Ahir vem fer l'excursió de tot un dia a Torres del Paine (Xile). Tot i sortir que encara era de nit, va estar molt bé perquè vem veure com es feia de dia quan passàvem per les mesetes totes nevades (uns colors impressionants).
Després de forces hores de viatge vem haver de passar les dues fronteres (l'Argentina i la Xilena) perquè ens posessin els respectius segells de sortida i entrada.
Poc després de passar a Xile ja vem començar a veure el massís de Torres del Paine i és realment impressionant, i durant tot el dia vem anar veient per tots els costats i no hi ha banda que no sigui maca, tant les Torres com el Cuernos del Paine com el Paine són una passada.
Potser el que més ens va sobtar és que tot i ser unes muntanyes impressionats no estan envoltades de vegetació com passaria a Europa sinó que estan al mig de l'estepa patagònica i sense res de vegetació i a part com és una de les últimes estribacions dels Andes doncs no està enganxat a d'altres muntanyes sinó que estan apartades de tot.
Després de forces hores de viatge vem haver de passar les dues fronteres (l'Argentina i la Xilena) perquè ens posessin els respectius segells de sortida i entrada.
Poc després de passar a Xile ja vem començar a veure el massís de Torres del Paine i és realment impressionant, i durant tot el dia vem anar veient per tots els costats i no hi ha banda que no sigui maca, tant les Torres com el Cuernos del Paine com el Paine són una passada.
Potser el que més ens va sobtar és que tot i ser unes muntanyes impressionats no estan envoltades de vegetació com passaria a Europa sinó que estan al mig de l'estepa patagònica i sense res de vegetació i a part com és una de les últimes estribacions dels Andes doncs no està enganxat a d'altres muntanyes sinó que estan apartades de tot.
2 comentaris:
bon dia.....
ja veig que algú t'ha encomanat una mica de gaferia (perds la maleta, a jutjar per les fotos el dia de la visita al perito no era "reluciente", i agafes un empatx, potser? abans d'agafar l vaixell, com jo!) però a part d'a`quests detalls ja veig que tot etupendu. una abraçada, records per tots i gràcies per la felicitació!
Tot fantàstic, i les fotos xulíssimes.
Esperem que ja t'hagis recuperat del tot.
Petons
Cinta i Albert, i el Can
Publica un comentari a l'entrada