Partim dimarts ben d'hora des de Girona per intentar arribar a Londres via Bristol. Arribem a Londres al migdia i després de deixar les bosses busquem algun lloc per dinar alguna cosa i començar a degustar les meravelloses "pintas" britàniques. Fem un recorregut per diversos pubs, des d'un de música "heavy" on la clientela era força curiosa, fins a un altre d'"ambient", on no faltava un noi als lavabos amb un pedestal ple de perfums, en resum, que tornem a l'hotel ben tard...
Dimecres molt aviat sona el desperador, quasi no hem dormit però ens hem de posar en marxa que comença el gran dia. Esmorzem el típic esmorzar britànic per agafar forces i ens dirigim cap a Candem Town, on ens impacta la quantitat de botigues curioses, després de que desenes de xineses es barallessin perquè provessim els seus fideus, acabem menjant a un argentí on els amos ens fan una lliçó magistral de futbol mundial... Tot acabat de dinar, ens dirigim cap al "Emirates" per barrejar-nos amb l'afició local, de moment hem vist set seguidors culés, nosaltres inclosos. Al primer Pub que visitem prop del camp, comencem a trobar ambient unes quatre hores abans del partit. Els seguidors de l'Arsenal, no són hostils però tampoc massa simpàtics, encara que poc a poc anem establint relacions cordials. Quan sortim del pub i ens dirigim cap el camp, només veiem que samarretes vermelles portades per armaris empotrats que de tant en tant ens diuen alguna coseta. Entrem en un últim pub amagant les bufandes i samarretes per indicacions dels autòctons i després de fer l'última pinta abans del partit arribem per fi al "Emirates Stadium". La veritat és que l'han deixat ben bonic aquest anglesos.....
Del partit, dir que va ser d'un domini aclaparador del Barça a la primera part, però sense encert de cara a porta. La segona part comença i quan encara estàvem baixant per les escales, el gran "Ibra", decideix fer una vaselina al porter que fa esclatar l'eufòria, abraços i crits amb tots el culés que ens envoltaven. Quasi sense temps per arribar al nostre lloc arriba el segon gol que deixa glaçats els seguidors gunners. Sembla que això no li senta massa bé als "stewarts" que més que vigilar, provoquen al personal.
Però aquesta gent no es rendeix mai, i aconsegueixen marcar dos golets i empatar el partit quan semblava que el teniem coll avall.
Qui deia que aquesta gent no animava? Que li deien l'opera a aquest estadi? No se'ns va sentir al culés en tota la segona part, i és que a Can Barça encara hem d'apendre molt d'animar al camp. Alguns ho vam intentar i l'afonia en pot donar fe...
Per acabar amb Londres, vam anar fent Pubs i Clubs fins el tren de les 7 del matí cap a Liverpol, per després anar amb avió des de Liverpol a Carcassone, on ens recollien en cotxe a la tarda i després de fer un soparet a la Cite de Carcassone on no podia falta la típica Cassoulette, el llit ens esperava per intentar recuperar una miqueta de la son que teniem pendent.
Dimecres molt aviat sona el desperador, quasi no hem dormit però ens hem de posar en marxa que comença el gran dia. Esmorzem el típic esmorzar britànic per agafar forces i ens dirigim cap a Candem Town, on ens impacta la quantitat de botigues curioses, després de que desenes de xineses es barallessin perquè provessim els seus fideus, acabem menjant a un argentí on els amos ens fan una lliçó magistral de futbol mundial... Tot acabat de dinar, ens dirigim cap al "Emirates" per barrejar-nos amb l'afició local, de moment hem vist set seguidors culés, nosaltres inclosos. Al primer Pub que visitem prop del camp, comencem a trobar ambient unes quatre hores abans del partit. Els seguidors de l'Arsenal, no són hostils però tampoc massa simpàtics, encara que poc a poc anem establint relacions cordials. Quan sortim del pub i ens dirigim cap el camp, només veiem que samarretes vermelles portades per armaris empotrats que de tant en tant ens diuen alguna coseta. Entrem en un últim pub amagant les bufandes i samarretes per indicacions dels autòctons i després de fer l'última pinta abans del partit arribem per fi al "Emirates Stadium". La veritat és que l'han deixat ben bonic aquest anglesos.....
Del partit, dir que va ser d'un domini aclaparador del Barça a la primera part, però sense encert de cara a porta. La segona part comença i quan encara estàvem baixant per les escales, el gran "Ibra", decideix fer una vaselina al porter que fa esclatar l'eufòria, abraços i crits amb tots el culés que ens envoltaven. Quasi sense temps per arribar al nostre lloc arriba el segon gol que deixa glaçats els seguidors gunners. Sembla que això no li senta massa bé als "stewarts" que més que vigilar, provoquen al personal.
Però aquesta gent no es rendeix mai, i aconsegueixen marcar dos golets i empatar el partit quan semblava que el teniem coll avall.
Qui deia que aquesta gent no animava? Que li deien l'opera a aquest estadi? No se'ns va sentir al culés en tota la segona part, i és que a Can Barça encara hem d'apendre molt d'animar al camp. Alguns ho vam intentar i l'afonia en pot donar fe...
Per acabar amb Londres, vam anar fent Pubs i Clubs fins el tren de les 7 del matí cap a Liverpol, per després anar amb avió des de Liverpol a Carcassone, on ens recollien en cotxe a la tarda i després de fer un soparet a la Cite de Carcassone on no podia falta la típica Cassoulette, el llit ens esperava per intentar recuperar una miqueta de la son que teniem pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada