Avui hem fet una excursió d'aquelles que es concentra moltes coses maques a fer en poc temps, així que anem per feina, que avui en tenim un piló...
El dia d'avui té dos despertadors, el primer a la 1:30 per veure com el Puyol marcava de cap el passi de la "roja" a la final del mundial, i el segon cap a les 6:30, per fer una dutxa i anar a esmorzar al buffet de l'hotel que entrava en el preu de l'habitació...després d'omplir l'estomac pel que pogués ser, hem acabat de fer la bossa i hem esperat que ens passessin a buscar amb una mini-van per començar l'excursió. A aquesta aventura ens han acompanyat: tres noies belgues, un senyor belga que parlava tots els idiomes i que no callava ni dormit, i una parella, ella Filipina i ell Alemany entristit per la derrota de la seva selecció....
La primera parada que hem fet ha estat a una plantació de tè, on hem pogut veure com recollien les fulles de té dels arbustos i com després es passava per una torradora cilíndrica que el deixava llest per servir. I ja que estava per servir abans de marxar ens han deixat un gotet per degustar el tè d'aquesta plantació.
La següent estació de la nostre aventura ha estat a Tad Fane, una cascada molt gran, enmig de la jungla que només hem pogut veure a distància....
...a la mateixa aturada, hi hem pogut veure uns arbres de cafè, amb el grans a punt de collir, encara que no hem pogut veure la finalització del procediment. I d'aquí una estoneta més amb la mini-van....
...i hem arribat a una altra "waterfall", aquesta es diu "Tad Yuang" i era de veritat espectacular. A la part de dalt, una zona verda per on el riu baixava tranquilament, i baixaves unes escales, i es veia la caiguda d'aigua en mitj de la jungla. Hem fet unes quantes fotos i hem seguit endavant al nostre recorregut que anava a tota pastilla...
...Aquí ha començat una miqueta la tranquil·litat, hem anat a visitar un poblat anomenat "Thateng", d'una etnia autòctona de Laos d'entre les 139 que hi conviuen. Un guia local, ens ha explicat les costums del seu poble, així com ens ha donat peu a fer un reportatge fotogràfic. Ens ha ensenyat un cràter fet per una bomba, que dona fe que Laos ha estat el pais més bombardejat en el conflicte bèl·lic del Vietnam, així com ens ha explicat el canvi que ha experimentat el poblat, degut a aquesta mateixa guerra. Després de saludar a tot el poblat, hem tornat a la ruta....
...i després d'uns vint minutets, ha arribat l'hora de dinar, i quin millor lloc per fer-ho, que davant les cascades de "That Hang", on desprès de dinar, hem anat a tocar l'aigua i seguir omplint la tarjeta de memòria de la càmara, a més de veure que al voltant d'aquesta zona, hi ha uns bungalows que tenien una pinta....
...esperant a les noies belgues que han anat a muntar en elefant, hem fet una volteta a peu per la zona, creuant-nos amb una serp verinosa, segons ens han dit, i en un altre zona, trobant a uns nens divertint-se al riu...
...després el guia ens ha portat cap a una altra cascada, però abans d'arribar-hi hem hagut de superar uns obstacles cada cop més díficils. Primer, una escala de bambú amb barana per sobre l'aigua i roques, després una escala de bambú sense barana, i per últim dos pals de fusta paral·lels a cada costa sense barana. Per sort, els que portem l'esperit del mochilerisme a dins, aixó de les activitats de circ ho tenim dominat, i després de pensar-nos-ho alguna que altre vegada....
...hem arribat a les waterfalls de "Tad Lo", més especatulars que les anteriors si és possible, i després d'apropar-nos a sentir l'aigua com ens refrescava la cara...
...hem hagut de tornar pel mateix camí d'Indiana Jones que haviem fet a l'anada, i així l'Eva, gràcies a la inestimable ajuda del nostre guia "Atit" ha pogut tornar a la civilització de la qual, ja s'estava acomiadant...
...ja tornant cap a Pakse, i havent recollit a les noies belgues, hem parat a un poblet per qui vulgués pugués comprar teles fetes a mà.
Després hem seguit cap al final de l'aventura, tot passant la mini-van per sobre d'una serp, que sumada al porquet i a una gallina que hem atropellat a l'anada de l'excursió, sumen un total de tres víctimes col·laterals, encara que no sabem si mortals, de la nostra sortida.
Arribats a Pakse destrossats i finalitzada l'aventura, fem una dutxa i canvi de roba, i abans d'anar a dormir, a sopar al "SalaChampa" que ens l'han recomanat i on hem menjat unes gambetes del Mekong que picaven tant que les hem hagut d'acompanyar d'una Dark Beer-Lao, una mica més torradeta , que finalment hem pogut degustar després de molt buscar...
El dia d'avui té dos despertadors, el primer a la 1:30 per veure com el Puyol marcava de cap el passi de la "roja" a la final del mundial, i el segon cap a les 6:30, per fer una dutxa i anar a esmorzar al buffet de l'hotel que entrava en el preu de l'habitació...després d'omplir l'estomac pel que pogués ser, hem acabat de fer la bossa i hem esperat que ens passessin a buscar amb una mini-van per començar l'excursió. A aquesta aventura ens han acompanyat: tres noies belgues, un senyor belga que parlava tots els idiomes i que no callava ni dormit, i una parella, ella Filipina i ell Alemany entristit per la derrota de la seva selecció....
La primera parada que hem fet ha estat a una plantació de tè, on hem pogut veure com recollien les fulles de té dels arbustos i com després es passava per una torradora cilíndrica que el deixava llest per servir. I ja que estava per servir abans de marxar ens han deixat un gotet per degustar el tè d'aquesta plantació.
La següent estació de la nostre aventura ha estat a Tad Fane, una cascada molt gran, enmig de la jungla que només hem pogut veure a distància....
...a la mateixa aturada, hi hem pogut veure uns arbres de cafè, amb el grans a punt de collir, encara que no hem pogut veure la finalització del procediment. I d'aquí una estoneta més amb la mini-van....
...i hem arribat a una altra "waterfall", aquesta es diu "Tad Yuang" i era de veritat espectacular. A la part de dalt, una zona verda per on el riu baixava tranquilament, i baixaves unes escales, i es veia la caiguda d'aigua en mitj de la jungla. Hem fet unes quantes fotos i hem seguit endavant al nostre recorregut que anava a tota pastilla...
...Aquí ha començat una miqueta la tranquil·litat, hem anat a visitar un poblat anomenat "Thateng", d'una etnia autòctona de Laos d'entre les 139 que hi conviuen. Un guia local, ens ha explicat les costums del seu poble, així com ens ha donat peu a fer un reportatge fotogràfic. Ens ha ensenyat un cràter fet per una bomba, que dona fe que Laos ha estat el pais més bombardejat en el conflicte bèl·lic del Vietnam, així com ens ha explicat el canvi que ha experimentat el poblat, degut a aquesta mateixa guerra. Després de saludar a tot el poblat, hem tornat a la ruta....
...i després d'uns vint minutets, ha arribat l'hora de dinar, i quin millor lloc per fer-ho, que davant les cascades de "That Hang", on desprès de dinar, hem anat a tocar l'aigua i seguir omplint la tarjeta de memòria de la càmara, a més de veure que al voltant d'aquesta zona, hi ha uns bungalows que tenien una pinta....
...esperant a les noies belgues que han anat a muntar en elefant, hem fet una volteta a peu per la zona, creuant-nos amb una serp verinosa, segons ens han dit, i en un altre zona, trobant a uns nens divertint-se al riu...
...després el guia ens ha portat cap a una altra cascada, però abans d'arribar-hi hem hagut de superar uns obstacles cada cop més díficils. Primer, una escala de bambú amb barana per sobre l'aigua i roques, després una escala de bambú sense barana, i per últim dos pals de fusta paral·lels a cada costa sense barana. Per sort, els que portem l'esperit del mochilerisme a dins, aixó de les activitats de circ ho tenim dominat, i després de pensar-nos-ho alguna que altre vegada....
...hem arribat a les waterfalls de "Tad Lo", més especatulars que les anteriors si és possible, i després d'apropar-nos a sentir l'aigua com ens refrescava la cara...
...hem hagut de tornar pel mateix camí d'Indiana Jones que haviem fet a l'anada, i així l'Eva, gràcies a la inestimable ajuda del nostre guia "Atit" ha pogut tornar a la civilització de la qual, ja s'estava acomiadant...
...ja tornant cap a Pakse, i havent recollit a les noies belgues, hem parat a un poblet per qui vulgués pugués comprar teles fetes a mà.
Després hem seguit cap al final de l'aventura, tot passant la mini-van per sobre d'una serp, que sumada al porquet i a una gallina que hem atropellat a l'anada de l'excursió, sumen un total de tres víctimes col·laterals, encara que no sabem si mortals, de la nostra sortida.
Arribats a Pakse destrossats i finalitzada l'aventura, fem una dutxa i canvi de roba, i abans d'anar a dormir, a sopar al "SalaChampa" que ens l'han recomanat i on hem menjat unes gambetes del Mekong que picaven tant que les hem hagut d'acompanyar d'una Dark Beer-Lao, una mica més torradeta , que finalment hem pogut degustar després de molt buscar...
2 comentaris:
l'Eva cada dia més atrevida i aviat treballarà als circs.QUE!! EL BARÇA SERÀ CAMPEO DEL MUNDIAL!!!.Fantàstica excursió del dia avui,amb tans obstàcles. petons
l'Avl.
Eva, no t'hi veig en un circ, per molt que digui l'avi. I sou terribles assassinant bèsties. Pobres bitxos! Què us havien fet!
Petons
Glòria
Publica un comentari a l'entrada