Pàgines

dimecres, 7 de juliol del 2010

Don Det : bicing i relax

Avui per primera vegada durant el viatge, no hem fet servir despertador, encara que el nostre rellotge biològic i el fet de que ahir ens anenessim a dormir d'hora, ha fet cap a les 8 ja estiguessim llevats. Ens hem dutxat i preparat per marxar.

Hem trobat un lloc per esmorzar, amb l'home que el regentava no ens hem acabat d'entendre el que voliem per esmorzar, però ens hem posat un troçet de pa a l'estomac i hem llogat un parell de bicis, a uns 0'80 euros cadascuna per tot el dia, amb l'objectiu d'arribar a l'altre illa petiteta que es diu Don Khon, i pel que sembla també la creua un camí planet.



Hem fet un caminet per camps, creuant-nos amb diferents animalons, i després de pedalar una estoneta, hem arribat a un pont on un crit ens ha fet aturar en sec...i és que haviem de pagar els més o menys 2 euros que val la entrada a l'altre illa, pel que hem esbrinat avui, aquí es paga quan travesses d'una regió a un altre, i pel que es veu també d'illa a illa, per suposat un preu pels autòctons i un pels extrangers. Al punt de pagament ens han informat cap a on haviem d'anar per veure la cascada, cosa que no en teniem constància, i així ho hem fet....



Hem arribat a la "cascada" i a més de comprobar que l'excursió ha valgut la pena, hem pogut veure que eren una espécie de ràpids que cauen entre roques, i es veu que és una zona de pesca per als locals. Sembla antinatural que en aquesta illa pugui haver alguna cosa que vagi depressa....





Després de comprar una aigueta ben fresqueta per intentar rehidratar-nos després de la suada, i visitar un parell de botiguetes improvisades per la ocasió, i que amablement ens ha explicat quatre paraules en laosià, hem seguit una mica més endavant cap a la zona que li deien la platja. Era una zona de sorra, on no et podies banyar i on hem decidit que ja era hora de tornar, que es feia tard i el sol començava a apretar. Hauríem d'oblidar anar a la punta sud de Don Khon on surten embarcacions per anar a veure dofins Irady que poden viure als rius, però és massa agosarat pedalar sota aquest sol i a més diuen que aquesta no és bona época per veure els animalets....



La tornada a la guest house, la fem sense cap problema i arribem cap a les 13 hores empapats, com si haguéssim travessat el Mekong en bicicleta....

Una dutxa freda per recuperar la temperatura corporal, canvi de roba i anem a fer un mos al bar de davant. Després una mica de hamacking al porxo mentre llegim una miqueta abans de que la son ens venci....

Cap a les 16 hores anem a donar una volteta, comprem bitllet de tornada que és una suma de barca fins terra ferma i autobus fins Pakse, per uns 5 euros i ens regalen a més una estoneta d'internet que aprofitem per penjar el blog i veure com va el mon.

Acabada la informació exterior, tornem a la nostre illa....anem a descobrir un caminet que ens quedava i ens porta a un bar, des d'on sembla hi haurà una posta de sol espectacular. El lloc, que es diu "Eden" i on hi ha bungalows amb aire condicionat per uns 20 euros, s'està de conya, i sembla que hi corri una miqueta d'aire, així que relaxadament ens posem a xerrar i gaudir del temps que sembla aturar-se.





Després de la posta que finalment ens la tapa un núvol, apareixen una parella d'espanyols, ell és de Cantabria i ella de Valladolid, ens posem a parlar i compartir experiències i sens fa fosc sense donar-nos compte. Ells marxen i nosaltres decidim quedar-nos a sopar alguna coseta al mateix lloc.

Sopem una miqueta d'arròs i cap a les 21 hores pensem a tornar. Tot és fosc, i hem oblidat els nostre frontals al fons de la nostre motxilla, així que haurem de fer tot el camí de tornada a fosques sortejant basals de fang.....

Per sort l'Eva és una guia experimentada i arribem al llitet sans, estalvis i sense haver-nos empastifat el peus de fang....



1 comentari:

Glòria Bordons ha dit...

Magnífic dia, no? Eva: ja no et fan por les bicis, veig, no?

Petonets

Glòria