Eva Croft i Mario Jones descobrint el Beng Mealea

No sabem en quin dia vivim, però avui al fer el blog hem pogut veure que era el vintè dia des que vàrem marxar de Barcelona el dia de Sant Joan, i això vol dir que ens queda poquet, però de moment....

...el despertador ha sonat cap a les 6:30, i després d'esmorzar una truiteta molt bona acompanyada de pa torradet a la guest house, ens hem posat en marxa cap a un temple que es diu Beng Mealea, i que es troba una mica allunyat, a uns 50 quilòmetres de Siem Reap. Les quasi bé dues horetes que hem trigat per arribar han estat d'allò més curioses. Primer hem passat per una zona que no coneixíem, que semblava estar en plena ebullició d'autòctons caminant, en bici, moto o cotxe, tots entrecreuant-se a la mateixa via... després d'una estoneta tuk tukejant, el nostre conductor ens ha sorprès fent-nos una petició econòmica inesperada, si li podíem deixar 20 dòlars, que passàvem per davant de casa dels seus pares i que després ens ho tornaria. I dit i fet li hem deixat, i hem anat a un poblet a donar-li els diners a sa mare....i així hem continuat fins a arribar al nostre destí.

Aquest temple, s'ha de pagar a part i val uns 5 dòlars per persona. Només entrar, els nostre esperits aventurers ja s'han posat alerta i declinant pagar un guia adult ens hem sortit del camí marcat per fer el nostre propi camí travessant les sales i murs derruïts fent saltirons de pedra en pedra caiguda...





La natura també ha fet seu aquest temple, i a mesura que avancem anem veient com l'absorbeix o el destrueix poc a poc...



Anem endinsant-nos en aquest meravellós temple, amb una sensació semblant a la que debien tenir el primers descobridors, no s'hi veu ningú, només uns nens que es mouen com felins per sobre les pedres i que ens volen fer de guies indicant-nos camins que no acabem de veure massa clars...



Finalment després de suar a mars per l'esforç aventurer, ja una mica atabalats de no saber per on anar i després de que el bon seny de l'Eva es negués a passar per una elevada plataforma que precedia un camí massa arriscat, ens adonem que hi ha un camí senzill i que només ens separa d'ell una porta apuntalada que no teníem clar si passaríem...



Justet justet però ho aconseguim i ja podem seguir un parell de turistes amb guia que sembla que ens portaran cap a la sortida. Però ens despistem i desapareixen, després de buscar, sembla que trobem el rastre, serà per aquest passadís?



Seguim el camí marcat i aconseguim sortir d'aquest enorme temple, que ens ha fet sentir una estoneta exploradors, amb una petita lesió al peu de l'Eva, però que sembla que no serà de gravetat.



Tornem al tuk-tuk, i després de refrescar-nos marxem cap al grup dels Roulos, on veurem tres temples més. El primer dels quals ha estat el Lolei, un temple molt petitet que estan restaurant i que no ens ha cridat massa l'atenció.



Sortint el Tia ens tenia preparada una sorpresa i hi havia dos cocos ben fresquets preparats per pendre...



Un cop satisfets de coco, la següent aturada era al temple Preah Ko, un temple tampoc massa gran però que ens ha agradat més i on ens hem fet alguna foto...



I per últim, hem visitat el Bakong un temple-muntanya on el peu de l'Eva ha dit que no pujava...



Acabats els temples, hem tornat cap a la guest-house encara recordant lo divertit de l'aventura al Beng Mealea. Hem fet la dutxa de neteja preceptiva i després de sopar a la mateixa guest-house un Khemer set, que contenia tres platets de cuina autòctona i unes gambetes rebossades amb una salsa de llimona per xupar-se els dits, hem anat al Night market a despedir-nos i gastar els dòlars que ens quedaven, que toca canviar de país i moneda...