Ahir al vespre vem fer una excursió de nit que anava a una de les valls on es practiquen esports de neu.
Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l'hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.
Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l'ambient i no semblava que s'estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d'un vi calent (fet amb canyella, clau d'olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un "potaje" de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.
Per tornar a l'hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s'havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.
Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l'hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.
Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l'ambient i no semblava que s'estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d'un vi calent (fet amb canyella, clau d'olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un "potaje" de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.
Per tornar a l'hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s'havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.
1 comentari:
Apa, com és divertiu, per aquestes terres del fí del mòn. Carai!! si que deu ser fantàstic anar tirats per algúns huskies.
Publica un comentari a l'entrada