dijous, 8 de setembre del 2011
Canvi de direcció
Hola a tots!!!
A partir d'ara hem decidit per qüestions tècniques que deixem el blogger i ens passem al wordpress, per això a partir d'ara si ens voleu seguir haureu d'anar a http://ebordons.wordpress.com i allà si voleu també us hi podreu subscriure.
Fins aviat!!!!
dilluns, 18 de juliol del 2011
23e dia: New York, tornem cap a casa
Últim dia de vacances, i tornem cap a casa, però abans exprimirem tot el suc que encara ens pugui donar la gran poma...
Estem de vacances però estem cansats, necessitem si us plau caps nostres respectius, una setmana adicional per recuperar-nos d'aquest viatge...
Ens ha costat, però ens hem aixecat cap a les 8. Motxilles a tope, més descansats i ben nets, comencem l'últim dia per l'Starbucks, on ja ens comencen a conèixer, i demanem els cafès habituals amb un trocet de Pumpking bread per llepar-se els dits.
Comencem a Times Square donant una volteta i fent algun encàrrec, unes voltetes més per aquesta zona sotmesos a la llei consumista més pura i dura, on les nostres tarjetes ens demanaven vacances, i cap al MOMA que ja toca fer més cultura i menys gasto...
Al MOMA hem pogut veure quadres de Dalí, Picasso, Kandisnky, Van Gogh, i algun però molt poquets d'Andy Warhol.
Però les estrelles han estat:
- La nit estrellada de Van Gogh
- Les senyoretes d'Avinyó de Picasso
- La marylin del Warhol
Vistos aquests quadres a la cinquena planta, hem anat baixant veient també escultura, arquitectura i Fotografia. Això si en debem de saber poquet d'art, perquè hi ha hagut força cosa que ens ha semblat totalment irrellevant i prescindible... Crec que moltes de les creacions del pintor i gran artista global Agustí Soler, farien més patxoca que no algunes de les que hem vist per aquí...
Ja una mica més justets de temps, tocava anar a dinar, i hem buscat per fer una despedida a lo GRANDE!!!! Hem buscat un restaurant dels diversos que hi ha a NY de la cadena Jackson Hole, i ens hem menjat l'hamburguesa més gran de tot el viatge i a uns preus absolutament raonables...El millor que hem trobat per menjar a NY.
Un altre cop com dues mandonguilles catalanes, rodolant 2a avinguda avall cap a l'hotel, constatant que en aquesta avinguda hi ha una oferta més gran i variada de restauració del que haviem trobat fins ara...
I de l'hotel al JFK, i del JFK a Heathrow esperem, i de Heathrow al Prat, i del Prat cap a casa que encara que no tenim moltes ganes de tornar sempre es troba una miqueta a faltar la familia i amics....
així com unes torrades amb embotit i una bona truita de patates!!!!
Estem de vacances però estem cansats, necessitem si us plau caps nostres respectius, una setmana adicional per recuperar-nos d'aquest viatge...
Ens ha costat, però ens hem aixecat cap a les 8. Motxilles a tope, més descansats i ben nets, comencem l'últim dia per l'Starbucks, on ja ens comencen a conèixer, i demanem els cafès habituals amb un trocet de Pumpking bread per llepar-se els dits.
Comencem a Times Square donant una volteta i fent algun encàrrec, unes voltetes més per aquesta zona sotmesos a la llei consumista més pura i dura, on les nostres tarjetes ens demanaven vacances, i cap al MOMA que ja toca fer més cultura i menys gasto...
Al MOMA hem pogut veure quadres de Dalí, Picasso, Kandisnky, Van Gogh, i algun però molt poquets d'Andy Warhol.
Però les estrelles han estat:
- La nit estrellada de Van Gogh
- Les senyoretes d'Avinyó de Picasso
- La marylin del Warhol
Vistos aquests quadres a la cinquena planta, hem anat baixant veient també escultura, arquitectura i Fotografia. Això si en debem de saber poquet d'art, perquè hi ha hagut força cosa que ens ha semblat totalment irrellevant i prescindible... Crec que moltes de les creacions del pintor i gran artista global Agustí Soler, farien més patxoca que no algunes de les que hem vist per aquí...
Ja una mica més justets de temps, tocava anar a dinar, i hem buscat per fer una despedida a lo GRANDE!!!! Hem buscat un restaurant dels diversos que hi ha a NY de la cadena Jackson Hole, i ens hem menjat l'hamburguesa més gran de tot el viatge i a uns preus absolutament raonables...El millor que hem trobat per menjar a NY.
Un altre cop com dues mandonguilles catalanes, rodolant 2a avinguda avall cap a l'hotel, constatant que en aquesta avinguda hi ha una oferta més gran i variada de restauració del que haviem trobat fins ara...
I de l'hotel al JFK, i del JFK a Heathrow esperem, i de Heathrow al Prat, i del Prat cap a casa que encara que no tenim moltes ganes de tornar sempre es troba una miqueta a faltar la familia i amics....
així com unes torrades amb embotit i una bona truita de patates!!!!
diumenge, 17 de juliol del 2011
22e dia: A patejar New York!!!
Amb moltíssima son, hem aconseguit despertar-nos... Serà que els nostres cosos no volen que s'acabin les vacances???
Per agafar energies hem fet un cafetonet a l'Starbucks i allí hem decidit la ruta a seguir, em sembla que som molt ambiciosos però... a veure que aconseguim fer no??
Hem anat baixant per Madison Av fins que ens hem trobat la Gran Central Station, si, aquella estació que ha sortit a tantes i tantes pel·lícules... Doncs clar, no ens podíem estar de fotografiar-la oi??
Amb uns quants carrers ja a l'esquena hem seguit baixant i anant cap a la 7a avinguda per poder veure el Madison Square Garden, allà on juguen els Nicks, però al igual que a Los Angeles el Mario s'ha endut una descepció ja que això és com un centre comercial i no com el Palau St Jordi, suposem que des de dins deu ser una altra història... llàstima que aquest cop hem vingut a l'estiu, sino segur que anem a veure algun partit... Ja tenim una altra excusa a la bossa per tornar-hi, em sembla que se'ns acumulen...
Seguim ruta baixant per la 7a i com ja portàvem una bona estona caminant, doncs... hem fet una paradeta a fer un Mojitea (un tea amb gust a Mojito, o això és el que diuen...) i així reposar una miqueta.
Amb forces renovades i amb una calor important, hem seguit cap a la 10a av amb la 23 on ja hem trobat el High Line Park, un parc que han muntat en una linea antiga de tren que es troba elevada entre la 25 i la 14 més o menys, la veritat és que està molt bé i surts una miqueta de l'asfalt.
Quan ja l'havíem passejat tota hem començat a buscar un lloc per dinar alguna coseta i entre West Side i Greenwich tot sentint-nos una mica Carrie (de Sexo en Nueva York) hem trobat un restaurantet que tenia un menú força apanyadet...
Us penseu que amb això ja acabàvem el dia... uixxx no ens queda ni res....
Amb la panxa plena ens hem ficat en ple Soho, tot veient cases estil la de Ghost, qui tingués un loft per aquí no?? i del Soho... a Little Italy i Chinatown, on.... que us pensaveu que no faria cap patositat de les meves.... doncs si... m'he torçat el peu i he anat cap a terra, així que ara ja tinc els dos peus semi lesionats i una bona rascada i moraton al genoll... no... si no se'm pot treure de casa...
Però com no soc tossuda ni res... pos a seguir endavant, ara tocava arribar al Brooklin Bridge, això si ens hem acontentat a veure'l des del Pier 17, ja que entre la meva caiguda i el cansament no m'hi he vist amb ganes de passar-lo, un altre cop serà...
Finalment hem arribat a on s'agafa el ferry a Staten Island que és gratuït i et permet veure una mica més d'aprop l'estatua de la llibertat i l'skyline de Manhattan, així que hem anat i tornat a Staten Island i així hem reposat una miqueta, a part de gaudir d'unes bones vistes i fer mils de fotos.
Al tornar com ja no podíem més hem anat fins a la zona cero on estan construint a tota marxa i allà ja hem agafat el metro que ens porta a l'hotel.
I demà..... ja s'acaba... però encara podrem veure alguna coseta...
Per agafar energies hem fet un cafetonet a l'Starbucks i allí hem decidit la ruta a seguir, em sembla que som molt ambiciosos però... a veure que aconseguim fer no??
Hem anat baixant per Madison Av fins que ens hem trobat la Gran Central Station, si, aquella estació que ha sortit a tantes i tantes pel·lícules... Doncs clar, no ens podíem estar de fotografiar-la oi??
Amb uns quants carrers ja a l'esquena hem seguit baixant i anant cap a la 7a avinguda per poder veure el Madison Square Garden, allà on juguen els Nicks, però al igual que a Los Angeles el Mario s'ha endut una descepció ja que això és com un centre comercial i no com el Palau St Jordi, suposem que des de dins deu ser una altra història... llàstima que aquest cop hem vingut a l'estiu, sino segur que anem a veure algun partit... Ja tenim una altra excusa a la bossa per tornar-hi, em sembla que se'ns acumulen...
Seguim ruta baixant per la 7a i com ja portàvem una bona estona caminant, doncs... hem fet una paradeta a fer un Mojitea (un tea amb gust a Mojito, o això és el que diuen...) i així reposar una miqueta.
Amb forces renovades i amb una calor important, hem seguit cap a la 10a av amb la 23 on ja hem trobat el High Line Park, un parc que han muntat en una linea antiga de tren que es troba elevada entre la 25 i la 14 més o menys, la veritat és que està molt bé i surts una miqueta de l'asfalt.
Quan ja l'havíem passejat tota hem començat a buscar un lloc per dinar alguna coseta i entre West Side i Greenwich tot sentint-nos una mica Carrie (de Sexo en Nueva York) hem trobat un restaurantet que tenia un menú força apanyadet...
Us penseu que amb això ja acabàvem el dia... uixxx no ens queda ni res....
Amb la panxa plena ens hem ficat en ple Soho, tot veient cases estil la de Ghost, qui tingués un loft per aquí no?? i del Soho... a Little Italy i Chinatown, on.... que us pensaveu que no faria cap patositat de les meves.... doncs si... m'he torçat el peu i he anat cap a terra, així que ara ja tinc els dos peus semi lesionats i una bona rascada i moraton al genoll... no... si no se'm pot treure de casa...
Però com no soc tossuda ni res... pos a seguir endavant, ara tocava arribar al Brooklin Bridge, això si ens hem acontentat a veure'l des del Pier 17, ja que entre la meva caiguda i el cansament no m'hi he vist amb ganes de passar-lo, un altre cop serà...
Finalment hem arribat a on s'agafa el ferry a Staten Island que és gratuït i et permet veure una mica més d'aprop l'estatua de la llibertat i l'skyline de Manhattan, així que hem anat i tornat a Staten Island i així hem reposat una miqueta, a part de gaudir d'unes bones vistes i fer mils de fotos.
Al tornar com ja no podíem més hem anat fins a la zona cero on estan construint a tota marxa i allà ja hem agafat el metro que ens porta a l'hotel.
I demà..... ja s'acaba... però encara podrem veure alguna coseta...
dissabte, 16 de juliol del 2011
21e dia: Hola New York!!!!
L'avió va sortir de SF a les 22:40 i hem estat volant unes 5:20 hores, en les quals hem fet alguna caparronada. L'arribada a NY l'hem fet cap a les 7 hora local així que un cop recollides les motxilles sense cap ensurt i prou ràpidament, hem anat a buscar el metro a la parada de Jamaica, on hi ha una linea que ens ha de portar prop de l'hotel sense fer cap transbord.
Però aquí ja comencem la gran ciutat... nosaltres amb les bosses pel mitg intentem encabir-nos en un vagó ple de gent, però cap problema en una estoneta ja estem deixant les bosses al The Pod Hotel, on encara és massa aviat i no tenen habitació, així que amb una miqueta de son i força cansats comencem a patejar NY...
Estem en ple cor de Manhatan, i costa veure el cel entre tants gratacels...
Primer de tot trobem un starbucks, que aquí també n'hi ha uns quants i mentre prenen el cafetonet observem el personal com entra i surt. Una miqueta més desperts i amb la idea d'anar cap a Central Park per la 5a Avinguda, vam fer un a visita la catedral de St. Patrick, al Rockefeller Center i a la FAO, una botiga de joguines immensa on encara tenen el piano de la famosa escena de la pel·licula "Big".
Entrem a Cental Park i deixem enrere el Zoo que avui no toca, evitem l'eixam de venedors i conductors de bici amb remolc que anem trobant i comencem a caminar fins que sentim una melodia de Jazz tocada per quatre jovenets que ens fa estar una estoneta en un banc escoltant-los...
Seguim passejant una bona estona per aquest enorme i fantàstic parc urbà, i arribem a una esplanada de gespa on s'estan jugant uns quants partits de beisbol alhora. I com no és mai tard per apendre un esport nou, ens estirem una estoneta a la gespa intentant entendre i gaudir d'aquest esport...
Ja de baixada, entre la moltíssima gent que aprofita aquest parc per fer esport, trobem el recordatori a John Lennon inundat per una massa desproporcionada de turistes...
Ja sortint del parc hem anat baixant pel carrer Broadway on dinem una porció pizzera, i uns carrerons més i cap a l'hotel a descansar una miqueta. Ja amb els ànims descansats i nets tocava sortir a seguir coneixent NY. Un altre cop el carrer Broadway i els seus anuncis de musicals en portaven fins a Times Square, on un munt de gent, una presentadora de TV i algun que altre personatge curiós ens esperaven...
Les promeses s'han de cumplir i quan està el Barça per mig quan abans millor. Així que cap a l'Empire State, i encara que hi havia alguna proposta de fer de King Kong, al final ens vam contentar a pujar la samarreta del Foggia el nostre club, on ens deixem la pell i la salut defensant-lo, al més alt de NY , al pis 86 del Empire State...
Una vista panoràmica espectacular tant a la posta de sol, com quan el sol s'amaga i l'electricitat il·lumina Manhattan, això si molta gent per contemplar-ho i uns 22$ per cap...
Promesa complerta i dia fet, que quasi bé a les 10 encara no haviem sopat. Així que una hamburguesa per matar la gana i a dormir que em sembla que avui no arribarem ni a posar-nos el pijama de lo cansats que estem...
Però aquí ja comencem la gran ciutat... nosaltres amb les bosses pel mitg intentem encabir-nos en un vagó ple de gent, però cap problema en una estoneta ja estem deixant les bosses al The Pod Hotel, on encara és massa aviat i no tenen habitació, així que amb una miqueta de son i força cansats comencem a patejar NY...
Estem en ple cor de Manhatan, i costa veure el cel entre tants gratacels...
Primer de tot trobem un starbucks, que aquí també n'hi ha uns quants i mentre prenen el cafetonet observem el personal com entra i surt. Una miqueta més desperts i amb la idea d'anar cap a Central Park per la 5a Avinguda, vam fer un a visita la catedral de St. Patrick, al Rockefeller Center i a la FAO, una botiga de joguines immensa on encara tenen el piano de la famosa escena de la pel·licula "Big".
Entrem a Cental Park i deixem enrere el Zoo que avui no toca, evitem l'eixam de venedors i conductors de bici amb remolc que anem trobant i comencem a caminar fins que sentim una melodia de Jazz tocada per quatre jovenets que ens fa estar una estoneta en un banc escoltant-los...
Seguim passejant una bona estona per aquest enorme i fantàstic parc urbà, i arribem a una esplanada de gespa on s'estan jugant uns quants partits de beisbol alhora. I com no és mai tard per apendre un esport nou, ens estirem una estoneta a la gespa intentant entendre i gaudir d'aquest esport...
Ja de baixada, entre la moltíssima gent que aprofita aquest parc per fer esport, trobem el recordatori a John Lennon inundat per una massa desproporcionada de turistes...
Ja sortint del parc hem anat baixant pel carrer Broadway on dinem una porció pizzera, i uns carrerons més i cap a l'hotel a descansar una miqueta. Ja amb els ànims descansats i nets tocava sortir a seguir coneixent NY. Un altre cop el carrer Broadway i els seus anuncis de musicals en portaven fins a Times Square, on un munt de gent, una presentadora de TV i algun que altre personatge curiós ens esperaven...
Les promeses s'han de cumplir i quan està el Barça per mig quan abans millor. Així que cap a l'Empire State, i encara que hi havia alguna proposta de fer de King Kong, al final ens vam contentar a pujar la samarreta del Foggia el nostre club, on ens deixem la pell i la salut defensant-lo, al més alt de NY , al pis 86 del Empire State...
Una vista panoràmica espectacular tant a la posta de sol, com quan el sol s'amaga i l'electricitat il·lumina Manhattan, això si molta gent per contemplar-ho i uns 22$ per cap...
Promesa complerta i dia fet, que quasi bé a les 10 encara no haviem sopat. Així que una hamburguesa per matar la gana i a dormir que em sembla que avui no arribarem ni a posar-nos el pijama de lo cansats que estem...
divendres, 15 de juliol del 2011
20e dia: Últim dia per San Francisco
Amb moltes mandritis hem aconseguit llevar-nos, refer les motxilles (tasca molt difícil) i posar-nos en marxa, sembla que tots els dies de vacances estan fent efecte en el cansament acumulat ;)
Avui hem anat cap a tres barris que encara no havíem trepitjat i per no començar patejant massa, doncs primer hem agafat el muni i hem baixat al barri de Mision on es troba la Misió jesuítica de Sant Francesc, vamos on va començar la ciutat no?
De Mission ens hem anat passejant cap a Castro, el barri Gay de Sant Francisco on ens veuen banderes multicolors per totes bandes i on hem aprofitat per menjar una miqueta en un lloc de bocates vietnamita uns entrepans que estaven molt bé.
Amb energies renovades, hem anat entre moltes pujades i baixades cap a Haight Ashbury, el centre hippie dels anys 60 i 70, on encara queda algun reducte o si més no moltes botigues amb marihuana, coses del bob marley o tibetanes.
D'allà ja hem anat tornant cap a la zona de l'hotel, però hem descansat una miqueta a un Starbucks per poder continuar.
Per acabar el dia hem tornat a Chinatown a fer unes compres que ens havien quedat pendents i després a fer una mica de temps a l'hotel.
Per acabar ja hem anat cap a l'aeroport amb el Bart i un cop facturades les maletes (que no han pesat tant com pensàvem), ja hem pogut sopar una miqueta i esperar l'avió que per no perdre la costum ha arribat una mica tard.
Avui hem anat cap a tres barris que encara no havíem trepitjat i per no començar patejant massa, doncs primer hem agafat el muni i hem baixat al barri de Mision on es troba la Misió jesuítica de Sant Francesc, vamos on va començar la ciutat no?
De Mission ens hem anat passejant cap a Castro, el barri Gay de Sant Francisco on ens veuen banderes multicolors per totes bandes i on hem aprofitat per menjar una miqueta en un lloc de bocates vietnamita uns entrepans que estaven molt bé.
Amb energies renovades, hem anat entre moltes pujades i baixades cap a Haight Ashbury, el centre hippie dels anys 60 i 70, on encara queda algun reducte o si més no moltes botigues amb marihuana, coses del bob marley o tibetanes.
D'allà ja hem anat tornant cap a la zona de l'hotel, però hem descansat una miqueta a un Starbucks per poder continuar.
Per acabar el dia hem tornat a Chinatown a fer unes compres que ens havien quedat pendents i després a fer una mica de temps a l'hotel.
Per acabar ja hem anat cap a l'aeroport amb el Bart i un cop facturades les maletes (que no han pesat tant com pensàvem), ja hem pogut sopar una miqueta i esperar l'avió que per no perdre la costum ha arribat una mica tard.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)