El que semblava que havia de ser un dia tranquil de carretera, ha deixat de ser-ho.
He començat el dia fent-me molt amiga del lavabo, aixi que.... dos fortasecs al canto. Evidentment quan hem sortit de la Guest House plovia i ho ha seguit fent fins que hem pujat al bus ben molls.
La carretera per Nepal ha anat tot molt bé, al bus ja erem 9 (2 britàniques, 1 australiana, 1 irlandés, 2 sudafricans i 1 polaca, més nosaltres dos). Quan hem arribat a la frontera nepalesa, ens han fet baixar del bus i agafar les motxilles (aquí estàs mort si portes una maleta de rodes) i començar a caminar cap amunt (tan amunt que l'Alfonso i jo ja passavem la frontera sense sellar el passaport), ens han sellat la sortida de Nepal i llavors a creuar el pont de l'amistad i la linea vermella (xxxttt no fer fotos) on hi havien dos militars que controlaven els passaports i portaven mascareta (no fos cas que els hi enganxessim alguna cosa).
Fins aquí tot normal, ara bé lo bo. Havíem de passar la frontera Xina, primer hem deixat les bosses a terra i ens les han fumigat. I nosaltres mentres hem omplert un paper per dir que no teníem febre. Després ens han fet fer cua sense les motxilles, al cap d'una bona estona ha vingut una xina a revisar els papers (jo em pensava que em donava la mà i almenys l'he fet riure). Després la mateixa Xina ens ha dit que agafessim les motxilles i fessim cua.... pero.... noooooooooooooo ha vingut el guia i ha dit que no, que ens esperessim que ens faltava un paper (no hem averiguat molt bé que era).
Hem estat ben bé dos hores i mitja tirats per terra esperant, mentre tot un grup de 150 que anaven de peregrinació a la muntanya Kailash passaven davant nostre. Mentres hem anat veient tot de autòctons (que feien bastanta pudor) que feien de porteadores, sobretot molts portaven sacs de farina (que se'ns ha anat acumulant a sobre) increible, ho porten amb una cinta que s'aguanta al front i portaven dos sacs que ben bé devien ser de 50 kg cada un.
Finalment hem passat, primer amb un scaner d'infraroixos per mirar que no tinguessim febre, pel que fa a l'Alfonso i a mi prova superada, ara venen les que no hem superat.
Després de fer una cua una bona estona ens han revisat les motxilles, i en la meva bossa de mà han trobat un llibre que no els hi ha agradat (Las montañas de Buda de Javier Moro) sobretot per la foto de la portada. Total, que m'he quedat sense llibre, se l'ha endut el guia del Nepal i espero recuperar-lo quan tornem a Kathmandú. Evidentment com han trobat un llibre sospitós, m'han regirat totalment les bosses i sembla ser que el reste estava correcte (només sembla ser). Això ha fet que al reste del grup els hi revissessin tot completament.
Següent pas, passaports, l'Alfonso cap problema, però a mi, no sé que li ha trobat que m'ha dit que m'esperés i després ha anat a un altre ordinador a comprobar no sé que, però m'ha deixat passar.
Però mentres jo estava així, en el següent control, l'Alfonso li han trobat un altre llibre sospitós: la guia de Tibet de la Lonely Planet (que a mi no me l'havien trobat sospitosa) i se li han quedat perquè diuen que no hi ha el mapa de Xina, i el Tibet està separat.
Com podeu entendre no ens han caigut gaire bé els Xinos (Pepe, que se nos comen los chinos).
Sortint de tanta revisió hem coincidit amb set més que també aniran amb nosaltres on hi han.... que pot haver-hi... 2 catalans!!!! i els altres encara no ho he averiguat.
Pensavem que el reste del dia seria tranquil..... uii va a ser que no.
Ens han ficat en unes furgonetes de quatre en quatre (l'Alfonso amb totes les motxilles) i hem començat a tirar però un camió estava fent maniobres i per tant hem trigat una mica a sortir d'allà.
Hem parat a Zhangmu (2500m d'altitud) a dinar/sopar, vamos a menjar alguna cosa i després pensavem que seria carretera fins a Nyalam on dormirem.
Pero.... primer de tot colapse de camions (es que fan carrers amb un carril però de només una direcció, així que s'armen uns pitotes!!!), després quan nosaltres estavem veient uns paissatges al·lucinants i intentant fer fotos des de la furgo, de cop hem vist com uns militars apallissaven a un que estava gravant amb un camara de video no sabem que, vamos... ens hem acollonit i hem guardat les càmares ràpidament.
Seguint la carretera i disfrutant del paissatge de cop.... esllavissada al mig de la carretera i... hem hagut de baixar de les furgos, agafar les motxilles, i tot carregats passar la zona com si estiguessim fent barranquisme (ja veureu les fotos), finalment hem arribat al bus, després d'una bona excursioneta.
El reste del viatge fins a Nyalam ha sigut bastant tranquil i disfrutant dels paissatges, són una passada, muntanya super verda amb un munt de salts d'aigua per tot arreu.
Finalment hem arribat a Nyalam (3700m d'altitud) on dormirem en dormitoris de 4 en 4 més o menys i ara a dormir que ja es força tard i demà ens toca matinar molt.
Que ens depararà el dia????
He començat el dia fent-me molt amiga del lavabo, aixi que.... dos fortasecs al canto. Evidentment quan hem sortit de la Guest House plovia i ho ha seguit fent fins que hem pujat al bus ben molls.
La carretera per Nepal ha anat tot molt bé, al bus ja erem 9 (2 britàniques, 1 australiana, 1 irlandés, 2 sudafricans i 1 polaca, més nosaltres dos). Quan hem arribat a la frontera nepalesa, ens han fet baixar del bus i agafar les motxilles (aquí estàs mort si portes una maleta de rodes) i començar a caminar cap amunt (tan amunt que l'Alfonso i jo ja passavem la frontera sense sellar el passaport), ens han sellat la sortida de Nepal i llavors a creuar el pont de l'amistad i la linea vermella (xxxttt no fer fotos) on hi havien dos militars que controlaven els passaports i portaven mascareta (no fos cas que els hi enganxessim alguna cosa).
Fins aquí tot normal, ara bé lo bo. Havíem de passar la frontera Xina, primer hem deixat les bosses a terra i ens les han fumigat. I nosaltres mentres hem omplert un paper per dir que no teníem febre. Després ens han fet fer cua sense les motxilles, al cap d'una bona estona ha vingut una xina a revisar els papers (jo em pensava que em donava la mà i almenys l'he fet riure). Després la mateixa Xina ens ha dit que agafessim les motxilles i fessim cua.... pero.... noooooooooooooo ha vingut el guia i ha dit que no, que ens esperessim que ens faltava un paper (no hem averiguat molt bé que era).
Hem estat ben bé dos hores i mitja tirats per terra esperant, mentre tot un grup de 150 que anaven de peregrinació a la muntanya Kailash passaven davant nostre. Mentres hem anat veient tot de autòctons (que feien bastanta pudor) que feien de porteadores, sobretot molts portaven sacs de farina (que se'ns ha anat acumulant a sobre) increible, ho porten amb una cinta que s'aguanta al front i portaven dos sacs que ben bé devien ser de 50 kg cada un.
Finalment hem passat, primer amb un scaner d'infraroixos per mirar que no tinguessim febre, pel que fa a l'Alfonso i a mi prova superada, ara venen les que no hem superat.
Després de fer una cua una bona estona ens han revisat les motxilles, i en la meva bossa de mà han trobat un llibre que no els hi ha agradat (Las montañas de Buda de Javier Moro) sobretot per la foto de la portada. Total, que m'he quedat sense llibre, se l'ha endut el guia del Nepal i espero recuperar-lo quan tornem a Kathmandú. Evidentment com han trobat un llibre sospitós, m'han regirat totalment les bosses i sembla ser que el reste estava correcte (només sembla ser). Això ha fet que al reste del grup els hi revissessin tot completament.
Següent pas, passaports, l'Alfonso cap problema, però a mi, no sé que li ha trobat que m'ha dit que m'esperés i després ha anat a un altre ordinador a comprobar no sé que, però m'ha deixat passar.
Però mentres jo estava així, en el següent control, l'Alfonso li han trobat un altre llibre sospitós: la guia de Tibet de la Lonely Planet (que a mi no me l'havien trobat sospitosa) i se li han quedat perquè diuen que no hi ha el mapa de Xina, i el Tibet està separat.
Com podeu entendre no ens han caigut gaire bé els Xinos (Pepe, que se nos comen los chinos).
Sortint de tanta revisió hem coincidit amb set més que també aniran amb nosaltres on hi han.... que pot haver-hi... 2 catalans!!!! i els altres encara no ho he averiguat.
Pensavem que el reste del dia seria tranquil..... uii va a ser que no.
Ens han ficat en unes furgonetes de quatre en quatre (l'Alfonso amb totes les motxilles) i hem començat a tirar però un camió estava fent maniobres i per tant hem trigat una mica a sortir d'allà.
Hem parat a Zhangmu (2500m d'altitud) a dinar/sopar, vamos a menjar alguna cosa i després pensavem que seria carretera fins a Nyalam on dormirem.
Pero.... primer de tot colapse de camions (es que fan carrers amb un carril però de només una direcció, així que s'armen uns pitotes!!!), després quan nosaltres estavem veient uns paissatges al·lucinants i intentant fer fotos des de la furgo, de cop hem vist com uns militars apallissaven a un que estava gravant amb un camara de video no sabem que, vamos... ens hem acollonit i hem guardat les càmares ràpidament.
Seguint la carretera i disfrutant del paissatge de cop.... esllavissada al mig de la carretera i... hem hagut de baixar de les furgos, agafar les motxilles, i tot carregats passar la zona com si estiguessim fent barranquisme (ja veureu les fotos), finalment hem arribat al bus, després d'una bona excursioneta.
El reste del viatge fins a Nyalam ha sigut bastant tranquil i disfrutant dels paissatges, són una passada, muntanya super verda amb un munt de salts d'aigua per tot arreu.
Finalment hem arribat a Nyalam (3700m d'altitud) on dormirem en dormitoris de 4 en 4 més o menys i ara a dormir que ja es força tard i demà ens toca matinar molt.
Que ens depararà el dia????
2 comentaris:
Osti !!
Això sí que és un viatge-aventura !
Que us vagi bé, petons
Mare meva aquesta gent... Això de la lectura no ho porten massa bé....
Publica un comentari a l'entrada