Banyant-nos a les cascades d'Ouzoud

El nostre últim dia per Marroc ens hem llevat d'horeta per fer l'excursió a les cascades d'Ouzoud.
Per arribar-hi hem fet una bona tirada en minibus, i al arribar ens ha agafat un guia (que més tard us explico que ha passat) i ens ha portat d'excursió per les cascades.

Gairebé només començar hem hagut de passar un tronc que travessava un tros de riu, jo personalment ja em veia dins del riu i m'han comenat a tremolar les cames, per sort m'han ajudat a creuar-lo. Amb això hem arribat a la part de dalt de les cascades i ja ens ha comenat a agradar molt (endevineu que vol dir oi???).

L'excursioneta ha continuat baixant fins a l'altura del riu que surt de les cascades i que va generant unes piscinetes molt xules, en una d'elles el guia ens ha dit que si volíem ens hi podíem banyar i... qui s'ha banyat??? evidentment jo i el guillem i també la sabri, els altres ens han estat mirant i fent fotos.

L'excursió ha continuat fins al peu de les cascades i després ja hem començat a anar pujant per l'altra banda i el guia ens anava a portar a un restaurant a dinar però nosaltres portavem el picnic i hem pogut dirant tocant a les cascades, una passada!!!!

Un cop dinats hem seguit pujant i quan ja arribàvem al minibus el guia ens ha parat i ens ha dit que li paguessim una burrada, nosaltres enteníem que el guia el posava l'agencia ja que no ens havien donat opció així que hem començat a discutir, al final no li hem donat res i mira que abans que digués res pensavem donar-li propina, però que ens prenguin el pèl... això si que no!!!

La tornada a Marrakech ha sigut molt més ràpida i al arribar hem fet un suc de taronja d'aquests tan bons de la plaa Djema el Fna i després a gastar els últims dirhams!!!

Bus, bus i més bus

La veritat és que avui no és que haguem fet molta cosa, ens hem despertat al hotel de les gorges del Dadés i hem esmorzat i després ja ha comenat el periple fins a Marrakech.

Pel camí de tornada hem fet una petita parada per fer fotos a la mateixa vall del Dadés en una zona on hi havia unes formacions rocoses molt semblants a les de Montserrat però en un color més rosat.

La següent parada ha sigut al vall de les Roses que clar ara no n'hi han, però tot i així la vall és molt maca i evidentment hem fet bastantes fotos.

D'aquí ja hem anat a Ouazarzate on hem pogut parar una mica a fer fotos (per fora ja que no teníem gaire temps) a la Kashba de Taorit.

El dinar ja ha sigut passat el coll de més altura del Atlas en direcció a Marrakech i del lloc de dinar (on només hem menjat unes amanidetes i patates fregides) ja hem anat directes a Marrakech i el Maki no ens ha portat al riad sino que ens ha deixat a la plaça Djema el Fna, però hem aprofitat per anar a buscar al Jordi que ha vingut per donar-li una sorpresa a l'Eulalia.

Hem anat al Riad i la Fàtima ens ha preparat un tè i pastís boníssim!!! i d'aquí a fer algunes compres als zocos que es veu que no havíem comprat prou abans de marxar de viatge o potser és que ja teníem el mono ;)

Avui com que ja estàvem una mica farts de couscous i de tajines hem anat a sopar pizza a un lloc que ens va recomanar la Fàtima i la veritat és que estava molt bé (potser hi tornem demà).

I ara.... a fer nones!!! que demà toca excursioneta una altra vegada!!!

Dunes i Gorges, combinació genial!

Avui ens han llevat a les 6 del matí i un cop arreglats ràpidament hem pujat als nostres amics camells per poder anar a veure la sortida de sol sobre les dunes.... Impressionant!!! Ha sigut d'allò més maco.

Un cop ja ha sortit el sol hem tornat a agafar els camells per seguir anant per les dunes i disfrutar totalment del paisatge fins arribar a on ahir ens va deixar el xofer. Allà ens han donat d'esmorzar i hem pogut anar al lavabo i cambiar-nos la roba que els pantalons ja caminaven sols.

Ben esmorzats ja hem pujat al minibus i hem fet una bona tirada de bus, fent un parada per anar al lavabo, quan hem tornat a pujar al cap de res ens hem trobat retencions i hem pogut veure perque eren degudes. Resulta que el exèrcit havia sortit a fer maniobres i per tant hi havia tota una fila de tancs i vehicles de l'exèrcit.

Finalment hem trobat el trencant cap a les Gorges del Todra on hem vist uns paisatges molt macos i molt diferents del que havíem vist fins ara. Semblava que anàvem a menjar quan hem parat a un restaurant... pero... nooo hem parat per dir que voldríem per dinar i hem seguit amb el minibus cap a les Gorges en si on hem pogut caminar una miqueta i disfrutar de les vistes.

Hem tornat cap al restaurant i hi hem dinat i després hem anat cap a les Gorges del Dadés, parant un parell de vegades a fer fotos i escoltant... a que no sabeu que??? El Julio Iglesias en francès!!!!

Cap a quarts de cinc hem arribat al hotel on dormirem aquesta nit i després de deixar les coses a les habitacions hem anat a fer una petita excursioneta per veure l'entorn de les Gorges del Dadés que és molt maco i diferent a la vegada de les del Todra.

Ara ja ens farem una bona dutxa, que ja toca (portem dos dies sense fer-ho) i després a sopar i fer nones.

Dunes!!!!!!!!!!

Després de passar molt de fred aquesta nit ens hem llevat a les 6 del matí i hem pogut veure com sortia el sol sobre les petites dunes que ens trobàvem (ahir no ho havíem pogut veure ja que hi vem arribar de nit).

D'esmorzar hem tingut tè i pa amb mermelada i mantega que bàsicament hem menjat nosaltres ja que les altres noies que hi havia (entre elles una gaditana) no han menjat casi res de res.

Un cop amb tot preparat hem tornat a pujar als camells, i aquest cop he aconseguit trobar una postura una mica menys incòmoda i la veritat és que hem pogut disfrutar dels paissatges que ahir no vem veure perquè era fosc. La zona és com un oasi amb palmerals enmig d'un desert àrid (excepte les 4 dunes on hem dormit).

Hem agafat una petita drecera i ens ha vingut a buscar el Maki i avui ens hem fartat de cotxe en direcció a Merzouga. Pel camí hem parat a pendre un cafè o tè i anar al lavabo i la següent parada ja ha sigut per dinar molt aprop de la nostra destinació.

Mentre dinàvem ens hem assebentat que havia de venir el Rei del Marroc just a la població on estàvem i el nostre xófer patia per si no ens deixaven passar. Per sort hem pogut anar passant, pero tot i així hem pogut veure una gran quantitat de guàrdies al llarg del camí (alguns d'ells pobres estàven enmig del no res).

Passada la carretera hem agafat un trencant que anava cap a les dunes i com era una pista el tros se'ns ha fet una mica llarg, tot i que ja comencàvem a veure la majestuossitat de les dunes del Sahara.

Finalment hem arribat al lloc on havíem d'agafar els camells i després de preparar-nos la bossa petita per endur-nos, hem estat esperant una bona estona per agafar els camells i que hem fet mentres??? Pos fer fotos!!!

Cap a les 5 ens hem pujat al camell i hem començat l'excursió tot veient la posta de sol i disfrutant de les dunes (realment són una passada), tot i que clar el tema camell... que us he de dir... còmode còmode no seria, però tot es trobar una postura on aguantar el millor possible.

Després d'una bona estona i quan començava a fer-se de nit hem arribat al nostre campament, que hem trobat que és molt més maco que el d'ahir i a part té lavabo (bueno letrines diguem), cosa que ahir el lavabo eren les dunes.

Mentre preparaven el sopar hem pogut estar veient les estrelles, realment preciós com ahir, però amb l'avantatge de sentir-se aïllat del món.

Hem sopat com un estofat i de postre mandarines. Al acabar de sopar hem estat tocant una mica de música i ara ja... a dormir que demà toca llevar-se aviat per veure la sortida de sol.

Kashbas, Oasis i primera passejada en camell

Avui ens hem despertat força d'hora ja que a les 6:45 ens venien a buscar per l'excursió de 4 dies. Per esmorzar ens hem pres un pastís boníssim que ens havia deixat preparat la Fàtima.

El que ens ha vingut a buscar ha sigut super puntual, però després davant de l'agència hem hagut d'esperar una estona, en l'excursió serem nosaltres cinc i una australiana.

Per començar el dia hem anat en direcció l'Atlas i l'hem creuat, tot passant uns paisatges espectaculars. Hem parat un parell de vegades a fer fotos i cap a les 12 hem arribat a Ait Benhadou que és una Kasbah Patrimoni de la Humanitat i és super maca ja que està molt ben conservada.

Arribat a aquest punt ja portavem una mica de catxondeo amb el nostre conductor que li hem posat el nom de Maki ja que té una mica pinta de macarrilla.

D'aquí ja hem anat a Ouzarzate on bàsicament hem dinat però amb vistes a la Kasba de Taorit.

Després de dinat hem tirat directe cap a Zagora on ha començat la nostra primera de les excursions en Camell, jo em sembla que no m'hi he assegut molt bé ja que em clavava tota l'espinada i he acabat amb el cul destrossat. L'excursió ha estat bé, tot i que hem començat una mica tard i per tant no hem pogut veure la posta de sol.

Un cop al campament de haimas hem estat veient les estrelles ja que el cel es veia impressionant, jo crec que mai havia vist tal quantitat d'estrelles, fins i tot n'hem vist caure algunes.

El sopar ha sigut en dues etapes, primer ens han portat una sopa, i com una hora després ens han portat un tagine de pollastre, de postre hem tingut mandarines.

Al acabar de sopar ja ens hem anat a fer nones tot distribuint-nos per dins de la haima.

Patejant Marrakech

Per començar bé el dia ho hem fet amb un bon esmorzar que ens ha preparat la Fàtima al Riad i així hem agafat forces pel que ens deparava el dia.

Sortint del Riad hem anat a fer una ullada a una mezquita que tenim al costat i després ja hem anat en direcció a la Madraza d'Alí ibn Yusuf tot passant pels zocos i intentant no perdre'ns, ho hem fet fora bé i hem pogut disfrutar de l'arquitectura àrab i fer unes quantes fotos (per no dir moltes no??).

D'aquí hem volgut anar cap al Palau de la Bahia, però clar, primer havíem de sortir d'aquí i de quina forma?? doncs atravessant els zocos fins a la plaça Djemaa el Fna i es pot fer això sense pecar??? doncs no, evidentment hem acabat comprant alguna cosa ( ni més ni menys que uns aplics que haurem de carregar el reste del dia, no si es que a vegades som d'un llest...).

Passada la plaça ara si que hem anat directes cap al Palau de la Bahia on hem pogut entrar abans de que tanquessin (a les 12 del migdia) i l'hem pogut veure molt bé, jo ja hi havia estat però la veritat és que és molt maco i no m'ha fet res repetir. Aquí evidentment també hem fet unes poques fotos.

Del Palau hem anat cap a la muralla per veure-la una mica, però queia un sol de justicia i ja començàvem a estar una mica cansats així que hem tornat cap a la plaça i hem anat a dinar al lloc on ahir ens vem comprar els Shawarmes, que té una bona terrassa amb vistes a la Koutubia.

Sortint de dinar hem anat a fer fotos per totes les bandes a la Koutubia i d'allí.... comena el perill ja que hem anat als Zocos i hem arrassat. Només us dic que hem hagut de tornar al Riad a descarregar....

Al Riad hem pogut descansar una mica i.... un altre cop cap als zocos i a sopar a la plaa Djemaa el Fna a les paradetes que monten en mig de la plaça i de postre un bon suc de taronja acabat de fer!!!

Ara a descansar una miqueta que demà toca matinar bastant que comença l'excursio!!!

De Barcelona a Marrakech

Pos si, ja som a Marrakech.

Després d'un vol curtet, de dues horetes i mitja, hem arribat a Marrakech. Ens han posat el sello al passaport i les maletes han sortit totes bastant ràpid. El que hem hagut d'esperar una miqueta ha sigut el que ens venia a buscar i ens havia de portar al Riad.

Hem arribat al lloc més proper al Riad i allí ja ens esperava la Dominique (la dona que porta el Riad) que ens ha portat caminant fins al Riad (Dar Badra), un cop al Road i situats dins de la Medina de Marrakech ens ha ofert un tè a la Menta (boníssim) i hem estat xerrant una estoneta. Després ja ens han ensenyat les habitacions i el Riad on estem sols (ocupem dues de les tres habitacions que té el Riad). És maquíssim i evidentment ja hem fet un munt de fotos.

Del Riad hem anat directes a la plaça Djema el Fnaa on hem anat a menjar en un dels llocs que recomana la Lonely i desde la terrasseta, el Guillem i jo ens hem decantat per Tajines i el reste per Couscous.

Un cop amb la panxa plena hem anat a buscar el lloc on hem contractat l'excursió al desert i també la de les cascades del dissabte que ve.

Com eren ja les 5 de la tarda hem decidit agafar una calesa i anar als Jardins de la Menara que estan fora de la Medina. Quan hem arribat a una de les entrades semblava que estava tancat però ens han indicat que s'entrava per una altra banda, així que hi hem anat i encara hem pogut veure la posta de sol.

De tornada a la plaça Djema el Fnaa hem pogut veure l'ambient que s'hi crea de nit i també hem aprofitat a passejar pels zocos i agafar idees per comprar.

De camí al Riad ens hem comprat uns shawarma per sopar i hem sopat tranquil·lament al Riad.

I demà.... mésss

Següent parada: Marroc

Si, ja me'n torno a anar, aquest diumenge me'n vaig a Marroc amb l'Eulalia, el Guillem, el Xavi i la Sabrina. En principi farem Marrakech i anirem cap al desert passant per Ouazarzate i la zona de les kashbas i tornant per les gargantes del Todra i del Dadés. Hi anem una setmaneta, i ja sabeu que intentaré anar escrivint sempre que pugui.

Últim dia per Delhi, quina calor que fa!!!!

Això ja s'acaba, ara mateix estem en un cyber, ja que hem de fer temps per anar a l'aeroport, el nostre vol surt a les 02:25 de la matinada, així que ens queden unes 10 hores (3 hores abans al aeroport... només hem d'esperar 7 hores).

Aquest matí ens ho hem pres amb la calma, amb un bon esmorzar. Després hem anat a veure el complexe del Qutb Minar que esta bastant allunyat del centre, és una de les coses de Delhi que encara no havia vist i es força maco.







D'aquí hem anat al Temple Bahai (llàstima que aquest estava tancat al migdia i no hem pogut entrar, nomes l'hem vist des de fora) pero el conductor del Rickshaw s'ha equivocat i primer ens ha portat a un altre lloc, però finalment hi hem arribat.





Això es tot d'aquest viatge, ara ja només ens queda la tornada.

Espero escriure aviat, que això voldrà dir que torno a estar voltant pel món.

Variat de visites per Agra

Avui hem pogut dormir tot el que hem volgut i he fet un bon esmorzar. A les 10 hem quedat amb el rickshaw i hem començat pel Fort Vermell, és molt maco tot i que s'assembla molt al de Delhi però amb l'afegit que vas veient el Taj i que saps que el Sha Yanan va morir veient el Taj des d'una finestra. Ara... feia una calor.... bufff ens ha agafat una aixafamenta total (suposo que els cosos són concients que estem al final del viatge i ja no aguanten el mateix).





Del Fort Vermell hem anat a uns jardins que ens feien pagar per entrar i com hem vist que no valien molt la pena, doncs... no hem entrat i hem anat cap al Chini-ka-Rauza que és una tomba xina on hi han les restes d'un poeta de la cort del Sha Yanan. La veritat és que està bastant feta caldo, però té unes rajoles que devia de ser molt maco.

La següent parada ha sigut al Itimad-ud-Daulah o "baby taj" que és una tomba d'un cavaller persa. Tot i que el Taj és impressionant, aquest també és molt maco i té alguns element de decoració preciosos. Allà com estàvem morts hem parat a descansar una miqueta ja que hi passava un airet molt bo. Però ens han vingut a emprenyar una serie de noiets i noietes, així que ens hem canviat de lloc i hem pogut seguir reposant.





L'última visita del dia ha sigut anar a veure el Taj per darrera, que el que he pogut veure és que ara ho han vallat i no es pot arribar al Yamuna :( hem estat allí fent fotos i veient com una familia india feia moltíssimes fotos (de fet semblava que s'acavaben de comprar la càmara).



Com encara quedava estona per agafar el tren hem tornat al barri del Taj Gang per dinar i conectar-nos a internet i a les 4 ja hem anat cap a l'estació, on ens ha sigut molt fàcil trobar a quina andana sortia el tren.

L'última mitja hora de tren se'ns ha fet força pesat, però finalment hem arribat a Delhi i un cop a l'hotel soparet i a fer nones.

No em cansaria mai de mirar-lo: el TAJ MAHAL

Amb el títol ja podeu adivinar que és el que hem fet avui oi???

Ens hem llevat força d'hora i hem anat directes cap a l'estació de trens que és molt a la vora del hotel. Com hem arribat molt d'hora ens ha costat deu i ajuda per averiguar per quina via sortia el nostre tren, finalment ho hem aconseguit i també hem averiguat que anava amb retràs.

Un cop al tren teníem seients separats, però en principi ens hem assegut junts però a la següent estació ha pujat el tio borde del seient i no ens ho ha canviat, així que l'Alfonso ha anat al que li tocava i jo després d'una estona li he canviat a un altre que tenía finestra. L'estona al tren ha sigut amb el evident chai chai chai o samosa samosa samosa, però se'ns ha passat força ràpid.

Al arribar a Agra ens han avassallat mil conductors i ens hem quedat amb un. Directes al hotel que volíem (tot i que s'ha pujat al rickshaw un que ens volia encolomar un hotel i després un militar), però al negociar estaven molt bordes i hem anat a buscar un altre hotel, ens ha ajudat el conductor (que tíndrem demà per recorrer Agra). El hotel on ens ha portat ens ha agradat, l'habitació té vistes al TAJ!!!! Així que hem deixat les coses i hem dinat al mateix hotel (són molt lents però es menja bé). Com que era el migdia i feia molt de sol i calor hem estat fent una migdiadeta al hotel i a les 4.... cap al TAJ!!!

L'entrada segueix costant 750 rupies i et donen una aigua i un cobertor de sabates. Que us puc explicar del TAJ que no us hagi explicat ja... és maquíssim, perfecte i com ens hem estat fins que s'ha fet de nit, hem vist diferents tons en ell, i per tant he fet.... tropozientas fotos!!! tan al TAJ com a les indies i els nens.











Al sortir internet i una mica de sopar i a fer nones que demà tenim dia intens voltant per Agra i tornant a Delhi, que això ja s'acaba!!!!

De Kathmandu a.... la India!!! ja hi torno a ser!!!

Ens hem llevat ben d'hora un altre cop per anar cap a l'aeroport, el taxi l'hem anat a buscar a on està l'stupa, així que ja ens veus amb les motxilles i ben carregats baixant per el nostre carrer tot enfangat i caient gotes, vamos no he baixat més lenta perquè no he pogut (com compendreu no volia caure en plan tortuga).

A l'aeroport tot ha anat rodat, enseguida d'arribar hem pogut facturar i a més ens han donat la sortida d'emergencia, així que més còmodes!!! Però després de passar immigració i estar una estona llegint (per cert boníssim el llibre que em van secuestrar, si voleu saber coses sobre el Tibet llegiu-lo, Las montañas de Buda de Javier Moro), hem començat a passar controls de seguretat (ja havíem passat totes les bosses per un scaner i ens havíen "catxejat" al entrar al aeroport), el primer control bosses per scaner i "catxejat" i a part ens han obert totes les bosses (no sé de que serveix el scaner llavors). Després d'esperar a la porta d'embarc i just abans de pujar a l'avió un altre cop obrir totes les bosses i "catxejat", vamos que una mica histèrics no???

Al arribar a Delhi control de no tenir la grip i immigració i una bona estona esperant les bosses (però han arribat totes!!), canvi de diners i agafar un pre-paid. El tio del taxi ens volia enganyar, primer dient que perque no anavem a una altra zona d'hotels i despres al arribar a la zona ens volia deixar a l'entrada i no davant l'hotel pero.... ja em coneixeu no??? evidentment ens ha deixat davant l'hotel.

Hem sortit a donar un volt i hem acabat agafant un rickshaw per anar al Raj Ghat (on reposen les cendres del Gandhi) i després a la porta de la India.







Al tornar a la zona del hotel (Pahargang) s'ha posat a ploure, així que hem anat una estona a internet i després a sopar-menjar.

Com encara era molt d'hora hem tornat a sortir per donar una volta i al tornar dutxeta (fa mooolta calor i xafogor) i a fer nones que demà també matinem.

Marxem del Tibet per tornar al Nepal

Després d'una setmana per terres tibetanes (em nego a dir-lis xines), ens tornem cap a Kathmandu. Ens hem llevat a les 6 perque havíem de marxar a les 7. Primer hem deixat a la Selina (una de les britàniques) a l'estació de tren (macro edifici) i en menys d'una hora ja estavem al aeroport.

Quan hem arribat encara no hi havia ningú per on havíem d'entrar, així que hem hagut d'esperar vora una hora a que els xinos es dignessin a arribar. Llavors primer ens han mirat si teníem febre i hem passat les bosses per scaners. Llavors ja hem pogut treure les targetes de embarc i facturat les bosses (han tornat a passar per un scaner). A continuació havíem de passat immigració, però els polis xinos encara no havíen arribat i quan ho han fet resulta que no els funcionava el sistema, resultat... una hora d'espera més (quan jo dic que ja no els aguanto...).

Un cop passada immigració, seguretat un altre cop!! i després a esperar per embarcar (hi havia retras...) així que m'he tombat i he dormit una miqueta.

A l'avió quan ja pensavem que ens ananàvem.... va a ser que no, hem estat més d'una hora dins l'avió perquè resulta que els militars estaven sobrevolant l'aeroport i per tan no podíem sortir, me cago en....

Finalment amb casi dos hores de retràs hem marxat, sort que durant el vol hem tingut la guinda del viatge, hem pogut veure clarament.... l'EVEREST!!!! realment és una passada, sobresurt per sobre els núvols i està gairebé a l'altura que va l'avió.





Al arribar a Kathmandu ja ens hem sentit com a casa, directes a Bodhnath i un cop instalats a la Guest House a fer compres a Thamel (i a recuperar el meu llibre) i també a BOdhnath i a fer un bon sopar al Saturday Cafè. I finalment, fer la motxilla ben feta.

Segon dia per Lhasa: Monestirs de Drepung i Sera

Avui ens hem dedicat als monestirs, i la veritat es que ha sigut molt mes tranquil que ahir el Potala i el Jokhang.

A les 9 sortiem del hotel ben esmorzats (masala omelette) cap al monestir de Drepung, el mes important de la cultura tibetana. Hi vivien 15.000 monjos, ara em sembla que nomes hi queden uns 800 (pq sera??). L'extensió on es troba el monestir es enorme i de fet es com tot un poble.





Aqui es on vivien els Dalai Lames fins el 5e que es el que es va traslladar al Potala i de fet hi estan enterrats del 2n al 4t.



El monestir m'ha agradat molt (tot i que es molt semblant als que ja hem vist) i el millor es que casi no hi havia xinos i per tant ha sigut molt tranquil.



Quan hem acabat hem tornat a l'hotel i ens ha deixat unes dues hores per dinar, nosaltres hem anat amb el Marcel i la Judith a menjar pinxitos com els d'ahir per sopar i tambe unes patatones. Despres ells ens han portat a un monestir de monges que haviem descobert el dia anterior, era molt maco i molt ben cuidat, amb flors... vamos.. es notava que estava portat per dones. Alla tambe hi tenien un menjador (segur que s'hi menjava molt be) i hem aprofitat per fer un te amb mantega de yak.



Per la tarda hem anat a visitar el monestir de Sera, que tambe es un dels importants al Tibet, alli el mes espectacular que hem vist ha sigut les sesions de dialectica que fan els monjos, que es tot un espectacle, llastima de no entendre el que deien.









El reste de la tarda l'hem tingut lliure, aixi que ens hem dedicat a fer compres. A les 7 hem anat a sopar amb tot el grup ja que era la ultima nit.

Mentre sopavem i xerravem amb el Marcel i la Judith, hem descobert que el Marcel anava a la mateixa escola que jo (si, si a l'Orlandai!!!), que fort oi????

Despres de sopar hem anat uns quants a fer unes birres en un bar musical i ha estat molt be.

Primer dia a Lhasa: el Potala i el Jokhang

Avui hem pogut dormir força, ja que no havíem quedat fins les 10. Hem sortit una mica més tard i hem anat directes al Potala, que està molt vigilat per militars, al igual que tots els carrers de Lhasa, almenys a la part antiga.

El Potala era la residencia d'hivern i del poder polític dels Dalai Lama des que s'hi va traslladar el 5e Dalai Lama. Durant la Revolució Cultural el 1959 va ser bombardejat, però no va patir gaires danys i enseguida el primer ministre xino el va protegir.



Al arribar hem estat fent fotos pels afores una bona estona, i quan hem volgut pujar cap a els palaus, el guia se n'ha adonat que teníem hora a les 12:40 i que no podíem entrar fins a les 12. Així que hem hagut d'estar fent temps durant una hora (una bona organització.....).



A les 12 ja ens han deixat passar i hem anat pujant totes les rampes d'escales fins a l'entrada al palau, vamos, sessió d'steps a 3700m d'altitud, la veritat és que ens ha costat bastant a tots.





Després ja hem començat a veure l'interior del palau, tant el blanc (el primer construit) com el vermell, que estan plens de capelles. La veritat és que és molt maco, però la quantitat de turistes xinos que hi havia (que a més a més criden) fa que tinguis una sensació molt extranya, ja que estan veient allò que casi destrueixen.

Quan hem acabat amb el Potala hem anat al banc ja que alguns havíen de canviar i ens han deixat al costat del hotel per dinar en tres quarts d'hora (avui a les 2:45, jo ja no sé quan dinar i quan no).

A les 4 de la tarda i amb un sol de justicia, hem anat al Jokhang (l'estructura religiosa més venerada del Tibet), el temple és preciós però aquí si que m'ha agafat una mica de mala llet, contra els xinos clar (els hi estic agafant una mania...) ja que tenint en compte que estavem en un temple, els xinos seguien cridant sense cap mena de respecte, a part suposo que per l'hora que era no hi havia tibetans resant (deuen anar-hi al matí), així que un lloc que deu ser molt espiritual amb els xinos perdia tot el seu encant.



Des de la terrassa hem pogut fer fotos xules ja que a més es veia el potala. A part hem comprat algunes compres als lames d'allà que al veure que erem pro Dalai Lama i que teníem la Lonely on el pròleg és del Dalai ens ho han fet molt més barato. A més ens hem assegurat que els diners anaven per ells i no cap al govern xino.



Quan hem sortit del Jokhang amb el Marcel i la Judit hem estat voltant per allà aprop i fent compres i després hem fet una part d'uns dels circuits a peu que proposa la Lonely, i hem pogut veure algunes coses xules.







Al arribar al hotel nosaltres dos ens hem quedat sopant en un lloc del carrers que feien uns pintxos de diferents coses boníssims.



Per acabar el dia el Marcel i la Judit han portat una birra a l'habitació i hem estat xerrant una estoneta.

Paisatges espectaculars de Gyantse a Lhasa

Avui ha sigut un dia de trasllat, però la veritat que els 250 km més o menys que separen Gyantse de Lhasa no se'ns han fet gens pesats, ja que els paissatges que hem anat veient han sigut espectaculars a part de variats.

Sortint de Gyantse eren extensions llargues verdes, grogues i marrons amb algun poblet de tant en tant, poc després ja aparegut un riu i després les muntanyes nevades, hem parat al primer port que hem passat que està a uns 4500m d'altitud.





Seguint la carretera ens hem anat apropant a un pic que té 7195m d'altitud, impressionant!! però com nosaltres estem en una plana de casi 4000m no sembla tant alt. Aquí pujant un turonet dec haver fet un mal gest i m'ha començat a fer mal a la part baixa de l'esquena que m'ha durat tot el dia.



Passades aquestes vistes impressionants hem vist hem passat un port de 5090m on hi havia un glaciar, la veritat és que ja estem totalment adaptats a les altures.



Baixant el port ja hem anat a parar a una població on a les 11 ens ha dit el guia que ens tocava dinar, la veritat és que jo a aquestes hores no he sigut capaç de menjar-me res cuinat i per tant m'he comprat unes galetes per passar el dia. Els altres si que han dinat arròs uns i fideus els altres.

D'aquí ja hem anat cap al llac Yamdrok (està a 4400m d'altitud), un dels llacs sagrats del Tibet, on les vistes.... els nuvols i el cel blavíssim reflexant-se al llac.... imagineu la quantitat de fotos que he fet??? Hem fet una paradeta per poder fer fotos en una zona que hi havien moltes muntanyetes de pedres i l'Alfonso i jo no hem volgut ser menys i n'hem fet una també. A part evidentment hem tocat l'aigua.








D'aquí ja hem anat cap al últim port del dia, també d'uns 5000m on les vistes eren molt maques.



Passat el port ja ha sigut baixada anant cap a Lhasa, l'entrada ha sigut una mica xof, perquè Lhasa s'ha convertit en una ciutat molt gran bàsicament xina, sembla que de tibetana només conserva la part antiga. Per sort l'hotel està en aquesta part, però quan hem baixat del bus m'he quedat clavada un parell de cops, així que tot i que teníem la tarda lliure m'he quedat reposant a l'hotel. L'Alfonso si que ha sortit a donar una volteta i a buscar alguna cosa de menjar.



Quan han tornat el Marcel i la Judith de donar una volta han passat per la nostra habitació amb unes cervesetes, així que hem estat xerrant una estoneta.

Seguim visitant el Tibet: avui, de Shigatse a Gyantse

Avui hem tornat en ruta, tot i que ha sigut més aviat curteta, suposo que comencem a estar acostumats a llargues distàncies i per tant avui fins i tot se'ns ha fet curt.

Hem deixat la població de Shigatse per anar cap a Gyantse (3950m d'altitud). Evidentment els paissatges que hem anat veient, han sigut una passada, muntanyes àrides, amb camps de color groc i altres de color verd i els poblets de cases blaques amb negre i colors... vamos, maquíssim!!

Quan portàvem més o menys una horeta de bus hem parat a una fàbrica de tsampa, que ve a ser una farina que fan a partir d'un cereal que conreen aquí, a part a partir d'aquesta tsampa també fan una beguda que em sembla que segons la zona es diu ee o chang. A part allí hem aprofitat per poder disfrutar una mica dels paissatges. Desrpés d'una bona estona d'estar allí ja ens hem encaminat cap a Gyantse i debem haver trigat menys d'una hora.





La població és força petita i acollidora, molt més que Gyantse. Era una de les poblacions més importants abans de que els xinos entressin al Tibet, ja que era un important creuament de carreteres, cap a Lhasa, Butan, Sikkim...

Hem arribat cap allà les 12:30 i el guia ens ha deixat temps fins a les 2:30 per dinar, com els catalans no teníem gana hem anat a passejar pel poble i igual que les anteriors poblacions, està clarament diferenciat la part xina de la part tibetana, així que ens hem apropat fins a la part antiga que està entre el monestir i la fortalesa (que està a dalt d'un turó, que ves a saber l'altura, i dona una imatge força impressionant i inespugnable).

La fortalesa va ser un dels punts claus en l'intent d'invasió britànica de principis del segle XX.

Tornant, hem parat a un super a comprar algunes porqueries (patates i pistachos a part d'aigua) per menjar alguna coseta fins la nit.

A les 2:30 i amb un sol de justicia hem anat cap al Monestir de Pelkor Chode i la Gyantse Kumbum. Hem començat visitant el monestir que junt amb el Kumbum (o estupa o chorten) son del 1418. En el seu dia era un complexe format per 15 monestirs que unia a tres ordres diferents del budisme tibetà. Avui en dia queda molt poc del que hi havia inicialment, pujant a la fortalesa sembla que es veu bastant l'extensió del que era. Només entrar al monestir apareixen els 4 reis guardians i un gran mural de la Roda de la Vida i després ja es va a parar a la sala de reunions, on hi ha tot de bancs preparats per a que se seguin els lames i es posin les vestidures de gala. A part hi han diferents capelles de diferents budes. Des de la part de dalt del monestir es veuen bastantes bones vistes de la fortalesa o Gyantse Dzong.



Del monestir alguns hem pujat a la Gyantse Kumbum, té 5 plantes i cada una d'elles amb moltes capelles de diferents budes o deus, al principi les hem anat visitant totes, però després ja hem anat directes a la 5a planta per veure les vistes espectaculars que hi han de tota la regió. Realment ha valgut molt la pena, i pensar que bastants del grup no hi han pujat...





La idea sortint d'aquí junt amb el Marcel i la Judit era pujar a la fortalesa, però hi havia uns nuvols negres.... que es veia clarament que es posaria a ploure, així que hem passat i hem anat cap a la l'hotel, a més l'altura va fent els seus efectes i jo em sentia força cansada i el Alfonso portava un bon mal de cap.



Hem estat descansant al hotel i jo fins hi tot m'he dormit una miqueta. M'he despertat amb mal de cap i amb fred, però ens hem forçat a anar menjar alguna cosa, així que hem anat al restaurant on al migdia havíen anat molts del grup ja que tenia menjar de tot tipo (avui no ens venien de gust els momos).

Allí ens hem trobat a tot el grup, així que hem sopat amb ells. Quan hem acabat, alguns ens hem anat a fer una birra i chang (la beguda d'aquí) a un bar tibetà que ens ha portat un del restaurant. Allà ens ha ensenyat a jugar al Sho que es un joc tibetà, que tot i que ens ha costat entendre les regles, crec que finalment les hem entès força bé.