. Després de fer una volta i sentir-nos observats per les cares, i pels nombrosos turistes que aquí hem trobat, hem seguit a peu cap a una nova maravella...





Avançant els nostre peus, i seguits pels nostres cossos ja cansats i acalorats, hem fet un recorregut primer pel temple Baphuon, un temple muntanya, on ens hem trobat a un grup de japonesos càmara en mà, seguits d'una munió de nens perseguint-los per vendre-li souvenirs.



Nosaltres els hem fet servir de parapet i hem seguit cap al temple Phimeanakas, un altre temple muntanya, al qual no hem pujat al cim. Hem seguit cap a la terrassa dels elefants esculpits i el rei leprós, per acabar hem anat al Preah Pithu que estava just davant i després hem buscat el nostre conductor entre els centenars que hi havia, l'hem trobat i hem pogut seguir la nostra ruta...





I aquí hem fet la primera turistada del dia... hem pujat a un globus que costava uns 15 dòlars per persona, però des d'on hi havia unes vistes espectaculars d'Angkor Vat. No ha estat un passeig, només pujar i baixar durant uns deu minutets, però força gratificants...





I per acabar el primer dia de temples, Angkor Vat, el temple per excelència, la foto més vista dels temple d'Angkor, i nosaltres la voliem tenir... Es diu que aquest temple estava dedicat al deu Vishnu i visualment és de postal. Sota un sol de justicia que ja ens començava a passar factura, hem pogut contemplar el "foso" que rodeja el temple, i un cop traspassat hem seguit avançant per les passarel·les fins arribar al baray (llac), des d'on hem pogut fer la foto que bsucavem amb la façana del temple reflexada sobre el llac. Un cop fet aquest passeig, hem reposat a una paradeta a l'ombra a hidratar-nos pel perill que corríem de que ens fonguéssim amb la pedra. Refrescats hem seguit cap al temple intentant buscar les ombres, i després d'entrar hem pogut observar detingudament els gravats a les parets perfectament conservats. Hem buscat tresors amagats sense trobar-ne, i ens hem concienciat per fer la sortida sota aquest sol matador...





I després de dir que no per desena vegada a unes nenes que ens volien vendre algun souvenir, hem tornat cap a la guest-house per fer-nos una dutxa i intentar recuperar-nos una miqueta...

...i quina millor manera, que després d'una bona dutxa, un massatget Khmer que teniem gratuït. S'ens ha posat de peu a l'esquena i ens ha masegat fins deixar-nos baldats, però sembla que ens agrada el dolor perquè estem pensant fer-nos un altre...

Després del relax, toca penjar el blog i fer una miqueta d'internet, per després anar a fer un volt i escollir un lloc per sopar aquesta tarda-nit.

Finalment l'Eva ha escollit sopar al Cambodian BBQ, un lloc especialitzat en barcacoes a l'estil asiàtic, és a dir amb caldo també cuinat a la mateixa barbacoa. A més aquest lloc tenia la particularitat que a més de les carns tradicionals, tambés hem pogut degustar carns de cocodril i de serp, de pitó per ser més exactes, i nosaltres que ja hi tenim traça, ens hem cuinat i menjat aquestes delicatessen...





I ara a dormir no sigui que els amics del cocodril o de la serp ens estiguin buscant per passar comptes....

2 comentaris:

Glòria Bordons ha dit...

Això és serp i cocodril? Doncs no ho sembla! Però ja sou atrevits, eh?

Petonets

Glòria

Anònim ha dit...

Genial brief and this post helped me alot in my college assignement. Thank you seeking your information.